Sant Martí Sapresa - els Allorons- el Casot- Turó de Llumeneres- Santa Bàrbara - St Martí

Sortim del pàrking del restaurant Valls, molt recomanable per cert, travessem la carretera i enfilem per la pista de terra. Hi ha pujada constant. Al cap d'una bona estona passarem per la casa dels Allorons, i el Casot, deshabitat. Seguim enfilant fins l'encreuament d'anar a Castanyet o Santa Bàrbara. Agafem un corriol que surt a mà esquerra cap al Turó de Llumeneres, ens aproximem però l'últim tros està molt brut. Girem i recuperem el camí de Santa Bàrbara. Queden 2 km que ja planegen bastant, passem el coll de Ruscall i arribem a dalt l'ermita. Baixem per les dreceres del bosc dels Closos, que ens porten més directament a Sant Martí.

"La muntanya de Santa Bàrbara era coneguda antigament amb el nom de Gironella (Gerundilia), existeixen referències d’aquest nom a partir de l’any 978. Al cim de la muntanya s’hi va construir una capella, la menció més antiga que en consta data del 1310.
La forta devoció que la població li professava va motivar que ja al segle XVI aquesta muntanya fos coneguda amb el nom actual, no obstant això, l’antic nom de Gironella encara avui dia el conserven una casa i una riera que passa a tocar de dita casa.
Cal dir que, antigament, aquesta ermita de Santa Bàrbara era una sufragània de l’església parroquial de Sant Amanç, actualment bastant enrunada, la qual era una de les quatre esglésies de la vall d’Anglès que significa "la vall de les esglésies". És de remarcar també que la carena de la muntanya fa de divisòria entre els bisbats de Vic i de Girona.
Lògicament els esdeveniments succeïts amb el pas dels segles, guerres, terratremols..., han motivat tot tipus de reformes en l’edifici de l’ermita. Al segle XV s’hi van construir parts importants de la seva arquitectura com són les dues arcades gòtiques de l’interior i una porta de mig pont adovellada que comunica l’església amb la residència de l’ermità. Es creu que aquesta porta podia ser l’antiga entrada al temple.
Actualment presenta un magnífic estat, atès que a partir de l’any 1995 l’associació Amics de Santa Bàrbara va iniciar una fantàstica restauració de l’ermitatge que l’ha portat a presentar en aquests moments el millor aspecte de la seva dilatada història."(guilleries.madteam.net/posts/2007-04/santa-barbara/‎)