Pic del Vent per la “Drecera de la Llum”, el Farrell, la Serra Llisa, el Poblat Ibèric de Torre Roja i la Font de les Escales

Bon entrenament majoritàriament per corriols i senders sortint de Caldes de Montbui en la que ens enfilarem per un sender que va resseguint per sota la linia electrica (“Drecera de la Llum”) fins el Farrell, on seguirem el fil de la carena fins assolir el Pic del Vent, gran mirador del Vallès. Baixarem per la Serra Llisa i desprès enllaçarem corriols i senders on degut als arbres caiguts i al anar corrent es fa una mena de “cursa d’obstacles” que pasant pel Collet Català i el Collet de Torre Roja ens deixarà en el Poblat Ibèric de la Torre Roja. Un nou tram de “cursa d’obstacles” ens portarà a les restes de l’ermita de Sant Miquel de l’Arn, des d’on pasant per la Font de les Escales i entre oliveres arribarem a l’inici.

***RECORREGUT: Caldes de Montbui (Plaça de Taunusstein)-Carretera BV•1243-“Drecera de la Llum”-El Farrell-Carena N del Pic del Vent-Pic del Vent (815m)-Coll de la Bassa Roja-Serra Llisa-Prop de l’Urbanitzacio El Bosc de Guanta-Collet Català-Cal Corró-Collet de Torre Roja-Poblat Iber de Torre Roja-Sant Miquel de l’Arn-Font de les Escales-Caldes de Montbui (Plaça de Taunusstein).

