2022.11.20 - Ruta de les ermites i poblats ibèrics de la Serralada de Marina

Parc Natural de la Serralada de Marina
Inici / Arribada: Benzinera Repsol - Ctra. de La Roca km. 7 (Montcada i Reixac, 35m)
Distàncies i desnivell acumulat: 14,3 km, +/- 680 m
Durada: 2,5 hores

Circular per algunes de les ermites més emblemàtiques (Sant Pere de Reixac, Sant Onofre, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, ermita de Sant Climent) i poblats ibèrics (de les Maleses i de Puig Castellar) del parc natural de la Serralada de Marina, a les portes dels grans nuclis urbans del Barcelonès.

Des de l’aparcament que ens ofereix la benzinera Repsol a la ctra. de La Roca (Montcada i Reixac, km. 7) anirem a buscar el camí de la Font del Tort des del qual, en uns pocs kilòmetres de pujades i baixades senzilles, trobarem l’ermita de Sant Pere de Reixac (153 m). L’edifici, símbol històric del municipi, és un dels elements més antics i millor conservats del patrimoni local. Va ser bastit al llarg del segle X pels pagesos que habitaven les valls interiors de la serralada de Marina als nuclis de Reixac, Ventenac, Padrencs, Pasturans i Cabanyes, bressol de la vila de Montcada.
L’ermita de Reixac es va consagrar l’any 1048, tot i que ja apareixia documentada del 976. El temple té dues naus paral·leles orientades de llevant a ponent. La més gran és coberta amb volta de canó i capçada per un absis rectangular del segle XII. Comunica amb la lateral mitjançant dos arcs rebaixats. Un absis amb planta de ferradura corona la nau lateral i rebel·la la part més antiga de la construcció.
Tot i ser molt reconstruïda, l’esperit del romànic inicial es fa palès en l’expressió volumètrica externa dels espais interns o en el gruix dels paraments. L’escassa llum natural dins de l’edifici evocava l’espiritualitat en un ambient llòbrec, d’acord amb la tendència litúrgica de l’època. Durant la Guerra dels Segadors, els terços del Comte-Duc d’Olivares van cremar l’església el 1652. Les restauracions d’aleshores poc respectarien del romànic original: es va construir el campanar de planta octogonal i s’hi bastiren un conjunt d’altars barrocs, destruïts amb la crema de l’església durant la Guerra Civil espanyola.

Un cop visitada l’ermita de Sant Pere de Reixac, reprendrem el camí i ens endinsarem en el massís. Amb prou pujades passarem la font dels Abellaners (150 m), la font dels Caçadors (200 m), fins al turó i poblat ibèric de les Maleses.
El turó de les Maleses té una alçària màxima de 462 m i gaudeix d’una visibilitat extraordinària. En dies clars s’hi veu tot el Vallés fins als Pirineus i des del Pi Candeler, un turó que s’uneix a les Maleses a molts pocs metres de distància, es controla tot el Barcelonès i el Maresme. Des d’aquí s’albiren els vessants muntanyencs que hi ha entre els poblats del turó de Penjabocs i els del turó de Can Gallemí i Castellruf, a més d’altres vessants a l’est de les muntanyes que formen la serralada de Marina. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l’interior com els de la costa, com ara Puig Castellar i Mas Boscà, i poder fer-los senyals d’advertiment amb garantia de ser vistos.
Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos.
L’urbanisme de les Maleses seguia el patró tradicional d’un carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost de Campsentelles està orientat a l’est, mentre que el vessant de Moncada i Reixac està orientat a l’oest. Tant com a un costat com a l’altre, les cases s’afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i gaudir d’una bona resistència.
Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presentava amb un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre era quadrangular, tal com succeeix al turó de les Maleses. Les cases aquí presentaven tres, cinc o més habitacions en una superfície de 50 m2 aproximadament. A l’àrea excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer i la casa d’una família prestigiosa del poblat.
Els seus orígens es situen en un hàbitat preurbà anterior al segle IV aC. La planificació urbanística es dui a terme entre els segles IV i III aC i el seu abandonament es produí abans de la segona guerra púnica (210 aC), però fins ara desconeixem els motius que el va provocar.
El jaciment laietà de les Maleses ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en què la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitza una primera intervenció. Les troballes de les excavacions de l'assentament, que és del segle III a. C., es troben exposades al Museu Municipal de Montcada.

A partir del poblat ibèric de les Maleses, vorejant l’antiga pedrera de Vallençana, passarem per l’altre cantó de la muntanya a la façana litoral. Una forta baixada ens conduirà fins a la urbanització de la Vallençana (240 m) i, des d’allí, a l’ermita de Sant Onofre (260 m). L’ermita està situada a dalt del Turó de Sant Onofre que, juntament amb el turó de Sant Climent, forma el Serrat de les Ermites. Ambdues ermites foren construïdes pels monjos del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb la finalitat de retirar-se a pregar. L’ermita de Sant Climent, més recent que l’anterior del segle XV (1498-1501), fou edificada l'any 1673 i és dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallençana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una processó.

A poca distància, al cim del turó homònim trobarem el poblat ibèric de Puig Castellar (295 m). Com el poblat ibèric de les Maleses, aquest fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades.

SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
10,1 km, +/- 440 m: Poblat ibèric de Puig Castellar des de la Font de l’alzina
11,3 km, +/- 500 m: L'Enrucada de Tiana
11,4 km, +/- 450 m: Poblat Ibèric de les Maleses, canteres de Can Donadéu i Can Rovireta
12 km, +/- 550 m: Cantera de Can Rovireta i poblat ibèric de les Maleses
12,2 km, +/- 480 m: Vall de Poià i poblat ibèric de les Maleses
12,3 km, +/- 600 m: Montescatano i Poblat ibèric de les Maleses des de Montcada i Reixac
12,5 km, +/- 450 m: Volta pel bosc de Ruscalleda
14,3 km, +/- 680 m: Ruta de les ermites i poblats ibèrics de la Serralada de Marina
15 km, +/- 550 m: La Coscollada i Turó d'en Galzeran des de Sant Fost de Campsentelles
17 km, +/- 850 m: Els Ginestrells, Turó d'en Galzeran i Turó de Castellruf des de Tiana
27,7 km, +/- 1.650 m: La Neorural
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL

Estadístiques de la ruta:

Hora Inici: 7:39 20 nov. 2022
Hora Fi: 10:21 20 nov. 2022
Distància recorreguda: 15,1 km (02:41)
Temps en moviment: 02:14
Velocitat mitjana: 5,61 km/h
Vel. en Mov.: 6,72 km/h
Velocitat Màxima: 15,05 km/h
Altura Mínima: 70 m
Altura Màxima: 508 m
Velocitat Ascens: 909,1 m/h
Velocitat Descens: 921,9 m/h
Guany Altitud: 1181 m
Pèrdua Altitud: 1192 m
Temps Ascens: 01:17
Temps Descens: 01:17

.