Sallente-Refugi de Colomina-Pic de la Mainera (2.909 m)-Sallente

El pic de la Mainera és un cim que es troba el límit del Parc nacional d’Aigüestortes i ofereix una esplèndida panoràmica dels estanys Gento, Colomina, Mar, Refugi de Colomina, etc, i per l'altra banda, estany Negre, refugi de Josep Mª Blanc, Vall de Peguera i Berasti, així com, Montsent de Pallars, Saburó, Peguera, Muntanyó, Picardes, Muntanyes de Montserrat, Montsec d'Ares i de Rubies, Posets, Aneto, Mont-roig, Certascan, Pica d'Estats, Salòria, Cadí, Pedraforca, Torreta de l'Orri, etc.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida, en direcció a Balaguer, a partir d'aquí agafar la c-13 en direcció Tremp/Pobla de Segur, arribats a la Pobla de Segur, agafar la N-260, en direcció Pont de Suert, arribats a Senterada, girem cap a la dreta per continuar per la carretera L-503, fins a Capdella, i, d'aquí cap a l'Embassament de Sallente .

Itinerari:

Sortim de l'aparcament de l'Estació del Telefèric que hi ha al final de l'embassament de Sallente, ens dirigim cap al sender que transita pel darrera de la tanca metàl·lica que hi ha a la zona sense asfaltar, aquest sender té una marca groga, la qual, deixarem quan arribem al peu de la torre d'alta tensió que és el punt d'inici de la ruta que discórrer per la pala de Pedramala i propera al Torrent d'Estany Gento, el qual, ens menara fins al Refugi lliure d'Estany Gento.

Després d'una exigent ascensió arribem al camí del carrilet, prenem direcció al Refugi lliure d'Estany Gento, un cop hi som, virem a la dreta i agafem el sender que té un punt vermell, el qual, ens menarà a la torre de l'antic remuntador, bé, això, és un dir perquè el color està molt difuminat. En un tram de sender hi ha una mena de barana metàl·lica que ens ajudarà a pujar. Poc a poc, arribem a la via fèrria del remuntador, en seguim un tram i molt abans d'arribar al GR 11.20, girem a la dreta, davallem cap a una torrentera i ens dirigim al Refugi de Colomina.

Un cop som al Refugi de Colomina, seguim pel voral de l'Estany i en direcció al collet que ens portarà a l'Estany de la Frescal i/o Estany Frescau. Arribem al coll, davallem cap l'estany, però, no hi arribem perquè volem anar a la Tartera de Mar, per això, ens desviem a l'esquerra perquè l'itinerari passa entre l'Estany de Mar i l'Estany de Frescau, ambdós, estanys estan completament glaçats.

Xino-xano, ens anem apropant a la Tartera de Mar, un cop hi som, enfilem per la canal de la Pala de Mainera i prenem direcció al coll que hi ha entre la Pala Pedregosa de Llessui i el pic de la Mainera.
La neu està en molt bones condicions, cosa que ens ens permet desplaçar-nos bastant bé, malgrat això, l'ascensió es força feixuga. Arribats a l'inici de la última canal que ens permetrà arribar a la cresta de la Mainera, la qual, ens portarà al cim. Debatem l'estratègia a seguir, ascensió més vertical i directa a la cresta, o bé, ascensió directa al coll entre la Pala Pedregosa i el Pic de la Mainera.
Triem l'opció de fer l'ascensió més vertical i directa a la cresta, no ha estat l'adient, perquè ens els últims 80 metres hem tingut una atzucac, produït per una manyocs d'herba que estaven totalment glaçats, els quals, no ens permetia fer una petjada segura, cosa que provocava una inestabilitat molt perillosa a causa de la verticalitat de la pala, per tant, recomanem fer l'ascensió pel coll i l'apropament al cim per la cresta.

Després de l'ensurt, arribem a la cresta de la Mainera, la seguim, fins arribar al cim del Pic de la Mainera (2.909 m). El cim no té cap fita ni element que el distingeixi.

Les vistes que s'albiren en els seus 360º, són fantàstiques.

Admirem l'entorn, reprenem forces i comencem a desfer el camí que hem fet a la pujada, però, intentant buscar una canal que ens permeti fer una davallada mes segura, per això, ens desviem abans d'arribar al punt de la cresta que hem fet a la pujada.

El primer tram de descens, tenia la mateixa estructura que el que hem fet a la pujada, essent l'única diferencia que el sol havia desfet una mica el gel, cosa que permetia que els grampons fessin la seva feina i la petjada era més segura, malgrat la verticalitat de la pala. Poc a poc, anem baixant i prenem direcció a la Tartera de Mar.
A l'altura de l'estany de Mar, virem a l'esquerra en direcció a la cinglera de l'estany de Frescal i/o Frescau, arribats a la cinglera de l'estany, la resseguim fins a trobar el pas que ens permeti baixar fins el desguas de l'estany.

A partir d'aquí, ens desviem un pel cap a l'esquerra per anar baixant per la canal de la Coma Pedrosa d'Estany Gento i en direcció a la canal que baixa de la Pala Pedregosa de Llessui, la qual, desguassa a l'Estany Gento. La baixada es vertical, però, la qualitat de la neu es molt bona, cosa que fa que tinguem un descens segur, poc a poc, anem davallant i arribem a l'Estany, virem a l'esquerra i en direcció a la presa. Arribats a la presa, anem a buscar el sender que hem fet a la pujada, el qual, ens retornarà al punt de sortida.