Queralbs a Núria pel camí vell i tornar pel Roc del Dui

Pugem a Núria pel camí vell, passant pel pont de Cremal, el Salt del Sastre, el Salt de la Cua de Cavall fins al Santuari de Núria, i per baixar agafem la variant del Roc del Dui, que s'agafa prop del Salt del Sastre. Es fa una mica de pujada i després baixa suaument una estona per l'antiga via del tren cremallera. Després de fer unes curves amb forta pendent empalma amb el camí vell, passant per la font de la Ruïra, fins a Queralbs.

"Núria es troba al bell mig de l'alta muntanya dels Pirineus. El santuari és gairebé a 2.000 metres d'altitud, en el punt on conflueixen tres valls: a ponent hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l'Embut; al nord la vall d'Eina, i a llevant la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.
El conjunt de totes aquestes altes valls constitueix una capçalera muntanyenca encerclada per una llarga i alta carena semicircular que la tanca per l'est, el nord i l'oest per damunt dels 2.700 metres; el cim més alt és el Puigmal ( 2.910 m). Pel sud, un rocam dur i enlairat tanca el conjunt d'aquestes valls.
Les aigües del Riu de Núria poden escolar-se només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig d'aquesta roca dura, fins a trobar-se amb la vall de Freser , riu que a Ripoll s'uneix al Ter.
Tot plegat fa que, a Núria, el relleu sigui abrupte i el clima fred i plujós. Hi dominen els boscos de roure, de pi roig i de pi negre, però, als vessants més alts, només pot subsistir-hi el prat alpí. L'accés ha estat tradicionalment difícil, en especial a l'hivern, amb els corriols nevats i glaçats. Avui, el cremallera permet l'accés a tothom.
Els materials que constitueixen el substrat rocós de Núria són dels més antics del Pirineu. Es tracta de roques molt velles que han estat intensament transformades pels esforços i le pressions rebudes al llarg de la història geològica d'aquest territori pirinenc."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_N%C3%BAria)