2023.07.22 - Puig de la Mola, Cova de Muntaner i Puig Molí des d'Olivella

Inici / Arribada: Olivella (Garraf, 195 m)
Punt culminant: Puig de la Mola (534 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 14,2 km, +/- 540 m
Durada: 2 hores (més 1 hora de vermut!)

Agradable circular a l’extrem NO del massís de Garraf, quan la garriga obre pas als cultius de vinya i els penya-segats a muntanyes més arrodonides, tot i encara dins l’àrea de protecció del parc nacional.

Només sortir del poble per la ctra. de Sant Pere (195 m), vorejant les vinyes de les Feixes fins a Cal Muntaner arribem a la riera de Begues (o fondo de Begues, com diuen en aquestes terres). Impressiona veure fins a on pot arribar l’aigua durant les riades, amb branques i detritus enganxats als arbres fins a l’alçada d’un home, o més, signe de la força torrencial de les pluges a la primavera i tardor al massís de Garraf. Temps passats aquesta riera havia sigut un riu important, com demostren les marmites de gegant del seu llit.
Més amunt, a la riba dreta de la riera trobem la cova del Tramper o de Cal Muntaner (135 m). Els materials localitzats a l’entorn de la cova ens permeten suposar que fou ocupada pels humans com a mínim des de fa 7.000 ans. L’aigua de la riera ha inundat repetidament la cova i mai s’hi ha trobat restes. Les coves han estat un refugi natural emprat pels humans des de la prehistòria. Sovint hi residien en etapes curtes, a recer de les inclemències meteorològiques o hi tancaven els ramats d’ovelles o cabres. A partir del segon mil·lenni abans de la nostra era, els han utilitzat especialment com a lloc d’enterrament o com a santuaris.

Passada la cova, la ruta creua la riera i guanya altitud. Agafem el camí de Pou tancat i just en l’encreuament del torrent de la Llaureda amb el fondo de la Severa agafem el desviament a l’esquerra, a la riba dreta del fondo del Rector. El camí remunta fins a una cruïlla on un post, cap a l’esquerra, indica la direcció a prendre pel castell vell del Puig Molí (302 m). A dalt del turó, el Castell Vell d’Olivella té l’origen a finals del segle X quan va ser edificat sobre un antic assentament iber. Va formar part inicialment del terme del castell d’Olèrdola, visible des d’aquest punt. A finals d’aquell segle, l’any 992, ja apareix documentat amb terme propi. Es tracta d’un petit castell de frontera, creat amb l’objectiu d’enfortir els límits amb els territoris sarraïns. Es desconeixen les construccions que en formaven part. S’intueix, però, l’existència d’una torre circular, emplaçada segurament sota les restes d’un antic molí de vent. La torre circular que veiem actualment pertany a aquest molí posterior del segle XVIII, mentre les dependències del castell se situaven dins d’un recinte murallat trapezoidal. Al segle XIII es va construir el castell nou, documentat el 1264, en el lloc on es va desenvolupar el nucli d’Olivella. Tanmateix, aquest castell va continuar sent utilitzat fins a la segona meitat del segle XV. Des de l’estiu de 2014 s’han realitzat campanyes d’excavació arqueològiques en el recinte superior, que han deixat al descobert l’anomenat “complex nord-est”. Aquesta estructura consisteix en diferents àmbits o habitacions que han fet diverses funcions al llarg de cinc segles.
A sota del castell vell va ser construïda, també al segle X, l’església de Sant Pere. Aquesta església, d’estil romànic, va ser l’antiga parròquia d’Olivella. Podem observar-hi les principals característiques arquitectòniques del romàtic: parets robustes i amb poques obertures, orientació est-oest amb l’absis al llevant i entrada oberta al mur meridional. L’edifici es va resoldre presumiblement amb una volta de canó, sobre la qual hi devia haver una coberta a doble vessant. Al segle XII, la nau va ser ampliada cap al ponent, amb un cos quadrat de parets més primes. L’any 1625 la parròquia es va traslladar al temple bastit al poble, al costat del castell nou.

Des del castell desfem el camí fins el collet-cruïlla i des d’aquí seguim recte un sender que puja cap a l’est, flanquejant la carena pel seu vessant N. Bàsicament, obviarem totes les indicacions que ens desvien d’aquesta direcció fins a enllaçar amb el GR 92.3 i el Puig de la Mola, punt culminant d’aquesta ruta (534 m). Una variant del GR ens desvia cap al nord i l’aprofitarem, a la baixada, per a anar a trobar l’Avenc de l'Esquerrà (350 m). Situat a la vora del fondo dels Forcals, al tocar de la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries, aquest avenc és la cavitat més important del massís del Garraf pel que fa la seva profunditat, amb una fondària contrastada topogràficament de 336 metres. Aquest avenc, un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració i complexitat, consta de tres vies: la via Normal o Anna Maria Pallejà, la via Rat-penat i la via Lamarca-Torras.

Estadístiques de la ruta:
Hora Inici: 8:21 22 jul. 2023
Hora Fi: 11:43 22 jul. 2023
Distància recorreguda: 14,5 km (03:21)
Temps en moviment: 02:10
Velocitat mitjana: 4,31 km/h
Vel. en Mov.: 6,67 km/h
Velocitat Màxima: 19,97 km/h
Altura Mínima: 132 m
Altura Màxima: 541 m
Velocitat Ascens: 547,2 m/h
Velocitat Descens: 593,5 m/h
Guany Altitud: 625 m
Pèrdua Altitud: 609 m
Temps Ascens: 01:08
Temps Descens: 01:01

.