Pico Cordier por la Canal N, Maladetas Occidentales.

Posso com raquetes de neu però potser també com esquí de muntanya o alpinisme, qualsevol de les tres és perfectament valida.

Alba i jo anem a passar dos dies al Refugi de La Renclusa amb moltes idees al cap, a més, després de molt de temps tornem a quedar amb els companys i amics Maria José i José, ells només estaran un dia, aixi que hem d'aprofitar-lo al màxim.

Laidea és fer les Maladetas Occidentals pujant directes al Cordier per la Canal N, un cop a dalt la resta de cims pujats ja ho dira l'horari que portem i la meteo, ja que tenim una previsió de fort vent, anirem decidint a mesura que anem avançant.

Al refugi ens informen que l'accés a la Canal Nord està molt justet de neu, es tracta d'una canal només accessible quan la neu es troba prou alta, cosa que amb la calor d'aquesta primavera comença a ser difícil.

La ruta, sobretot al començament, depén molt de la neu que i trobem, com ara esta molt alta començarem fent la pujada per la ruta de pujada al Portillon Superior, i quan ho veiem adequat, farem una llarga diagonal cap al punt critíc del dia, la paret a superar per accedir a la Canal N.

Un cop a la base de la paret la superem no sense suar de valent, sobretot a la primera part, on tenim pocs punts on agafar-nos. Per sort la superem sense cap problema i comencem a pujar per la Canal N, ja molt justeta de neu, a més de bastant tova, pocs temps li queda aquesta temporada, inclós la sortida ja és amb roca, sense neu.

Sortim al costat del cim del Cordier, 1ª Maladeta Occidental, on gaudim d'un panorama tapat i ventós, a un costat tenim La Maladeta, a l'altra la resta de cims que formen les Maladetas Occidentals, amb el Posets/Perdiguero al fons.

Seguim cap al cim del Sayo, 2º Maladeta Occidental, on gaudim d'un panorama similar al del Cordier. Aquí comencem a dubtar de fer el Pic Mir, 3ª Maladeta Occidental, és el cim amb la cresta més estreta i complicada i, amb el vent que fa, no ho veiem clar.

Així que decidim baixar cap al Collado Cordier, per després seguir cap al Collado Sup. d'Alba però, en arribar al Collado Cordier, veiem que al perdre alçada el vent a baixat d'intensitat i, tenint els dos petis cims dels Boindier al costat fa que ens engresquem a fer-los.

Aquests dos petis cims tenen una aproximació distreta, no són difícils, però si que s'ha d'anar amb cura, no et pots distreure. El primer es guanya quasi a plena cresta, amb passos distrets, el segon es un xic més complicat, però no es va a plena cresta, més aviat a la dreta, en el sentit de la marxa.

Un cop fetes les fotos de rigor tornem al Collado Cordier, d'allà al Collado Sup. d'Alba, i seguim de baixada tota la ruta normal que porta de la Renclusa fins a aquest coll.

Un cop al Refugi el primer que fem es rehidratar-nos per celebrar el magnífic dia d'alta muntanya del que hem gaudit, a més de poder comptar novament amb la companyia dels nostres amics, cosa que últimament no podem fer gaire.