***CRONICA: Aparquem a la Plaça de Taunusstein, al costat del Parc de Can Rius i les instalacions esportives de Caldes de Montbui. Anem al NO deixant les instalacions esportives a la dreta i, quan estem a punt d’arribar a un ampli aparcament de terra, prenem un cami a l’esquerra que als pocs metres esdeve emporlanat i puja enmig de feixes i oliveres. Just a l’alçada d’una casa s’acaba l’emporlanat i seguim per un cami una mica atrotinat que aviat es redreça al NO pujant entre feixes i oliveres fins sortir a la carretera BV•1243 (indicador). Tal com arribem creuem la carretera i seguim a l’altre banda per una curta drecera que ens deixa novament en la carretera (aquí hi ha una altre drecera que ens estalviaria el curt tram de carretera, pero esta impracticable pels arbres caiguts), que seguim fins que fa una corva a l’esquerra, punt on la deixem i prenem una nova drecera que entre feixes de conreu abandonades aviat ens deixa novament en la carretera (indicador), on fem una diagonal al NO per una drecera que ens deixa de nou en la carretera que, ara si, prenem a l’esquerra (O/NO) i pujant. Tot seguit deixem una pista indicada i cadenada a la dreta i seguim pujant uns pocs metres mes per la carretera fins que fa el primer revolt a la dreta, punt on deixem la carretera i prenem un corriol una mica perdedor a l’esquerra (N) que s’enfila dins del bosc fent algunes giragonses per una zona d’antigues feixes fins sortir a un tallafoc de la linia de la llum, que seguim a l’esquerra (NO) i pujant i, tot seguit, deixem una pista a la dreta i seguim per un sender que continua per sota de la linia electrica al NO i no triga en desembocar en un cami-pista, que seguim de pujada (N) fins sortir a una bifurcacio, on deixem el cami-pista i prenem un sender a l’esquerra que s’enfila fortet tot resseguint per sota la linia electrica amb tendencia al NO. Mes amunt cal recolçar alguna ma en breus passos rocosos i arribem a un collet, punt on s’acaba el sender i fem una forta davallada per un cami ample i pedregos a l’O, sempre per sota de la linia electrica. Aviat el cami torna a pujar i, quan trobem un sender a la dreta amb una “X” vermella, deixem el cami pedregos de sota la linia electrica i prenem aquest sender a la dreta (N) que puja mes suau dins del bosc fins sortir de nou al cami que ressegueix per sota la linia electrica, que seguim a la dreta (N). Tot seguit travessem la carretera i a l’altre banda continuem per un sender que s’enfila al N fins sortir a un nou tallafoc, que seguim a l’esquerra (N) i pujant resseguint per sota la linia electrica. Mes amunt el cami deixa d’anar sota la linia electrica i, poc despres que s’orienti a l’O, prenem un corriol a la dreta (drecera) que s’endinsa al bosc i no triga en sortir al cami que portavem abans, que seguim a la dreta i pujant. Poc despres, alrededor de la cota 700m, el cami esdeve una pista asfaltada que seguim amb tendencia al N i pujant (ara mes suau) entre algunes cases. Arribats a una bifurcacio de pistes asfaltades seguim la de l’esquerra (NE) i pujant, poc despres fa un revolt molt tancat a l‘esquerra, pasa per sota de la gran masia de El Farrell i surt a una nova bifurcacio de pistes asfaltades on fem un gir a la dreta (N) de 180º que aviat ens deixa en la bonica masia de El Farrell. Des d’aquest punt prenem un corriol que s’enfila al S resseguint la carena N del Pic del Vent pasant al costat d’una caseta i despres d’una casa fins assolir el cim del Pic del Vent (815m), coronat per una rosa dels vents, una senyera, un banc de fusta i una extensa panoramica sobre la plana vallesana. Continuem carenejant al S per un corriol fressat (punts vermells), pasem al costat d’una gran creu de formigó tombada a terra i tot seguit començem a baixar pel vessant E de la Serra Llisa al SE, pasem al costat d’unes antenes i sortim a una pista-cami (Coll de la Bassa Roja, indicador), que seguim a la dreta (senyals PR, punts vermells) i davallant al SO. Poc mes avall, quan fa un revolt a la dreta, deixem la pista i prenem a l’esquerra un corriol (punts vermells) que seguim a l’O/SO fins sortir novament a la pista-cami que portavem, just quan aquesta fa un revolt (indicador de la Serra Llisa). Seguim cap a Caldes de Montbui (indicat, PR, punts vermells) per un sender pedregos i fressat que baixa al SE i aviat s’endinsa al bosc fent ziga-zagues fins sortir a un cami, on trobem una alzina de bon tamany. Seguim el cami a la dreta (SE, senyals PR) i al poc arribem a una pista-cami, que seguim a la dreta (S, senyals PR) i, quan estem a punt de sortir a la pista d’una urbanitzacio, prenem un corriol a l’esquerra (punts vermells) que s’orienta al S/SE per una carena boscosa on trobem nombrossos arbres caiguts. Mes endavant pasem per un tram mes rocos i despres començem a davallar sempre enmig del bosc fins arribar a una bifurcacio poc evident on seguim a la dreta per un corriol un xic perdedor que pasa al costat d’unes fites termenals. Aviat el corriol esdeve mes fressat i, despres d’una costeruda baixada, arribem al Collet Català, cruilla de camins indicada. En aquest punt obviem tots els camins i pistes mes evidents que veiem i seguim un sender que surt a l’E enmig del bosc i baixant. Aviat trobem molts arbres caiguts i despres començem a davallar mes fort fins arribar al Torrent del Corró, des d’on continuem gairebe planejant al S/SE i pasant al costat de Cal Corró (ruïnes) fins arribar al Collet de Torre Roja, on seguim una pista-cami a la dreta (SE) que aviat ens deixa en el Poblat Ibèric de la Torre Roja (antigament conegut com Puig Castellar). El poblat va ser dels més importants del Vallès i va ser habitat des del s.VI aC fins l’epoca medieval en diverses fases d’ocupacio perfectament explicades en els nombrossos plafons explicatius. De l’epoca medieval trobem una necropolis i la Torre Roja, que dona nom actualment al poblat. Al costat de la Torre Roja prenem un sender una mica pedregos que baixa fort al SE fent ziga-zagues enmig del bosc, on aviat trobem nombrossos arbres caiguts que anem evitant. Finalment acabem sortint a un cami, que seguim uns metres fins desembocar en una pista, punt on trobem a la dreta l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (s.XI). Seguim la pista uns metres a la dreta i baixant enmig d’oliveres fins una cruilla indicada, on seguim les indicacions cap a Caldes de Montbui per una pista que seguim al N i, tot seguit, quan apenes em fet 8m, trobem una bifurcacio on seguim la pista de l’esquerra i baixant (senyals GR i PR). Poc mes avall deixem aquesta pista i prenem un corriol que surt a la dreta (NE), despres baixem per unes escales i arribem a la Font de les Escales, al bell mig de la Riera de Codonys. La font a dia d’avui raja. Des de la font travessem la riera i pugem a l’altre banda per un corriol que aviat ens deixa de nou en el cami per on van el PR i el GR, que seguim a la dreta (NE) entre oliveres. Mes avall el cami s’incorpora a una pista, que seguim en la direccio que portem (senyals GR i PR) envoltats de conreus. Mes endavant trobem una nova bifurcacio on seguim la pista-cami de l’esquerra, que aviat esdeve asfaltada i acaba sortint al punt d’inici.

***NOTA: Els efectes de les ventades del Desembre del 2014 encara son patents, pero a dia d’avui ja trobem una senda molt clara en els passos on hi han arbres caiguts, que lamentablement no han tret dels senders i corriols.