2023.07.12 - Cantera de Can Rovireta i poblat ibèric de les Maleses
near La Llagosta, Catalunya (España)
Viewed 62 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
Parc Natural de la Serralada de Marina
Inici / Arribada: Ctra. de la Roca, Desguasses Stop (45 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 12 km, +/- 550 m
Durada: 2 hores
En una circular curta però intensa descobrirem un racó amagat a les portes de les grans aglomeracions del Barcelonès, una vall tancada entre Sant Fost de Campsentelles i La Conreria de Tiana, al parc natural de la Serralada de Marina. Remuntant la riera de Can Torrents des d’un petit aparcament de terra a la ctra. de la Roca, en poc menys d’un kilòmetre entrarem dins el perímetre de la cantera de Can Rovireta, avui dia abandonada. Fins pocs anys, l'empresa Canteras Canro S.A. hi explota intensament els mateixos granits que trobem a l'explotació adjacent, Can Donadéu, la més gran de les dues. A continuació seguirem cap a l’ermita romànica de Sant Cebrià de Cabanyes (segle XII) i un cop allí, per pista i corriols molt empinats, ascendirem fins al poblat ibèric de les Maleses (460), punt culminant i lloc d’interès arqueològic d’aquesta sortida.
El Turó de les Maleses té una alçària màxima de 462 m i gaudeix d’una visibilitat extraordinària. En dies clars s’hi veu tot el Vallés fins als Pirineus i des del Pi Candeler, un turó que s’uneix a les Maleses a molts pocs metres de distància, es controla tot el Barcelonès i el Maresme. Des d’aquí s’albiren els vessants muntanyencs que hi ha entre els poblats del turó de Penjabocs i els del turó de Can Gallemí i Castellruf, a més d’altres vessants a l’est de les muntanyes que formen la serralada de Marina. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l’interior com els de la costa, com ara Puig Castellar i Mas Boscà, i poder fer-los senyals d’advertiment amb garantia de ser vistos.
Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos.
L’urbanisme de les Maleses seguia el patró tradicional d’un carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost de Campsentelles està orientat a l’est, mentre que el vessant de Moncada i Reixac està orientat a l’oest. Tant com a un costat com a l’altre, les cases s’afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i gaudir d’una bona resistència.
Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presentava amb un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre era quadrangular, tal com succeeix al turó de les Maleses. Les cases aquí presentaven tres, cinc o més habitacions en una superfície de 50 m2 aproximadament. A l’àrea excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer i la casa d’una família prestigiosa del poblat.
Els seus orígens es situen en un hàbitat preurbà anterior al segle IV aC. La planificació urbanística es dui a terme entre els segles IV i III aC i el seu abandonament es produí abans de la segona guerra púnica (210 aC), però fins ara desconeixem els motius que el va provocar.
El jaciment laietà de les Maleses ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en què la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitza una primera intervenció. Les troballes de les excavacions de l'assentament, que és del segle III a. C., es troben exposades al Museu Municipal de Montcada.
Per a la tornada seguirem cap a la Coscolla de l'Amigó (Coscollada, 466 m) i des d’allí baixarem pel Coll de la Jeia d'en Pujol (391 m) a la petita urbanització de la Conreria. Un racó amagat, entre i vinyes, des del qual ràpidament tornarem al nostre punt de partida.
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
10,1 km, +/- 440 m: Poblat ibèric de Puig Castellar des de la Font de l’alzina
11,3 km, +/- 500 m: L'Enrucada de Tiana
11,4 km, +/- 450 m: Poblat Ibèric de les Maleses, canteres de Can Donadéu i Can Rovireta
12 km, +/- 550 m: Cantera de Can Rovireta i poblat ibèric de les Maleses
12,2 km, +/- 480 m: Vall de Poià i poblat ibèric de les Maleses
12,3 km, +/- 600 m: Montescatano i Poblat ibèric de les Maleses des de Montcada i Reixac
12,5 km, +/- 450 m: Volta pel bosc de Ruscalleda
14,3 km, +/- 680 m: Ruta de les ermites i poblats ibèrics de la Serralada de Marina
15 km, +/- 550 m: La Coscollada i Turó d'en Galzeran des de Sant Fost de Campsentelles
17 km, +/- 850 m: Els Ginestrells, Turó d'en Galzeran i Turó de Castellruf des de Tiana
27,7 km, +/- 1.650 m: La Neorural
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL
Estadístiques de la ruta:
.
