Porté-Puymorens: Coma d'en García des del Coll de Puymorens (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Porté-Puymorens: Coma d'en García des del Coll de Puymorens (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Nota: Una vegada més, per raons desconegudes, hi ha un error de lectura de les altures inicial i màxima. És un error que s'ha produït moltes vegades des de l'estiu passat i que, vistes les ressenyes d'altres usuaris, també he vist que es produïen. Suposo que falla el GPS de l'aplicació, però és una suposició que faig sense coneixements tècnics de cap tipus. El que no entenc és perquè hi a dies que funciona i dies que falla. Paciència. La realitat de la ruta d'avui és que comencem a caminar a l'aparcament del Coll de Puymorens, a 1.920 metres, i arribem fins a la cota 2.431 metres, on dinem i girem cua per tornar. Per tant, el desnivell real és de 511 metres.

Dissabte passat vam venir a fer aquesta ruta de raquetes, però ho vam haver de deixar estar per l’empitjorament del temps. Finalment vam acabar fent la ruta de la Vall d'Eina. Com ens va quedar clavada l'espineta avui, amb el Tuc, hem decidit tornar a provar-ho.

Deixem el cotxe a l'aparcament del Coll de Puymorens, avui amb pocs cotxes pel que és habitual. Carreguem motxilla i raquetes i comencem la ruta creuant la carretera en direcció nord, cap a la Coma d'en García (o d’Engràcia segons algunes ressenyes). Al fons ja veiem els cims del Tossal Mercader (2.547 metres) i del Pic de Querforc (2.585 metres) que dominaran tota la ruta d'avui. Més al fons veiem el Puig de Trespunts (2.624 metres) on vam pujar el juliol passat.

En els primers metres de la caminada passem a tocar d'una estructura de fusta amb un plafó Informatiu molt deteriorat. Un xic més enllà veiem les restes enrunades de l'antiga Cabana de la Duana i el trencall per la dreta que ens portaria al refugi del Cortal Rossó (per on vam tornar l'última vegada que vam pujar al Puig de Coma d'Or). Nosaltres seguim la pista, cada vegada amb més neu, en direcció al Rec d'en García que travessem per un petit pont. En aquest punt hi ha una zona de tancats pel bestiar on, a l’estiu, es pot deixar el cotxe.

Creuat el pont sobre el rec no continuarem per la pista, sinó que seguirem una bona estona camp a través, en paral·lel al riu i sense traça definida sobre la neu. Aquí ja podríem posar-nos les raquetes, però decidim esperar a tenir un gruix més consistent.

En poca estona arribem a la primera presa del Rec d'en García. És una presa molt petita i amb l’aigua majoritàriament glaçada. L’entorn és preciós i les vistes al sud-oest són magnífiques, amb els cims de Fontfreda (2.737 metres), Estanyol (2.586 metres), Bailette (2.814 metres) i la Mina (2.683 metres) dominant l'horitzó. Més a la dreta veiem els cims del Pas de la Casa, a Andorra.

Deixem enrere la presa d'aigua i seguim pujant per l'esquerra del riu en direcció a la segona presa que veiem més al nord-est. En arribar a l'alçada d'aquesta segona presa retrobem la pista principal, ara ja amb gruixos de neu prou consistents com per a calçar-nos les raquetes.

Dit i fet, raquetes als peus i a seguir l'ascens progressiu. Deixem enrere la zona de la segona presa, on també es pot aparcar a l'estiu, i seguim per la pista principal. Passem a tocar d'una bassa molt glaçada on el Tuc aprofita per mullar-se una mica.

A partir d'aquí l'ascens ja és més sostingut i el fem buscant les millors condicions de neu possible. Per això, el trac no segueix estrictament el camí que seguiríem a l'estiu. Si no hi ha neu, caldrà ajustar-se al camí senyalitzat més còmode.

Poc a poc anem guanyant alçada fent els flanquejos que la neu recomana i aprofitant alguna traça antiga. En una mirada a la nostra esquena, sota el cim del Querforc, veiem la cubeta de l'Estany Mercader totalment glaçat.

Seguim amunt fins arribar a un petit collet, amb una gran cornisa de neu i amb unes vistes espectaculars de l'entorn: al sud-oest Fontfreda i els cims del voltant, al nord-est el Puig de Trespunts, la Portella de la Coma d'en Garcia i, més al fons, la punta dels cims del Puig de Coma d'Or i del Puigpedrós de Lanós. Més a l'est, encara veiem els cims de la Cresta dels Llosers i el sol a la màxima alçada sobre la Serra de Les Lloses. Tot un espectacle.

Passat el collet, fem un petit flanqueig a l'esquerra fins assolir un magnífic altiplà ben colgat de neu i amb unes vistes encara més espectaculars en totes direccions.

Aquí, sobre unes roques sense neu, descansem una estona i fem el dinar. Estem sota el Puig de Trespunts i amb la cresta dels Llosers al nostre davant.

Encara tindríem temps de pujar a la Portella de la Coma d'En García i donar una ullada per aquella zona, i inclús baixar a l'Estany de Coma d'Or, però probablement arribaria a l'aparcament a les fosques. Finalment decideixo donar la ruta per acabada aquí i girar cua per baixar xino-xano, sense preses i gaudint de la baixada. Temps tindrem de tornar un altre dia i pujar fins el Coma d'Or.

Així que recollim trastos i iniciem la baixada, poc a poc, assaborint cada passa i gaudint de l'entorn en un dia que ha resultat espectacular i amb una visibilitat molt bona. Quina diferència d'una setmana a l'altra !

Seguim el descens progressiu per la Coma d'en García, amb algunes lleugeres variants de la ruta segons com veiem la neu al nostre davant. Poc a poc arribem a la segona presa d'aigua i, aquesta vegada, no baixem cap el riu sinó que seguim per la pista perquè presenta un bon gruix de neu i no cal treure’ns les raquetes.

Passem novament a tocar de la primera presa d'aigua i, poc més enllà, trobem una cruïlla de camins amb un pal indicador. Per la dreta aniríem a l'Hospitalet i també trobaríem la ruta per pujar als cims del Tossal Mercader i el Puig de Querforc.

Nosaltres seguim per l'esquerra, en direcció al pont sobre el Rec d'en García. Aquí ens traiem les raquetes, mengem una mica de fruita i gaudim de les últimes vistes d'un entorn que, en molt poca estona, s'ha emboirat molt.

Fem els últims metres de la ruta, travessem la carretera i cap al cotxe. Canvi de roba i sabates i cap a casa, que encara tenim una bona tirada.

Ha estat l'estrena de les raquetes que em van regalar fa uns dies i, al mateix temps, la primera raquetada de la temporada per un entorn idíl·lic en un dia climatològicament perfecte. És una mica més complicada per la neu, però la ruta és apta per a totes les edats perquè la distància i el desnivell són molt assequibles.

Esperem tornar aviat perquè la Marta i el Gabi es puguin treure l'espina de la setmana passada. A veure si l'anticicló decideix marxar per l'any nou.

Salut i bona caminada !