Mola per les carenes de l’Illa i Rocassa, Ferrada Canal Amagada, Cami Font Soleia, Morral Drac, Canal Micos i Sabater Vell

Ruta molt completa per una de les meves zones d’entrenament preferida en la que a més de córrer caldrá superar els trams ferrats de la Canal Amagada i la Canal dels Micos.

***RECORREGUT: Km 13 de la B•124-Carena de l’Illa-Turo de Matallonga (668m)-Coll Llarg-Canal de la Castellassa-Castellassa de Can Torres-Ferrada de la Canal Amagada o Lucky Txei-Camí de la Font Soleia-Canal de Santa Agnes-Morral del Drac-Cova dels Boixos-Canal dels Micos-La Mola / Monestir de Sant Llorenç del Munt (1103m)-Camí dels Monjos-Pi del Vent-Coll de Grúa-Carena de la Rocassa-El Pujol (563m)-Prop del Sabater Vell-Km 13 de la B•124.

***CRONICA: Aparquem pasat el km 13 de la B-124 entre Castellar i Sant Llorenç de Savall, al costat d’una caseta on hi ha un espai prou ample. Desde l’aparcament seguim per la pista barrada al transit al SO i, als pocs metres, la deixem per un sender fressat que s’enfila fort a l’esquerra (senyals verd-vermell) per graonades de conglomerat. Sempre seguint els senyals pel sender mes evident i obviant alguns trencalls acabem sortint a un cami ample, just quan fa un revolt, que seguim recte (O) tot resseguint la Carena de l’Illa i obviant els trencalls que ens van sortint a ambdues bandes. Despres d’una suau pujada fem una curta davallada per un bosc de pi amb alguna alzina que arriba a un petit pla, des d’on el cami esdeve sender i el seguim tot pujant (senyals verd-vermell) enmig del bosc i amb tendencia a l’O, obviant alguns trencalls fitats que van a diversos avencs que hi ha per la zona i nomes es poden explorar amb material especific. Arribats al Coll Llarg seguim a l’O/SO (senyals verd-vermell) per sender fressat i, creut un espes alzinar, sortim a un vessant-lleixa de conglomerat per on flanquegem la Castellassa de Can Torres per sota. Un cop feta la primera llaçada despres del flanqueig, deixem aquest sender fressat i les senyals verd-vermell i enfilem fort seguint una senda al N (senyals grocs) cap a la Canal de la Castellassa. Aviat ens entaforem dins de la boscosa i erosionada canal, on en algun punt cal recolçar les mans o ajudar-se dels arbres per progressar. Arribats a un collet girem a l’esquerra i enfilem tot grimpant per una canal bastant dreta que a vegades esta equipada amb corda i altres no (sense corda es un pas de Iº+ amb bones preses). Superada la canal seguim un corriol fins al peu de la Castellassa de Can Torres, que deixem a la nostra dreta i anem vorejant per una lleixa amb petites baumes al SO fins l’extrem S de la mateixa, on trobem un petit pla i des d’on veiem la coneguda agulla del Bolet. Continuem al SO per un sender prou fressat i, al poc, trobem a la dreta un corriol que s’enfila costerut enmig del bosc (va cap a la Canal Gentil) que no agafem (bona opcio per la gent que trobi dificil la ferrada) i seguim el sender fins que trobem un nou corriol que s’enfila a la dreta i, ara si, el seguim en forta pujada i enmig del bosc fins arribar a un punt on s’ens obren dos grans baumes, una a cada costat. Primer fem un cop d’ull a la de la dreta, a la que ens podem ficar fent un pas estret i que resta tancada. Despres anem cap a la de l’esquerra, bastant fonda e impresionant i on s’intueix que s’obre al final. A partir d’aquí comença el tram equipat de la Canal Amagada, en total son uns 40m de desnivell equipats amb grapes pero sense cable de vida. Primer superem uns blocs per endinsar-nos dins la canal-bauma, despres fem uns metres en fort pendent (terreny humit i reliscos) i tot seguit arribem al tram vertical, on inicialment cal