Puig de Balandrau des del Serrat (carena SW)

Itinerari (linial amb variants): El Serrat (1350 m) – Creu del Far (1563 m) – Camí dels Collets (1653 m) – Carena de la Caixeta o Serra de l’Atalaiador (1804 m) – Planell final del bosc (2009 m) – L’Atalaiador (2237 m) – Roques Blanques (2402 m) – Puig Balandrau (2585 m) – Cim de la Canya (2487 m) – Roques Blanques (2402 m) – L’Atalaiador (2237 m) – Baga de la Canya (2133 m) – Pista forestal (1900 m) – Pista forestal (1804 m) – Camí dels Collets – Creu del Far – El Serrat.

Temps efectiu: 3h (ascens) + 2h44’(descens)

Ascensió a un dels cims més panoràmics de l’entorn de les capçaleres del Ter i del Fresser, amb les muntanyes de Núria i d’Ulldeter de rerafons i grans vistes a migjorn sobre la Serra Cavallera, Montgrony i Cadí. Les vistes s’estenen fins ben lluny arribant al Montseny.

L’interés d’aquesta ascensió al Balandrau rau a més en que seguirem un itinerari poc convencional (comparat amb els itineraris més naturals per la banda est des de Tregurà de Dalt o pel sud des de Pardines i pel Puig Cerverís; o amb la ruta d’estiu per les Gorges del Fresser i Coma de Vaca). En aquest cas partirem des del petit i tranquil poblet d’El Serrat, situat al vessant oposat de Queralbs, per resseguir la llarga i costeruda carena sudoest del cim. Aquesta gran espatlla o llomada neix al mateix poble i s’alça al llarg de 6 km fins al cim del Balandrau salvant un desnivell d’uns 1200 m. A l’hivern és difícil trobar-la completament innivada ja que el vent sol fer molta feina en aquesta zona. El primer tram des del poble i fins poc abans de l’Atalaidor pot ser una mica perdedor primer vorejant camps i després a través del bosc, donat que la carena és molt ample i el bosc és de vegades molt tancat. És una bona referència intermedia la pista dels Collets on trobarem traces d’unes antigues mines. A més hi ha senyals de pintura vermella, no gaire abundants, però que marquen prou bé la ruta d’estiu al llarg de tota la carena.

Feia temps que l’hi teniem posat l’ull a aquest itinerari, que hàviem vist altres vegades de lluny des de cims veïns com el Puigmal, i vam aprofitar un moment que semblava bo dos dies després d’unes copioses nevades. Malaudarament, el vent i una posterior i sobtada pujada de temperatures van deixar-nos amb unes condicions no molt òptimes. De totes formes, val molt la pena aquesta aproximació per una zona no tan concorreguda com d’altres. Les vistes sobre el Puigmal són impressionants i la sortida al cim amb les Gorges del Fresser sota nostre són impactants.

Condicions de neu: neu húmida i molt pesada, sobretot entre les cotes 1600 i 2200 en zona de bosc (tram fets amb braquetes); i neu ventada amb força trams sense neu entre 2200 i 2450 m (tram fets a peu). Al cim, millors condicions de neu i una mica de gel però no van caler crampons ni piolet (recomanables en altres condicions, car la pala final té un cert pendent que pot ser delicat).

Nota: a la baixada vam intentar cercar una variant més comoda per evitar els trams més costeruts del bosc entre l’Atalaiador i la cota 1800 i vam descendre vers el vessant sud per la Baga de la Canya, amb espais més oberts. No obstant, també vam acabar bosc a través, amb pendents forts i no gaire bons per anar amb raquetes, fins a sortir a una pista de la fusta que ens va retornar a la ruta d’ascens a la cota 1800 m.

Aquesta ha estat una activitat més del Grup Salvatge, amb la inestimable companyia del jove i energètic Oshirifuki.

Bones raquetades!!!