Lladó - Can Cabota - Lladó

Ruta circular al terme municipal de Lladó que ens durà cap als camps de Can Cabota tot seguint la carretera del Solà de Badós, i ens durà de nou al punt de sortida per la carretera de l'aigua.

La ruta (que pot fer-se corrent, en bicicleta o bé tot passejant) té el seu punt d'inici just on finalitza l'asfalt, al barri del Pujol, i discorre per una pista de terra en molt bon estat que ens durà inicialment cap al dipòsit de l'aigua (i opcionalment, si anem passejant, podem acostar-nos a l'ermita dels Apòstols [1]). Des del dipòsit de l'aigua, seguirem la pista situada més a l'esquerra que en poc més d'un centenar de metres, connectarà amb la pista forestal que provenint de Lladó, pel Serrallo, coincideix amb el traçat del GR-2, al seu pas pel municipi. Seguirem aquesta pista i el traçat del GR-2 que en lleu ascens, ens durà fins a la bifurcació entre la pista (a la dreta) que ens menarà cap al Solà de Badós en primera instància, i la pista (a l'esquerra) que ens portarà cap al Santuari de la Mare de Déu del Mont. En aquesta bifurcació, prendrem la pista de la dreta que baixa cap al veïnat del Solà de Badós. Cinc cents metres més avall, trobarem un nou trencall a mà dreta, i prendrem aquesta pista que davalla cap als camps i als encontorns de la casa de Can Cabota, avui totalment enrunada.

En aquest punt, prop de la Font de Can Cabota, creuarem el riu Manol a través d'un gual no pavimentat, sobre la mateixa llera del riu, i és per això que caldrà anar en compte ja que en el cas que el riu porti molta aigua, de ben segur ens mullarem els peus. Superat aquest primer gual, el camí transcorre arran de la bassa de Can Cabota, per creuar novament el Manol per segona vegada, tot desembocant en una antiga zona de pastures i herbassars, avui dia pràcticament perduts degut al creixement de la massa forestal i de l'absència de bestiar de pastura.

Al final d'aquesta zona planera, entre herbassars i pins, el camí gira cap a l'est per endinsar-se de nou, dins els boscos de Can Cabota tot enfilant la Carretera de l'Aigua. A partir d'aquest punt (quilòmetre 4, aproximadament), la pista forestal força malmesa, comença a guanyar altura i caldrà preparar un xic les cames (si anem corrent) ja que ens esperem tres o quatre rampes curtes, prou costerudes i dures. Aquesta carretera, sovint molt humida i amb aigua embassada en algun dels seus revolts, és molt freqüentada per porcs senglars, especialment a punta de clar, i al capvespre. No estarà de més, anar amb un xic de compte.

La darrera rampa de la carretera de l'aigua, ens acostarà de nou fins al collet de Cal Aiguader, on s'hi troba el dipòsit de l'aigua. Arribats a aquest punt, tan sols ens queda recórrer novament la pista que ens portarà en lleu descens, al punt inicial de la sortida.

En resum, es tracta d'una ruta circular prou interessant, que passa per diversos tipus de paisatges (agrícoles, forestals i de ribera) pel terme municipal de Lladó.


[1] http://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_dels_Apòstols_(Lladó)