01/15 Igualada-Vilanova-corriols Serra Can Bernades: Costa Ratons-Esgavellats-barrancs Cosconar | Anoia {490m+,IBP120}

CompeGps Land
:: Traçat i altures corretgides amb arxiu MDT05
de l'ICC (abans de penjar el track) ::
╞ Temps en mov.: 1h30' || Vel. en mov.: 7,1 km/h
╞ Ascens acum.: 489 m+ || Des. acum.: 489 m-
╞ Pendent màx.: 65% || Pend. mín.: -36%
╞ Resum desnivells | IBP: 120/108 (C)

Anoia - - Igualada > Vilanova del Camí > corriols de la Serra de Can Bernades: per la Costa del Torrent dels Ratons, els Esgavellats, i els barrancs del Cosconar

{última actualització: març/2016}

Ruta molt entretinguda i variada pels senders i corriols de la Serra de Can Bernades, del terme de Vilanova del Camí (l' Anoia). Situada entre mig de les serres de Collbàs i de la Guàrdia, queda separada per torrents que han deixat uns barrancs ben rocosos i pronunciats, i que s'han aprofitat per marcar uns quants corriols per terrenys de roca i desnivells força durs!

Amb punt de sortida a les afores d' Igualada, a prop de les depuradores del Rec, comencem per un tram del passeig del Parc fluvial de Vilanova fins a la Zona esportiva Can Titó, punt on girem a la dta i seguim tot aquest camí/pista que travessa la Plana de Can Titó. Més endavant, a l'indicador de la cruïlla del bosc del Cosconar {km 2'9}, trenquem a la dta tot pujant fort per un camí llarg, mig malmès i pedregós fins a l'extrem de la Serra de la Guàrdia {km 3'7} i el seu pujolet on trobarem una cruïlla de senders.

Al pujolet, es segueix pel corriol del mig (hi han 3 camins diferents) que de baixada acaba fent-se una mica trialero, fins a arribar al Camí de Ca l'Aromir (el formigonat, al km 4). Continuem per aquest camí que puja fort i de seguida trenquem a la dta pel sender de la Costa dels Ratons (PR) que encara puja més picat, amb vistes obertes i molt exposat a la costa, és això q ho fa maco i divertit, a més que és tot de roca i pedregós... Més endavant, agafem dos trams de corriol q fan de variant de la pista-camí d'aquest vessant, fins a enllaçar amb la pista, que seguim uns pocs metres per trobar la continuació del sender, un trencall a l'esq al km 4'5.

Seguint el sender PR i desviant-nos després pel tram amb més pendent, arribem al Turó de l'Aromir {km 5'1}, també amb una placeta pelada a la cimera que fa de cruïlla. Continuem recte per començar una baixadeta corriolera fins a trobar una solana entre pins {km 5'2} on trenquem a la dta per un altre corriol que continua el descens i comunica amb el camí-pista dels Esgavellats {km 5'5}.

Anem per la pista uns minuts per trobar més endavant l'entrada {km 5'8} del corriol de les roques dels Esgavellats, d'un traçat sorprenent amb cert punt místic ja que anem vorejant grans roques escletxades i acompanyades de vegetació de l'obaga humida, algunes fins i tot queden cobertes de molsa i mantells d'heura (veure fotos). El camí s'obre pas molt atapeït per l'obaga i va pujant tot fent zig-zags llargs, trobant un parell de rampes fortes i una curta grimpada cap al final...
Info agost/2015 : el corriol està cuidat i s'han pintat marques blanques (rodones) tant en les entrades com en el recorregut.
Info març/2016 : hem desbrossat gran part del corriol.

Arribat a la part alta {km 6'1}, ara comencem un descens de 110 m d'altura per un camí-sender que ressegueix tot el barranc de Can Baldufes, veient-nos més exposats quan més baixem cap al torrent. Té alguns trams completament pelats que ens fan trepitjar la roca de la muntanya.

A baix de tot trobem el camí forestal que voreja la serra {km 6'8} i el deixem de seguida per un altre corriol que ressegueix el torrent. En 80 m hi ha un trencall costa a munt, una trialera grimpadora que ens deixa al grony de Can Baldufes {km 7}. Aquí podem parar uns minuts per contemplar, des de certa altura, l'orografia d'aquests dos petits però abruptes barrancs... Més tard, desfem un tros de camí i continuem, ara baixant, pel sender que ressegueix el barranc de l'altre banda, el del Torrent de la Costa dels Ratons, també marcat a la roca, fins que arribem al Camí de Ca l'Aromir (o "camí del dipòsit", tot formigonat).

Aquest camí només l'hem de creuar per enllaçar amb el tram següent, on toca tornar a pujar i bestialment fins al bosc del Cosconar {km 7'3}, pel corriol d'aquest vessant del barranc, que s'eixampla a meitat camí tot mostrant la roca mare del terreny. Una mica més a munt, el camí entra en el bosc i arribem a una placeta amb una bifurcacó (Y), on decideixo girar a l'esq i enllaçar amb el corriol de la línia eléctrica {km 7'7} per aprofitar la "rapada" del bosc, ja que se'm feia de nit i no duia llum, i per aquí la tènue llum de la lluna és suficient per intuir el traçat i els rocs del camí :P

Finalment, seguint la línia, descendim progressivament i arribem al camí-pista {km 8'3} que ens conduirà al Parc fluvial de Vilanova, després d'un tram final amb bon desnivell i fomut per xaragalls i roques enmig del traçat. Passat aquest obstacle, ja seguim per la pista, que baixa fort a trams, fins al passeig del riu Anoia i el punt de sortida ;)