2022.07.24 - Castell de Rosanes, Mina de Plom «La Martorellense» i Castell de Sant Jaume

Serra de l’Ataix, Baix Llobregat, circular
Inici / Arribada: La Garjola (Sant Andreu de la Barca, C/ de Sant Llorenç)
Punt culminant: Castell Vell de Rosanes (o Castell de Sant Jaume, 369 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 13 km, +/- 430 m
Durada: 2 hores

Avui tornarem a donar llum a alguna de les joies del patrimoni cultural i industrial del nostre territori, més concretament a la comarca del Baix Llobregat. Dues peces amagades sota el pas dels anys, testimoniatge de la riquesa arquitectònica i de l’esforç constant de l'home en aquestes terres.

Mina de plom «La Martorellense»:
Situades en l’àmbit de la serra de l’Ataix, molt a prop del límit de terme amb Martorell, hi ha un espai industrial singular: la mina de plom «La Martorellense» de Castellví de Rosanes. Aquesta explotació minera fou molt destacada a la seva època i va ser la primera mina més important de la província de Barcelona i segona de Catalunya en explotació de plom. Enfront de la part oriental del Montgoi, es conserven les restes dels edificis corresponen a la residència dels directius i dels treballadors, planta de procés, xemeneia i accessos a les galeries de la mina. Aquest indret, conegut també com l’Argentera, explotava un parell de filons de quars amb d'altres minerals, encaixonats entre les pissarres de l'Ordovicià prop del contacte amb uns pòrfirs granítics (Els minerals de Catalunya, Josep M. Mata i Perelló). Aquests filons eren quasi verticals, de direcció NE-SW, i de tots els minerals presents els que s'explotaven només eren els de plom (veure dibuix de l’explotació a les fotos). S'ha de dir que al mateix temps una galeria arribava dins el terme de Martorell.
Les instal•lacions varen funcionar de 1903 a 1963. Tanmateix, l'explotació del plom d'aquest sector està documentada des del segle XVIII. I, en concret, l'àrea de la Martorellense, que sembla que anteriorment havia rebut el nom de mina "Milagro", des de començament del segle XIX. L'any 1893 es va constituir la Compañia Minera Martorellense, la qual va iniciar l'activitat extractiva a partir de 1903. Les instal•lacions es van inaugurar l'any 1907 i el màxim nivell de producció es va assolir cap als anys trenta.
El principal destí del plom d'aquesta mina eren els terrissaires, que l'utilitzaven pel vidrat de les peces ceràmiques (plats, olles, cassoles, etc). La seva toxicitat va fer que es prohibís el seu ús i això, unit a la dificultat per trobar mà d'obra, va abocar al tancament, l'any 1963.
Recentment, aquesta zona va patir incendis que van afectar molt la seva fisiognomia. El 21 de juliol de 2005, en una zona propera al kilòmetre 3 de la carretera local C-243b, en el municipi de Castellví de Rosanes, es va declarar un incendi que va cremar 51 hectàrees. Més recentment, el 13 de juliol de 2021, un altre incendi va cremar gairebé 200 hectàrees. Un espai de reforestació s’ha establert amb la participació dels alumnes de totes les escoles de Martorell, que durant els mesos de març i abril de 2022 van plantar oliveres silvestres i ametllers en aquestes parcel•les de muntanya. Es tracta d’espècies resistents a la sequera i que rebroten després d’un incendi i que al mateix temps proporcionaran aliment directe per a la fauna. Aquesta iniciativa està inclosa dins el Pla de recuperació i gestió integral de la Serra de l’Altaix impulsat per l’ajuntament de Martorell, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Castell de Sant Jaume o Castell Vell de Rosanes:
Tal com ens indica la seva entrada a la Viquipèdia, la primera notícia documentada d’aquest castell es remunta al 963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell) i pertanyia a una mateixa família, la baronia dels Castellví, que entrat el segle XIII va entroncar amb la poderosa família dels Montcada. El nom de Castellví (equivalent a "castell vell") fa referència a un origen molt anterior a l'època medieval i, de fet, les restes de la torre circular que ens han pervingut permeten datar-la en època romana.
El castell fou edificat en una estratègica situació sobre un promontori rocós, dominant el pas pel corredor de la depressió penedesenca i alhora controlant el pas pel curs del Llobregat camí de Barcelona. Des de la seva situació tenia una bona visió sobre els altres castells de la marca del Penedès i ben a prop seu hi ha els castells menors del Pairet i de Rocafort, edificats posteriorment. Malauradament, tot i ser declarat bé cultural d'interès nacional, el castell de Sant Jaume avui dia es troba en un estat força avançat de deterioració. S’hi conserven restes d’un gran recinte, amb restes de murs i bestorres, arran de l'espadat, bases d’una capella d’una sola nau, amb absis semicircular ornamentada exteriorment amb bandes i arcuacions llombardes, i altres dependències en ruïnes que formaven el cos del castell. Del recinte medieval n'han quedat restes de muralla dels segles IX-X i un parell de torres rectangulars, juntament amb vestigis d'una capella i altres dependències construïdes durant els segles XIII-XIV. El castell va ser destruït el 1714 per les tropes de Felip V.
Poc després del Mas de Sant Jaume (segle XVIII), a la dreta des d’una petita pista forestal que sembla d’ús particular, trobarem un accés directe cap a una torre de la muralla i el castell. Un altre camí menys recomanable li dóna la volta pel sud oest però la vegetació creixent, tant d'herbes com d'arbres, en dificulten l’accés i dissimulen la seva localització.