tirar de braços (hi ha un lleu extraplom a l’inici), pero despres es progressa be degut a que sempre tenim a ma una grapa amb la que ajudar-nos. Aixo si, segons es puja i es va sortint de la “canal-bauma” la sensacio aeria augmenta i li dona un toc emocionant. Arribats al capdamunt de la Canal Amagada seguim per un corriol (SO) tot deixant diverses ramificacions que ens van sortint a banda i banda fins conectar amb el Cami de la Senyora, que obviem i creuem pel dret seguint una senda (fites) que puja fins abastar el fressat Cami de la Font Soleia, que seguim a la dreta (N) tot flanquejant el vessant E de la Mola amb suaus puja-baixa i algun pas una mica penjat on quan es va corrent no val abadar. Un ultim tram amb tendencia a l’O ens porta a desembocar en el Cami de la Canal de Santa Agnes, que seguim a l’esquerra i pujant tot fent llaçades fins el Morral del Drac. Aquí obviem les indicacions del cami “normal” que puja del Coll d’Estenalles i enfilem pel dret (S) fent alguna facil grimpadeta per unes graonades de conglomerat que ens deixen en la Cova dels Boixos, que travessem per dins i despres enfilem la Canal dels Micos, una canal equipada amb grapes. Superada la canal seguim pujant al S i aviat entronuem amb el cami “normal”, que seguim al S/SE fins assolir el cim de la Mola (1107m), on trobem el sempre concorregut Monestir de Sant Llorenç del Munt (s.XI). Iniciem la tornada baixant pel Cami dels Monjos, amb molts trams empedrats que rellisquen molt quan vas corrent. Anem deixant diversos trencalls i seguim sempre davallant amb tendencia al S, pasem pel Pi del Vent i a partir d’aquí deixem un parells de corriols a l’esquerra i, al tercer, deixem el Cami dels Monjos i prenem un corriol a la dreta que s’orienta al NE i despres al SE. Pasem al costat del Coll del Mal Pas i acabem sortint a una pista, que seguim de baixada fins al Coll de Grua, on obviem el fresat cami (senyals ver-vermell) que flanqueja els Plecs del Llibre i seguim per la pista uns pocs metres al SO, deixem un corriolet a l’esquerra i, tot seguit, deixem la pista i prenem un sender fressat (senyals vermells) a l’esquerra molt comode de correr que va davallant amb tendencia E/SE. En les cruïlles que anem trobant cal seguir els senyals vermells fins desembocar en una pista, on conectem amb els senyals verd-vermell, que seguim tot baixant i resseguint la Carena de la Rocassa fins que aquesta es trifurca. En aquest punt seguim el corriol del mig, que despres d’una curta pujada ens deixa en el poc destacat cim del Pujol (563m), des d’on baixem per un costerut i fressat sender primer a l’E i despres al NE. Un ultim tram al NO ens deixa en una cruilla indicada a prop del Sabater Vell, des d’on seguim les indicacions cap a les Arenes per un cami senyalitzat recentment (GR i SL) que aviat esdeve corriol i que amb tendencia al N aviat ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: La Ferrada de la Canal Amagada i la canal equipada dels Micos son molt fàcils de pujar per gent habituada pero poden ser difícils i aèrias per gent poc experimentada i amb vertigen (posibilitat de portar arnès i dissipadors de ferrada i assegurar-los a les grapes). Si no volem pujar per la ferrada la millor opció es pujar per la Canal de l’Elefant, que es la canal anterior a la de la Canal Amagada i si no volem pujar per la canal dels Micos podem seguir el concorregut cami senyalitzat del Coll d’Estenalles. Alguna grimpada fàcil i amb bones presses (Iº+) en la sortida de la Canal de la Castellassa. Majoritariament seguim senders, corriols i camins fressats. Trams rocossos i alguns trams penjats, sobretot en la lleixa del Cami de la Senyora.