Inici / Arribada: Ctra. de la Roca, Desguasses Stop (45 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 12 km, +/- 550 m
Durada: 2 hores
En una circular curta però intensa descobrirem un racó amagat a les portes de les grans aglomeracions del Barcelonès, una vall tancada entre Sant Fost de Campsentelles i La Conreria de Tiana, al parc natural de la Serralada de Marina. Remuntant la riera de Can Torrents des d’un petit aparcament de terra a la ctra. de la Roca, en poc menys d’un kilòmetre entrarem dins el perímetre de la cantera de Can Rovireta, avui dia abandonada. Fins pocs anys, l'empresa Canteras Canro S.A. hi explota intensament els mateixos granits que trobem a l'explotació adjacent, Can Donadéu, la més gran de les dues. A continuació seguirem cap a l’ermita romànica de Sant Cebrià de Cabanyes (segle XII) i un cop allí, per pista i corriols molt empinats, ascendirem fins al poblat ibèric de les Maleses (460), punt culminant i lloc d’interès arqueològic d’aquesta sortida.
El Turó de les Maleses té una alçària màxima de 462 m i gaudeix d’una visibilitat extraordinària. En dies clars s’hi veu tot el Vallés fins als Pirineus i des del Pi Candeler, un turó que s’uneix a les Maleses a molts pocs metres de distància, es controla tot el Barcelonès i el Maresme. Des d’aquí s’albiren els vessants muntanyencs que hi ha entre els poblats del turó de Penjabocs i els del turó de Can Gallemí i Castellruf, a més d’altres vessants a l’est de les muntanyes que formen la serralada de Marina. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l’interior com els de la costa, com ara Puig Castellar i Mas Boscà, i poder fer-los senyals d’advertiment amb garantia de ser vistos.
Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos.
L’urbanisme de les Maleses seguia el patró tradicional d’un carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost de Campsentelles està orientat a l’est, mentre que el vessant de Moncada i Reixac està orientat a l’oest. Tant com a un costat com a l’altre, les cases s’afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i gaudir d’una bona resistència.
Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presentava amb un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre era quadrangular, tal com succeeix al turó de les Maleses. Les cases aquí presentaven tres, cinc o més habitacions en una superfície de 50 m2 aproximadament. A l’àrea excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer i la casa d’una família prestigiosa del poblat.
Els seus orígens es situen en un hàbitat preurbà anterior al segle IV aC. La planificació urbanística es dui a terme entre els segles IV i III aC i el seu abandonament es produí abans de la segona guerra púnica (210 aC), però fins ara desconeixem els motius que el va provocar.
El jaciment laietà de les Maleses ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en què la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitza una primera intervenció. Les troballes de les excavacions de l'assentament, que és del segle III a. C., es troben exposades al Museu Municipal de Montcada.
Per a la tornada seguirem cap a la Coscolla de l'Amigó (Coscollada, 466 m) i des d’allí baixarem pel Coll de la Jeia d'en Pujol (391 m) a la petita urbanització de la Conreria. Un racó amagat, entre i vinyes, des del qual ràpidament tornarem al nostre punt de partida.
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
10,1 km, +/- 440 m: Poblat ibèric de Puig Castellar des de la Font de l’alzina
11,3 km, +/- 500 m: L'Enrucada de Tiana
11,4 km, +/- 450 m: Poblat Ibèric de les Maleses, canteres de Can Donadéu i Can Rovireta
12 km, +/- 550 m: Cantera de Can Rovireta i poblat ibèric de les Maleses
12,2 km, +/- 480 m: Vall de Poià i poblat ibèric de les Maleses
12,3 km, +/- 600 m: Montescatano i Poblat ibèric de les Maleses des de Montcada i Reixac
12,5 km, +/- 450 m: Volta pel bosc de Ruscalleda
14,3 km, +/- 680 m: Ruta de les ermites i poblats ibèrics de la Serralada de Marina
15 km, +/- 550 m: La Coscollada i Turó d'en Galzeran des de Sant Fost de Campsentelles
17 km, +/- 850 m: Els Ginestrells, Turó d'en Galzeran i Turó de Castellruf des de Tiana
27,7 km, +/- 1.650 m: La Neorural
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL
Estadístiques de la ruta:
Hora Inici: 07/12/2023 18:13
Hora Fi: 07/12/2023 20:12
Distància recorreguda: 12 km (01:58)
Temps en moviment: 01:41
Velocitat Mitjana: 6,07 km/h
Vel. en Mov.: 7,08 km/h
Velocitat Màxima: 15,6 km/h
Altura Mínima: 41 m
Altura Màxima: 465 m
Velocitat Ascens: 570,6 m/h
Velocitat Descens: -595,2 m/h
Guany Altitud: 565 m
Pèrdua Altitud: -573 m
Temps Ascens: 00:59
Temps Descens: 00:57
.
Waypoints
Car park
162 ft
Ctra. de la Roca, Desguasses Stop (45 m)
Summit
1,463 ft
El Pi Candeler (462 m)
Mountain pass
1,205 ft
Coll de la Jeia d'en Pujol (391 m)
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Ruta com variedad de contrastes, desde una cantera a unas viñas y explicada con mucho esmero. Gracias por la aportación
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta de contrastos per descobrir la Serralada de Marina
No sovint es pot entrar i veure de prop les obres d'una cantera. Aquesta ruta ens ho permet, amb la seguretat de que la cantera de Can Rovireta avui dia ja no està explotada.