Montañas Vacias (sense la Serra de Gúdar)

Ruta molt interessant per l'espanya oblidada. Ja feia 2 anys que la volíem fer i aquest cop si! A la tercera va la vençuda!

Tota la informació de la ruta es pot trobar a la pàgina web: https://montanasvacias.com/. Hi ha tot el què necessites per poder-la fer: una guia descrivint tots els trams, els tracks en format gpx, els pobles per on passes, la informació sobre els llocs on pots comprar, la disponibilitat d'aigua, allotjaments, refugis, alternatives... hi és tot!!
Per tant, no fa falta explicar gaire. El terreny és assequible per tothom que tingui un cert entrenament, bàsicament són pistes (la majoria bones) i algunes carreteres secundàries per unir diferents pobles i trams de la ruta. Per tant, les dificultats tècniques són ben poques.

Nosaltres anavem força carregats. Quan portes un carro on hi caben moltes coses al final l'acabes omplint, sigui de roba, sigui de menjar, sigui del què sigui que et permeti fer la ruta de manera el màxim d'autònoma possible. Això sí! sort dels àpats que engoliem de tant en tant en alguns bars de pobles per on passavem.

A destacar els canvis sorprenents de paisatge. La primera part, sortint de Teruel és molt pelada, argilosa, vermella, amb alguns boscos de pins i roca arribant a Albarracín. La majoria de vistes són horitzons inacabables.

Després et venen boscos de pins i engorjats resseguint el riu Tajo amb racons molt salvatges i una aigua verd turquesa molt clara i neta. Aquesta zona està plena de canyons i barrancs. Destaquen les formacions de roca calcària i també de monolits de gres vermell amb formes i dimensions que canvien constantment. Un autèntic espectacle quilòmetre rere quilòmetre.

Després entres a la Serrania de Cuenca, boscos i més boscos de pins. Passes per altiplans molt grans. Em recordava una mica la zona alta del Boumort, però amb una extensió molt més gran. Sempre pedales entre 1200 i 1500 metres d'altura. També ressegueixes un tram del riu Júcar amb uns bons engorjats i pobles molt bonics.

A la part final, la cirereta del pastís, puges al cim de Javalambre (2020 m), indret més elevat de tota la ruta, on hi ha una petita estació d'esquí. Aquesta setmana santa encara hi havia plapes de neu a les parts més altes i canalla baixant amb trineu. A la última pujada ja tornes a veure horitzons pelats, t'indiquen que ja tanques al cercle i tornes a entrar a la província de Terol. Hi hem arribat fent els últims 25 km's per la via verda d'Ojos Negros.

Ens ha quedat pendent la Serra de Gúdar. Ja hi tornarem. Les etapes que ens han sortit són aquestes:

1. Teruel - Torres de Albarracín: 60 km's i 1320 m+
2. Torres de Albarracín - Refugi naixament del Tajo: 79.7 km's i 1651 m+
3. Refugi naixament del Tajo - Refugi Vado Salmeron: 95.5 km's i 1450 m+
4. Refugi Vado Salmeron - Beteta: 55.6 km's i 841 m+
5. Beteta - Refugi de l'Alconera: 44.8 km's i 1073 m+
6. Refugi de l'Alconera - Zafrilla (afores): 74.25 km's i 1400 m+
7. Zafrilla - Mas de Arriba (pujant Javalambre): 73.18 km's i 1550 m+
8. Mas de Arriba - Cim de Javalambre - Teruel: 71.53 km's i 1207 m+

Força als pedals!!!