2023.10.04 - Poblat ibèric de Puig Castellar des de la Font de l’Alzina

Parc Natural de la Serralada de Marina
Inici / Arribada: Mirador de la Font de la Encina, Santa Coloma de Gramenet (80 m)
Punt culminant: Poblat ibèric de Puig Castellar (300 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 10,1 km, +/- 440 m
Durada: 1:30 hores

Circular curteta per alguns dels atractius arqueològics més emblemàtics (dolmen de la Cova de Sant Genís i poblat ibèric de Puig Castellar) de Santa Coloma de Gramenet, a les portes dels grans nuclis urbans del Barcelonès.

Des de l’aparcament que ens proporciona el mirador de la Font de l’Alzina, a dalt del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (80 m), agafarem la pista de terra que en uns pocs centenars de metres condueix a l’àrea d’esplai de la Font de l’Alzina (153 m). Deixem el restaurant-braseria a mà esquerra i al passar la font al final de la gran esplanada entrem al Parc forestal de Sant Mateu, un espai constituït principalment per pinedes de pi pinyer i alzinars de terra baixa. Trobem el parc en un estat de conservació i neteja molt envejable respecte del de parcs naturals veïns com ara el de Collserola o fins i tot, d’algun sector de la mateixa Serralada de Marina on sovint abunden la brutícia i la massa de material combustible. En matèria de protecció natural dins la xarxa d’espais naturals del Parc de la Serralada de Marina, el parc de Sant Mateu es beneficia de la Declaració d’utilitat pública regulada per la resolució ARP/2521/2018, de 29 d’octubre, per la conservació de la diversitat biològica a través del manteniment dels sistemes ecològics, la protecció de la flora i fauna en terrenys dins de l’espai d’interès natural Serralada de Marina, així com a zones d’especial conservació i regulació del règim hidrològic i la prevenció d’incendis.

Tot seguint el camí de la Font de l’Alzina, continuem cap al coll de la Torre dels Frares (130 m) i després d’una curta baixada al torrent del Poio iniciem la pujada del Turó de Can Devesa (214 m). A baix, a l’altre costat del turó mateix, trobarem la petita urbanització del Pla del Campament, mentre que crestejant cap al sud arribem a l’ermita de Sant Climent (270 m). Aquesta està situada a dalt del Turó de Sant Climent que, juntament amb el turó de Sant Onofre, forma el Serrat de les Ermites. Ambdues ermites foren construïdes pels monjos del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb la finalitat de retirar-se a pregar. L’ermita de Sant Climent, més recent que l’anterior del segle XV (1498-1501), fou edificada l'any 1673 i és dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallençana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una processó.

Si baixem de l’ermita de Sant Climent per la pista, al final d’un curt desviament a mà esquerra en mig dels matolls, trobarem el Dolmen de la Cova o Cau de Sant Genís (230 m). El que tenim davant és una sepultura megalítica de l’edat del bronze tardà, que segurament coincideix en el temps amb l’arribada de les primeres migracions celtes procedents del Centre d’Europa que s’incorporaren pacíficament entre els segles IX i VI abans de Crist. La seva arribada va aportar a les tribus existents noves idees religioses, la pràctica de la incineració i avenços en la metal·lúrgia i l’agricultura gràcies a un perfeccionament tècnic en la utilització del ferro.
El cau, descobert l’any 1955 per Genís Ibáñez, i excavat per membres de la Secció d’Estudis del Centre Excursionista Puigcastellar, està format per un gran bloc granític que reposa sobre una gran roca per un dels seus extrems, mentre que la part de darrera es recolza sobre terra ferma i deixa per sota una cavitat natural que dóna al conjunt un aspecte dolmènic. A l’interior es van trobar una tíbia d’aparença humana que es va desfer en extreure-la i restes de dos vasos funeraris, ara degudament reconstruïts.

A poca distància, al cim del turó homònim, trobarem el poblat ibèric de Puig Castellar (295 m). Se'n pot destacar la part vella, al solell, i la part nova, al vessant obaga. Es tracta d’un vilatge fortificat d’època ibèrica que, per la seva situació, tenia una funció clara de control del territori. Té una extensió de 5.000 m2 aproximadament i fou ocupat des del segle VI aC. fins a l’inici del segle II aC.
Com el poblat ibèric de les Maleses no llunyà, pertanyia al poble dels laietans. Aquest poble dominava un territori que anava aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i s’estenia cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès. Al voltant del poblat, però a la zona plana, hi havia altres assentaments que en devien dependre, entre els quals destaquen les sitges del carrer d’Extremadura i el jaciment de Can Calvet.
El poblat Puig Castellar va ser descobert el 1902 per mossèn Palà i constitueix l’exemple més important de poblat ibèric conegut a la rodalia de la ciutat de Barcelona. Les primeres excavacions arqueològiques es van dur a terme entre 1904 i 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys. L’any 1919 els donà a l’Institut d’Estudis Catalans, el qual inicià unes noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de J. Colomines i J. De C. Serra Ràfols. L’any 1997 es va iniciar un projecte que contempla diverses accions encaminades a la conservació i dinamització del jaciment per a convertir-lo en parc arqueològic, amb l’objectiu de fer del poblat Puig Castellar el millor i principal conjunt arqueològic d’època ibèrica de les comarques de la zona metropolitana barcelonina. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades.

SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
10,1 km, +/- 440 m: Poblat ibèric de Puig Castellar des de la Font de l’alzina
11,3 km, +/- 500 m: L'Enrucada de Tiana
11,4 km, +/- 450 m: Poblat Ibèric de les Maleses, canteres de Can Donadéu i Can Rovireta
12 km, +/- 550 m: Cantera de Can Rovireta i poblat ibèric de les Maleses
12,2 km, +/- 480 m: Vall de Poià i poblat ibèric de les Maleses
12,3 km, +/- 600 m: Montescatano i Poblat ibèric de les Maleses des de Montcada i Reixac
12,5 km, +/- 450 m: Volta pel bosc de Ruscalleda
14,3 km, +/- 680 m: Ruta de les ermites i poblats ibèrics de la Serralada de Marina
15 km, +/- 550 m: La Coscollada i Turó d'en Galzeran des de Sant Fost de Campsentelles
17 km, +/- 850 m: Els Ginestrells, Turó d'en Galzeran i Turó de Castellruf des de Tiana
27,7 km, +/- 1.650 m: La Neorural
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL

Estadístiques de la ruta:
Hora Inici: 17:58 4 oct. 2023
Hora Fi: 19:33 4 oct. 2023
Distància recorreguda: 10,2 km (01:34)
Temps en moviment: 01:26
Velocitat mitjana: 6,52 km/h
Vel. en Mov.: 7,1 km/h
Velocitat Màxima: 15,3 km/h
Altura Mínima: 53 m
Altura Màxima: 300 m
Velocitat Ascens: 540,4 m/h
Velocitat Descens: 619 m/h
Guany Altitud: 417 m
Pèrdua Altitud: 410 m
Temps Ascens: 00:46
Temps Descens : 00:39

.