Necròpolis del Pi de la Lliura, cim Puig Ventós, ermita de Caulès, Castell de Sant Iscle

Comencem la ruta a Vidreres, prop de l'encreuament del carrer Costa Brava amb la C-35. Seguim els senyals de la ruta dels pantans i de Caulès, passant per la presa del pantà de baix, i seguim pujant progressivament cap a Can Negrell i l'ermita de Caulès. Hi ha bones vistes del Montseny, Montnegre, part de la plana de la Selva, etc. Seguim pujant i entrem a la zona del Massís de Cadiretes. Ens desviem un moment a l'esquerra per pujar al vèrtex del Puig Ventós. Des d'aquí es veu gran part del massís, Llagostera, etc. Recuperem el camí fins que trobem un camí que careneja i que cap a l'esquerra ens portaria a Can Mundet i Terra Negra. Tirem a la dreta i passem per la zona de la Necròpolis del Pi de la Lliura. És un jaciment de l'edat del bronze que es va començar a excavar l'any 1999 i que es van trobar uns recipients on hi havia restes humanes incinerades. Hi ha molt pocs llocs on s'hagin trobat restes d'aquest tipus. Actualment es conserven als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i a la zona hi han crescut matolls. No està senyalitzat amb cap tipus de cartell. Tot i això és un lloc planer i elevat amb molt bones vistes cap al mar de Lloret i Blanes, i no és d'extranyar que a l'antiguitat fos un lloc de culte espiritual.
Comencem a baixar, passant per les cases de Valldaniel, can Basté i can Morell, fins que arribem al castell de Sant Iscle. Baixem per un corriol fins a la riera d'en Llobet, que voregem fins a trobar el camí que ens porta al final.

"Les restes del castell es mostren en una planta força quadrangular d'uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase del segle XII i XIII inclou la torre sud-est de 15 metres d'alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de d'absis semicircular. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics. A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar.
Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i a la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d'un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat a l'Orde del Temple però retornà als Cabrera.
En la capella del castell s'hi conservaven les restes d'Iscle de Còrdova fins que foren donades en 1263 al monestir de Sant Salvador de Breda pel vescomte Guerau IV de Cabrera,[1] El 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I de Cabrera. Fou ocupat per remences durant la darrera guerra remença i fou retornat el 1485. Va perdre la seva funció militar, fins al punt que la finca ocupada pel castell passà a mans de la família Aulet, i fou aprofitada com l'explotació forestal."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Iscle)