PD: A notar finalment, a proximitat del Castell Vell de Rosanes i en una extensa planura, la presència de la Capella romànica de Sant Jaume del segle XI, encara en bastant bon estat de conservació.

SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL
11 km, +/- 290 m: Mirador de Crestabocs i Camins del Vi i del Cava des de l'Ordal
11,5 km, +/- 310 m: Sant Vicenç del Castell i Salt de la Botzegada, Castellbisbal
11,5 km, +/- 450 m: Penya Esquerdada, Penya del Moro i Puig Vicenç des de Vallirana
11,9 km, +/- 470 m: Circular a Sant Ponç i el Puig Montmany des de Corbera de Llobregat
12,7 km, +/- 450 m: Castell de Subirats i Flandes del Casots des de l'Ordal
13 km, +/- 430 m: Castell de Rosanes, Mina de Plom «La Martorellense» i Castell de Sant Jaume
13 km, +/- 600 m: Puig d'Agulles i Montcau des de Gelida
13,5 km, +/- 330 m: Pont de l'Arcada, Avencs dels Esquirols i de la Línia des d'Olesa de Bonesvalls
13,5 km, +/- 590 m: Roca Foradada i Font del Senyor des de Gelida
14 km, +/- 500 m: Antena de les Planes i Gorg de la Mola des de Pallejà
14 km, +/- 630 m: Garraf Vermell i Puig de les Agulles des de la Sentiu (Gavà)
14,9 km, +/- 450 m: Circular per Sant Climent de Llobregat
15,8 km, +/- 30 m: La Ricarda, Caserna dels Carrabiners i Semàfor, Delta del Llobregat
16 km, +/- 610 m: Circular al Turó del Tàbor i Roca del Barret des de Gavà
16 km, +/- 630 m: La Morella pel Pas del Cavaller
16 km, +/- 700 m: Penya del Moro i Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat
16 km, +/- 850 m: Ermita de Sant Ramón i Montpedrós des de Sant Boi
16,3 km, +/- 700 m: La Morella i Puig de les Agulles des del Pla de Querol
16,7 km, +/- 560 m: Roca del Barret pel GR 92 i la Carrerada des de Gavà
17,0 km, +/- 750 m: La Morella i Puig de les Agulles des de la Sentiu (Gavà)
17,9 km, +/- 680 m: Montau i Puig de la Mola des d'Olesa de Bonesvalls
17,9 km, +/- 740 m: Pi Tallat i Creu de L'Aragall des de Sant Andreu de la Barca
19,3 km, +/- 450 m: Campdàsens, Can LLuçà i Can Planes des de la Cala de Vallcarca (Sitges)
19,7 km, +/- 730 m: Puig Verdaguer, Puig de les Agulles i La Desfeta des de Begues
20,3 km, +/- 700 m: La Morella, Les Solius i Penyes Negres des del Pla d'en Querol
20,3 km, +/- 930 m: Montpedrós, Coves de Can Riera i Puig Gallina des de St-Vicenç dels Horts
20,7 km, +/- 700 m: Circular pel Puig de la Mola, Les Solius, Penyes Negres i Penya Blanca
20,8 km, +/- 700 m: La Morella des de les Casetes del Garraf
21,8 km, +/- 930 m: Puig d'Agulles, Roc de Forellac i Montcau des de Gelida
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD

Estadístiques de la ruta:

Hora Inici: 07/24/2022 07:06
Hora Fi: 07/24/2022 09:33
Distància recorreguda: 13,3 km (02:27)
Temps en moviment: 01:42
Velocitat mitjana: 5,43 km/h
Vel. en Mov.: 7,79 km/h
Velocitat Màxima: 15,01 km/h
Altitud Mínima: 93 m
Altitud Màxima: 365 m
Velocitat Ascens: 479,5 m/h
Velocitat Descens: -468,3 m/h
Ganància Altitud: 568 m
Pèrdua Altitud: -559 m
Temps Ascens: 01:11
Temps Descens: 01:11

.