ELS MILLORS CORRIOLS DE CABRERA DE MAR

Sens dubta, els corriols del Maresme son una meravella. Petits senders dins del bosc que son ideals tant per passejar com per corra i que ningú es pensi que es un recorregut sense grans desnivells. Potser les muntanyes no son altes però es un verdader trenca cames. Només en aquesta sortida de 14 km surten més de 800 + i la majoria per dins de petits corriols.
Comencem al camp de futbol de Cabrera. El primer tros i cap a Santa Marta ho faig caminant per asfalt per tal de escalfar fins arribar al bosc on connecto el rellotge per començar el track.
Primera pujada important, el Turo de l’infern que te una interesant historia darrera que val la pena conèixer (ho podeu buscar a google). Des de aquest punt, tenim una fantàstica vista de la creu de Montcabrer i tota la banda del Maresme desde Cabrera fins a Mataró.
Seguim en direcció a la Font Picant i ens desviem per anar a buscar banyadores. Després d’una petita pujada i la seva respectiva baixada, trobem la Creu de l’Abella. Desde allà, enfilem pista cap a Banyadores que es la següent pujada important. Pujada per un camí i sender de pedres que ens porta a la bassa dels senglars i per corriol fins a la tercera pujada forta. En aquest cas, curta però intensa, fins a la torre de guaita.
D’allà, baixada i agafem el corriol de la font del Quico que va per sota del camí de Argentona a la mútua que entravessem per anar a buscar la tercera pujada forta que ens dura al mirador del Burriac pel corriol de l’àngel. Val la pena aturar-se i contemplar les vistes del castell de Burriac.
Seguim baixant pels ui-ui-ui i agafem el corriol paral·lel a la pista que ens dur al pla del monòlit i on comença la ultima pujada forta i potser més emblemàtica, el turó del castell de Burriac des d’on veurem una excel·lent vista del Maresme.
A partir d’aquest punt ja comencem a baixar, primer per pista i després per corriol fins que arribem al cementiri de Cabrera o ja podem baixar el ritme i fer els últims km per asfalt fins arribar a l’ajuntament de Cabrera i final de destí.
El meu bosc favorit.... potser perquè desde ben petit ja em perdia per aquests corriols buscant racons i raconets.....