Trinitat Vella, plaça de la Trinitat-Tibidabo i tornada.

Plaça de la Trinitat.

Iniciem a corre a partir d'aquesta plaça. Uns plaça plena de vida, talment de poble, per ser en una ciutat.

Font de la plaça de la Trinitat.

Mirador de Torre Baró.

Aquest mirador deu aquest nom al barri que hi ha al cap damunt d'aquesta muntanya, que a l'hora pren aquest nom d'una torre existent al segle XVI o a una altre del XVII, derruïdes al construir la Meridiana i la seva entrada a Barcelona per aquell sector de la ciutat.

Hotel inacabat del Baró de Sivatte.

En realitat aquest popular edifici, ni és un castell, ni una torre, sinó un hotel que no es va arribar mai acabar de construir. L'any 1904 es va crear la "Compañía de las Alturas del Nordeste de Horta". El baró de Sivatte figurava al consell d'administració a on també hi eren, entre d'altres, l'industrial Romà Fabra i Puig i el senador Lluís Bobadilla. L'objectiu d'aquesta societat era la construcció d'una ciutat jardí en aquesta zona de la Serra de Collserola, en unes terres propietat del baró. Formava part d'aquest projecte l'edificació d'un hotel-restaurant, que es va començar el mateix any 1904. Abandonat posteriorment el projecte degut a la manca d'interès dels possibles compradors, aquest hotel -inacabat- es va convertir en el símbol del barri que es va formar als seus peus i que, en comptes de ser una ciutat residencial per a famílies benestants, es va convertir a partir de 1940 i especialment els anys cinquanta i seixanta en un barri per a immigrants format per habitatges d'autoconstrucció, després d'un nou intent d'urbanització(menys ambiciós que el primer)als anys trenta, que tampoc va reeixir.

Vista del pla de Barcelona.

Torre 'E', ECHO, de Vigilància dels Forestals.

Hi ha una increïble vista de 360º.

Mirador de Maria Gispert.

La vista és preciosa i és de 360º. Maria Gispert i Coll nascuda a Sant Vicens de Castellet l’any 1904. Formà part del Bloc Obrer i Camperol i milità en el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). Va ser de les primeres dones de Catalunya en participar activament en mítings polítics. A més era escriptora, periodista, sociòloga i pedagoga. Als anys 30 va formar part de diverses Comissions de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell i va fundar La Lliga Laica Femenina (juntament amb Magda Lladó i Fidela Renom, qui va ser Regidora de l’Ajuntament de Sabadell). Com a periodista, va col·laborar en el "Diari de Sabadell", "El Poble", "L’Impuls" (que també el va dirigir), "La Batalla" i "La Humanitat", entre altres. Acabada la guerra, va ser condemnada a 30 anys de presó, dels quals en va complir 7. Va emigrar a Caracas (Venezuela), on va ser secretària del pedagog i geògraf Pau Vila i del Centre Català. Va col·laborar a organitzar els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, va dirigir el butlletí "Senyera" i participar en programes de ràdio. Va obrir una llibreria, la llibreria "Mirador", que es convertí en un punt de trobada dels exiliats catalans. Participà en el Primer Concurs Femení de Poesia organitzat per la revista La Dona Catalana; el seu poema va ser seleccionat i publicat al recull de poesies inèdites Llibre d’or de la Poesia Femenina (1930). També són llibres seus, les següents novel·les: Quan desperten els sentits (1953). Ombres i llum (1960). Va morir a Caracas l’any 1976.

Font.

Mirador del Tibidabo.

Parc d'atraccions del Tibidabo.

Punt final de la ruta i tornada.

Aquí avaba aquesta ruta ara comença la tornada.

Font.

Font de la plaça de la Modernitat.

Font de Sant Iscle.