Del Santuari de la Salut a Sant Pere d’Ullastre i Togores per corriols i Barraques de Pedra Seca (2) (versió sense Laberints)

Aquesta ruta sortint des de la Salut (Sabadell / Vallès Occdidental) és una de les nostres sortides habituals per córrer-trotar quan estem per Barberà del Vallès, la ruta passa per uns quants punts d’interès com el Santuari de la Salut (s.XIX) o les antigues ermites de Sant Pere d’Ullastre (s.X) i de Togores (s.XII) així com per un parell de barraques de pedra seca ben maques, i tot conjuntat enllaçant corriols i més corriols que ens eviten transitar per les massificades pistes de la contrada. Aquesta és una versió un xic més curta de la meva ruta “Del Santuari de la Salut a Sant Pere d’Ullastre i Togores per corriols, els 3 Laberints i Barraques de Pedra Seca (4)”, la diferencia amb aquesta és que no passa pels “3 Laberints” i al anar per corriols més directes deixem de veure un parell de barraques de pedra seca.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 13-02-2021. Deixem el vehicle en l’aparcament habilitat al costat del Santuari de la Salut. Iniciem la caminada anant a fer un petit tomb per veure el bonic Santuari de la Salut (s.XIX) i passar per la Font Nova de la Salut. Vist el santuari i la font seguim la sempre concorreguda pista principal (senyals PR) que amb tendència al N ressegueix la Serra de Sant Iscle. Ben aviat trobem una cruïlla de camins senyalitzada: tornarem pel camí-pista de l’esquerra (indica “Torre del Canonge”), així que ara seguim per la concorreguda pista pujant suaument al N i, quan apenes portem uns 300m (0.3km) des de l’anterior cruïlla de camins, la deixem per un corriol amagat a la dreta que s’endinsa en el bosc i continua al N paral·lel a la pista però sense veure-la. Desprès el corriol surt a la pista, tot just a l’alçada d’una nova cruïlla senyalitzada: obviem la pista principal i prenem la pista secundària que davalla a l’esquerra seguint indicacions cap a “Togores” i, tot seguit, la deixem per un corriol a la dreta (N) que fent una curta pujadeta ens porta a sortir de nou a la pista principal. Seguim la pista apenes uns 200m (0.2km), tot just fins trobar un corriol fressat a la dreta que s’endinsa en el Bosc de la Cardona i davalla una mica fins travessar un torrent. A l’altre banda el corriol puja un xic i desprès s’orienta a l’E enllaçant corriols dins del bosc fins acabar sortint a l’Urbanització Can Canyameres. Seguim la pista (N, senyals GR) vorejant les ùltimes cases de l’urbanització i de seguida deixem pista i GR per un corriol a l’esquerra que s’endinsa pel Sot de Canyameres. Aquí cal estar atents, ja que de seguida trobem una bifurcació de corriols-sendes (fites), cal seguir el corriol que puja a la dreta, amb uns primers metres en forta i relliscosa pujada i desprès en pujada més suau i resseguint el fil de la carena del Turó de Can Canyameres amb tendència al N (aquí els mesos de Primavera i Estiu el corriol està un xic tapat per la vegetació). El corriol acaba desembocant en una cruïlla de camins-pistes a l’alçada del Turó de Can Canyameres (321m), on tornem a obviar la pista principal i prenem la solitària pista secundària barrada al trànsit que davalla a l’esquerra (O) per les Costes de la Clota fins arribar als verds camps que envolten el Riu Tort. Aquí la pista esdevé un camí de roderes que tomba al N voltant els camps i desprès s’orienta a l’O i puja passant per darrera de la granja de Can Casamada. Des de Can Casamada el camí-pista segueix a l’O entre camps i amb vistes a la Mola fins arribar de seguida a l’ermita de Sant Pere d’Ullastre (s.X). Aquí trobem l’altre pista concorreguda de la contrada (senyalitzada com GR), que seguim de pujada i amb tendència al S apenes uns 400m (0.4km) des de l’ermita, ja que la deixem per entrar en un corriol fressat que dins del bosc i paral·lel a la pista continua al S. Més endavant sortim a un camí on en l’anterior ruta entràvem en el primer “laberint”, aquesta vegada no entrem i anem a l’esquerra (E) apenes uns pocs metres fins sortir a la pista principal, però inmediatament la deixem per un amagat corriol a la dreta que aviat s’orienta al S dins del bosc i acaba desembocant en un sender travesser un xic més ample, que seguim apenes uns metres a l’esquerra fins sortir de nou a la pista principal, pista que deixem inmediatament per un corriol fressat a l’esquerra que s’endinsa en el bosc amb tendència al SE i acaba sortint a la bonica Barraca Jordi Sola, una barraca de pedra seca molt ben restaurada. El corriol des d’aquest punt tomba al S (sempre dins del bosc) i aviat passem per la també magnífica Barraca Raimon. Passada aquesta barraca el corriol aviat agafa tendència al S i el seguim fent un traçat directe i obviant els corriols que en surten als costats. Més endavant el corriol esdevé un camí més ample que volta els camps de Can Vilar i desprès tomba al SO i de seguida sortim a una cruïlla de camins on obviem tots els camins amples i prenem un sender a l’esquerra (SE) que aviat ens porta a travessar un camp. A l’altre banda del camp seguim per una pista secundària que aviat ens porta a sortir a la pista principal (la del GR), que tornem a obviar i prenem un pista secundària a la dreta (S) que planejant i tombant a l’E ens acaba portant als voltants de l’ermita de Togores (s.XII). Seguim la pista que revolta en suau baixada els camps de Togores i, a l’alçada d’una torre de la llum, la deixem per un sender erosionat que fent drecera davalla a la dreta (S). Aquest sender-drecera sovint el tanquen amb una valla i branques… és pot passar, però si no també es pot anar pel camí més llarg. El sender continua al S tot travessant un torrent fins arribara les ruïnes de la Torre del Canonge, on prenem un corriol-drecera a l’esquerra que ens porta a una pista, pista que seguim travessant el Riu Tort i desprès pujant primer al NE i desprès a l’E fins sortir a la cruïlla de camins coneguda de l’anada, des d’on desfem el breu tram de camí conegut (1.2km) per la massificada pista que ressegueix la Serra de Sant Iscle fins el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament no hi ha cap dificultat a destacar, algún breu tram dretot-relliscós i res més. En quant als camins, tota la ruta transita per corriols i senders prou clars però sense senyalitzar i amb força cruïlles, destacar que els corriols de pujada fins el Turó de Can Canyameres els mesos de Primavera i Estiu queden més tapats per la vegetació.

***ALTRES RUTES PEL PARC PERIURBÀ DE LA SALUT:

-”Del Santuari de la Salut a Sant Pere d’Ullastre i Togores per corriols, els 3 Laberints i Barraques de Pedra Seca (4)”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/del-santuari-de-la-salut-a-sant-pere-dullastre-i-togores-per-corriols-els-3-laberints-i-barraques-d-66937647