Torreta de l'Orri per les Collades

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2015/01/torreta-de-lorri.html

Primer de tot dir que per arribar al punt proposat per començar a caminar cal disposar d’un vehicle tot terreny ja que l’aproximació es fa per una pista una mica atrotinada en els seus 2 o 3 primers kilòmetres. També es podria pujar en furgoneta tipus Renault Kangoo o Citroen C-15, però amb tranquil·litat. A l’hivern millor assegurar-se de que aquesta pista estigui oberta. En cas de no comptar amb aquests tipus de vehicles potser no interessi fer aquesta proposta per la qual cosa no cal que es continuï llegint.
Comencem a caminar seguint per la pista per la qual hem arribat. Fins ara hem anat seguint els senyals de circuit de BTT números 8 i 8b, en aquest punt els circuits es separen i nosaltres seguim el marcat amb el número 8, prenent orientació N.E. i allunant-nos del dipòsit d’aigua.
Uns centenars de metres més endavant deixarem a l’esquerra una pista planera i seguirem pujant, suau, per la pista principal. Al poc creuarem el barranc del Serrat Xic i sense cap alternativa visible possible seguirem per la pista caminant en sentit N.E. Creuarem dos torrents més i al poc de creuar el tercer, en mig d’una corba a l’esquerra, haurem de deixar la pista per tal d’enfilar-nos per un sender que neix per la dreta. Aquest és fressat i visible així que l’agafem i girem 180º per prendre orientació S.E.
La placidesa d’aquest corriol ens durarà poc ja que més endavant, o en qualsevol punt que el lector decideixi ja que el bosc així sembla permetre-ho, ho abandonarem per pujar decididament en fort desnivell i orientació O. per anar directament al cim. També es pot mirar d’anar fent un flanqueig i dirigir-se al coll del pla de Caubet i enfilar-se carena amunt al cim. Sigui com sigui el bosc obert i permet pujar per on es vulgui. Cal tenir en compte que estem parlant d’un recorregut hivernal amb neu. És possible que sense aquest element, els corriols ens marquin altres trajectes.
Bé, aquí expliquem la pujada directa i feixuga al cim.Pr fer això hem dit que travessem totalment el sector anomenat roca Negra i arribem a la carena, molt ampla i oberta, que ens porta al cim.
Aquest, ens regala, com ja sabem, amb un par d’enormes antenes de comunicacions que no entelen per a res la satisfacció de l’assoliment aconseguit. Tampoc les instal·lacions de la pista d’esquí. Entrarem al recinte de les antenes ja que al seu interior es troba el punt més alt i el vèrtex geodèsic, però allò verdaderament espectacular o trobarem donant la volta a aquestes. Si el dia és clar serà tot un espectacle pels ulls. Tindrem al nostre abast tota una cadena de muntanyes impressionant. Sort del parell de panells panoràmics. Ja satisfets i comprovats tots els cims que ja hem fet i els que encara ens resten per fer s’ha de plantejar el retorn i aquest, al igual que la pujada, el podem fer per on vulguem. Podem baixar per la comes de l’Orri i el barranc de Fontfreda. Podem fer-lo per les comes de Rubió i el refugi del mateix nom o podem fer-ho per la carena més visible, la de la roca de Coma-Sarrera. Tot dependrà del temps i les ganes de caminar que es tinguin. En aquest cas expliquem l’última opció i iniciem un suau descens per terreny esquistos en sentit S.E. No cal arribar a la roca de Coma-Serrera ja que si anem justos de forces, o de temps, o volem escurçar el recorregut per que la prudència així ens ho aconsella, podem baixar directament pel barranc de Coma-Sarrera i enllaçar amb el camí senyalitzat. En aquest cas encara anàvem amb ganes i vam continuar carena avall passant pel fàcil cim de la roca de Coma-Sarrera contemplant a la nostra esquerra la bonica coma de l’Orri. Així arribem a una bifurcació de la carena. Es pot baixar per qualsevol lloc, tant a l’hivern com a l’estiu. Sembla més fàcil fer-ho seguint la carena que baixa en sentit S.O però repeteixo que es pot fer com es vulgui. En el nostre cas vam baixar pel mig de totes dues ja que vam trobar una estupenda congesta que ens baixava directament a la pista senyalitzada.
Ja a la pista retroben el circuit de BTT número 8. Cal incorporar-se, deixar de baixar i seguir-la per la dreta, en sentit S.O, en el cas de fer el mateix recorregut. Sigui com sigui i s’hagi fet com s’hagi fet, una vegada a la pista s’ha de seguir per la dreta. Anem caminant plàcidament seguint la pista fins que aquesta esdevé corriol. És clar i fressat així que ens porta sense problemes flanquejant la muntanya. Anirem obtenint bones vistes del cim i així, tranquil·lament, arribem a l’alçada de Coma-Sarrera.
Aquí, no vaig ser l’únic, vaig perdre el camí senyalitzat, sembla. Seguint allò que semblava el camí més evident i fressat vaig ficar-me al bosc del Forcat per una cota superior a la que en teoria transita el camí apte per a BTT ja que el que vaig seguir jo no ho era, cosa que em va estranyar sent un circuit per a elles. Com que era un camí clar no vaig donar-l’hi importància i de fet anava seguint senyals grogues així que endavant. I arribem als planells de les Collades i a un pal indicador. A l’esquerra a la cabana de les Collades. A la dreta a Sort. Seguim aquesta última direcció i continuem per clara pista, en lleuger descens, orientats al N. fins que trobem a l’esquerra una nova pista que s’incorpora. En aquest punt abandonem la pista que segueix recte i que és el circuit de BTT i girem a l’esquerra per seguir la pista que es dirigeix a Sort. Seguim ara en sentit S.O en còmode descens fins que en un moment donat, quan veiem que la pista s’inunda amb l’aigua del barranc del Serrat Xic, la deixem per baixar per la dreta per un sender que neix mig amagat però que ràpid es fa molt més visible. Aquest corriol, preciós, ens va portant clarament encarats al punt en el qual tenim el vehicle aparcat. És sempre molt clar així que no cal emboscar-se en cap moment. Hi ha un punt en el qual això pot arribar a passar ja que hi ha un moment en el qual el corriol sembla seguir recte, de fet continua recte, però amb el temps s’ha perdut entre la vegetació i sembla que s’ha acabat per fer un nou, a la dreta, que baixa sense problemes fins a l’aparcament.