corriol de la Trona, el Pedró, i Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) 1202 mt.

Aparquem al pont de les Fosses, i enfilem per la trialera de la Trona sencera fins gairebé l'ermita del Pedró. Passem l'ermita i seguim per la pista. Empalmarem una estona la pista del Sobirà i el GR 83 (el Camí del Nord). Després anirem trobant indicadors tota l'estona en direcció Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues). És el sostre de les Guilleries i es nota, ja que es pot veure des de les Illes Medes i el Cap de Creus fins al Montseny i Montserrat, així com el Puigsacalm, el Pedraforca i moltes muntanyes del Pirineu. Per tornar resseguim el camí fins poc abans de Can Formiga. Trenquem a la dreta direcció can Cigala i les Roques del Rei, i Ca l'Huix, fins a baix a les Fosses altre cop. El desnivell positiu és d'uns 1100 mt.

"L'antic castell de Solterra coronava la muntanya del mateix nom (o de Sant Miquel de les Formigues), la més alta de les Guilleries (1 204 m). En resta només la base d'una torre, aprofitada pels volts del 1950 per a aixecar-hi la Creu de les Guilleries, de ferro amb tres grans formigues de forja al peu. Té una magnífica vista panoràmica. Al segle X era centre d'un important terme feudal, dominat pel vicari Sal·la (mort cap al 970) i el seu fill Isarn, esmentat per primera vegada quan aquest llegà al monestir de Sant Benet de Bages tots els alous que tenia al terme, que comprenia els actuals termes de Sant Hilari i Osor. El 993 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda vengueren al prevere Sanç la majoria dels alous de la vall d'Osor, amb independència del castell de Solterra, i al segle XI noves cessions comtals destruïren la primitiva unitat. El castell de Solterra continuà com a centre del terme de Sant Hilari, fins que fou desplaçat per la domus de la Rovira (segles XIII i XIV). Segons sembla, s'enrunà al segle XV.
Prop de la creu hi ha restes de la capella de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, existent ja al segle XIII, que fou aterrada a l'inici del segle XX. El sobrenom de les formigues es deu al fet que el cim sol ésser ocupat per innombrables formigues alades, que moren en grans quantitats a la tardor."
(http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0605891)