Trail Secans de La Noguera

Un lloc que conejb.j ja pixem els excursionistes molt de passada, anant per la carretera C-26, de camí al Pirineu occidental i aragonès és la Serra Llaga. Aquesta serra s’estén de Balaguer fins Ivars de Noguera i més enllà del cojll de Foix, a l’Aragó continua la mateixa estructura fins a Tamarit de Llitera.
Serra Llarga - Secans de la Noguera és un espai de característiques singulars, declarat al Pla d’Espais d’interès Natural (PEIN). Presenta l'interès de situar-se en plena depressió Central limitant amb el Prepirineu. És una mostra representahhhhhhhñtiva excel·lent de les comunitats guixenqueshhh hhhhmediterrànies continentals de la depressió de l'Ebre. Cal remarcar-hi la presència de comunitats de flora gipsícola d'interès amb flora extraordinàriament singular, amb predomini de l'element mediterrani ibèric i espècies molt rares i endèmiques. Inclou un sector important per a la conservació de les aus estepàries: bones poblacions de xoriguer petit; i també s'hi troben algunes espècies africanes de fauna invertebrada.
Els itineraris excursionistes de la Serra són els marcats dins del Pla PEIN de la Generalitat de Catalunya, però no trobem cap sender homologat a la part catalana. A l’Aragó tenim els senders homologats SL-23 a Castellonroi i el GR-53 de Valldellou a Albelda, també al no ser un espai protegit trobem innumerables senders fets per motocicletes.
L’itinerari què us proposo, és combinar La Serra Llarga, els Secans i les zones agrícoles:
Sortint d’Alfarràs, es creua la Noguera Ribagorçana en direcció est, pel restaurat pont antic. Ja al terme d’Ivars de Noguera, es travessa la carretera L-903, on es troben les primeres senyals verticals del PEIN. Es Puja per una costa asfaltada, a la dreta hi ha una central de bombeig i un hort solar, a un centenar de metres es troben noves senyals, es deixa l’ermita de Sant Sebastià a munt a l’esquerra i es pren un corriol de baixada que du al barranc dels Sòls, resseguint el barranc de pujada, en aquestes depressions es troba la vegetació més frondosa de l’àrida serra. El corriol abandona el barranc per la banda est, en fort ascens cap al Mirador, davant d’una antiga pedrera.

Al Mirador, es troba un planell informatiu què explica com observar alguns dels materials litològics dominats de la Serra Llarga com són les margues grises i gresos amb intercalacions de guixos, d’origen lacustre i sedimentari. El guix, ges o gessa dona un to gris a la serra. El guix planteja greus problemes a les plantes no especialitzades a causa de ser molt hidròfil dificultant la succió d’aigua pels vegetals, això s’agreuja si sumem un clima sec.
Es deixa el Mirador enrere per continuar pel corriol en ascens fins la mateixa carena de la serra. Des de la carena, es pot observar el contrast de les zones conreades amb cereals a les planes i la vegetació de la serra formada per brolles gipsícoles que inundaran l’olfacte de l’excursionista de potents olors mediterrànies. En direcció est, es van succeint els turons intercalats per petits colls fins a un dipòsit d’aigua, al cap de munt d’un turó. En aquest punt, el corriol vira al nord, deixant el profund barranc de les Savines a l’est. La baixada es realitza per una zona molt descomposta què hi ha que realitzar amb cura. Es continua per el corriol rumb nord-est amb el profund barranc de les Savines a mà dreta, hi ha moments que sembla que es perd, però si es segueix el rumb s’ha arriba a un altiplà conreat, on es pren el camí antic d’Algerri de a Ivars de Noguera en direcció aquests últim (rumb oest). Es tracta d’un camí agrícola asfaltat que combina camps de cereals amb arbres fruiters, concretament presseguers. També l’elevació relativa de l’altiplà dona una visió panoràmica de l’entorn a l’excursionista: al nord les primeres serres pre-pirenaiques, a ponet el petit poble d’Ivars presidit per la muntanya de Sant Salvador de Montpedró i resseguint el sud una successió de pics que conformen La Serra Llarga. Es deixa el camí antic d’Algerri poc abans d’iniciar el descens a Ivars, prenen el camí del Pla, en direcció ermita de Sant Sebastià, rumb sud-oest i perfectament senyalitzat amb marques verticals del PEIN. Pel camí del Pla, la ruta torna a endinsar-se a La Serra Llarga, però aquest cop per una petita vall conreada amb cereals i envoltada de serres àrides, on només la vegetació gipsícola té cabuda. El camí en suau descens, arriba fins a un lledoner monumental on vira cap a ponent, de camí a Sant Sebastià. Després de superar un parell de petits barrancs seguint la pista, s’enllaça amb el camí de Sant Sebastià en direcció sud. En aquest punt, s’obre la visió a ponent de la depressió de la Noguera Ribagorçana, els seus correus de regadiu i les poblacions d’Alfarràs i Almenar. A l’arribar a l’ermita de Sant Sebastià, pràcticament es completa la ruta, només queda baixar per unes escaletes fins al punt d’accés al barranc dels Sòls.