Via Verda de la Val de Zafán + Una volta pel Delta de l'Ebre

Itinerari fàcil, molt recomanable per a iniciar-nos en el món de les travesses en bicicleta.

Apte per a anar-hi en bicicleta de muntanya, híbrida o gravel; tant si anem amb remolc, o en estil bikepacking o cicloturista clàssic, amb alforges.

És una ruta en general planera. En començar terra endins, a uns 250 metres d’altitud, i acabar a la vora de la mar, la tendència general és d’anar baixant. El desnivell acumulat que consta en el track, tant de pujada com de baixada, no és el real.

El fet que, a la seva primera part, la via Verda passi per molts túnels enganya l’algoritme, que es confon i compta els metres de desnivell que faríem en cas d’haver de pujar fins a dalt de les muntanyes que travessem per sota terra.

En realitat, calculo que el desnivell acumulat que cal superar en tota la ruta és tan sols d'uns 1.000 metres d’ascensió.

Tampoc és real, evidentment, l'alçària mínima que indica el track. A vegades, les oscilacions de la pressió atmosfèrica poden provocar aquesta mena d'error en les medicions que fan els baròmetres que duen incorporats els dispositius GPS.

Imprescindible dur cobertes una mica amples, no de carretera, perquè al principi del track hi ha força kilòmetres prou pedregosos i, a la segona meitat, alguns trams amb sorra. La tònica general, però, és de via verda i camins rurals en bon estat, algun sense asfaltar, però majoritariament asfaltats.

Aquesta ruta connecta, a grans trets, dues de les rutes en bicicleta de baixa dificultat més clàssiques de l’Aragó i de Catalunya: la via Verda de la Val de Safan i la volta al delta de l’Ebre.

El track ressegueix el recorregut que feia l’antic tren que anava de la Puebla de Híjar, a la comarca aragonesa del Baix Martín, fins a Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre. La plataforma d’aquesta línia de ferrocarril, per la qual van deixar de circular-hi els trens al 1973, s’ha anat aprofitant per tal d’arranjar-hi més o menys tot un seguit de trams de pista ciclable que constitueixen en conjunt l’esmentada via verda de la Val de Safan.

A partir de Tortosa, aquest track continua fins al mar, tot fent una volta pel Delta, per tal de visitar-hi diversos paratges d’interès que queden dins del Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’itinerari s’acaba a l’estació de la RENFE de l’Ampolla.

Aquesta travessa comença i acaba, així, a dues estacions de ferrocarril, la de la Puebla de Híjar i la de l’Ampolla. Això simplifica molt la logística que haurem de fer per tal de accedir al punt de partida, primer, i, al final, per a tornar a casa; de manera que, si tenim una estació de tren a prop de casa, no caldrà en cap cas agafar el cotxe per a després anar a fer una ruta en bici.

Aquest itinerari transcorre per diverses comarques d’Aragó i de Catalunya:

ARAGÓ (Província de Terol)

Baix Martín
Baix Aragó
Matarranya (a la Franja)

CATALUNYA (Terres de l’Ebre)

Terra Alta
Ribera d’Ebre
Baix Ebre
Montsià


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

No faré una ressenya molt detallada d’aquesta travessa, per la senzilla raó que ja hi ha molta informació publicada i disponible a la xarxa, tant de la via verda de la Val de Safan com del delta de l’Ebre.

A grans trets, el primer terç del track, que transcorre per terres aragoneses, és la part més solitària i desconeguda de la ruta.

Al principi, el paisatge és planer i el nostre itinerari va per terreny obert. Passem per l’estació abandonada de la Huerta de Samper, pel poble de Puigmoreno i per la vila d’Alcanyís.

En alguns trams, la via verda resta oberta al trànsit, tot i que no hi passa pràcticament cap cotxe. El relleu es va fent cada cop més accidentat i anem guanyant alçària entre turons, fins a arribar a la localitat de Valdealgorfa.

Aquí creuem el “Túnel del Equinoccio”, el més llarg de tota la ruta, amb més de 2 kilòmetres de llargària. Té la peculiaritat que, en estar orientat d’est a oest, es veu que, en els dies de l’equinocci de primavera i de tardor, en sortir el sol, els seus rajos travessen tot el túnel i es poden veure des de la banda del poble.

Després de passar el túnel i la N-420, la ruta perd alçària, passem les estacions abandonades de Valjunquera i Valdetormo i creuem el riu Matarranya per un gran pont. Passada l’estació de la Torre del Compte, tornem a pujar, fins a l’antiga estació de Vall-de-roures, punt culminant de la travessa, a gairebé 600 metres d’altitud.

A partir d’aquí, pràcticament no pararem de baixar fins arribar al riu Ebre i al Delta. Passem l’estació de Queretes i la d’Arnes-Lledó, i ja som a la via Verda de la Terra Alta. Bones vistes del massís dels Ports.

En tot el tram de la ruta que transcorre per terres aragoneses, el tipus de ferm en general va millorant tal i com avancem. Al principi no està asfaltat, i trobarem alguns kilòmetres prou pedregosos, abans d’arribar a Huerta de Samper i Valdealgorfa. Al llarg d’aquesta part de la ruta, de manera intermitent i progressiva, anirem trobant més asfalt.

Cal també tenir en compte que, de moment, a la part aragonesa de la via Verda, els túnels no estan il·luminats, i que haurem de fer servir un llum frontal o similar.

En canvi, a la part catalana, la majoria de túnels llargs estan equipats amb sistemes d’il·luminació autònoms, tot i que no sempre funcionen; la pista ciclable està gairebé tota asfaltada i la seva pràctica totalitat és d’ús exclusiu per a ciclistes i caminants, restant tancada al trànsit de vehicles a motor, fora d’algun tros curt.

La segona meitat de l’itinerari que seguia aquesta antiga línia de ferrocarril, fins a Tortosa, constitueix la via Verda de la Terra Alta i la via Verda de l’Ebre.

Val a dir que aquests trams de la gran via Verda de la Val de Safan són molt més coneguts i estan molt més transitats que la part aragonesa, fet que té avantatges i inconvenients.

D’una banda, el ferm, en general, està en més bon estat, tal i com ja he esmentat, i també hi trobarem més serveis i més informació al respecte.

D’altra banda, però, crec que el fet d’estar més concorreguda li resta part de l’encant que té la part aragonesa, que passa per paratges molt més solitaris i oblidats, on la impressió de que el temps s’hagi aturat fa moltes dècades és molt més intensa.

La via Verda de la Terra Alta comença a l’esmentada estació d’Arnes-Lledó, passa per la d’Horta de Sant Joan, ben bé pels afores del poble de Bot, per l’estació de Prat de Comte, molt a la vora del Santuari de la Fontcalda, i acaba a l’estació de Pinell de Brai.

Aquest tram és, de tota la travessa, el que està més ben equipat amb bancs, taules i zones de descans.

El tros més espectacular és de Bot cap avall, en que seguim el curs del riu Canaletes, que s’escola entre el massís dels Ports i la serra de Pàndols, tallant formidables congostos al seu pas.

El santuari de la Fontcalda, amb la seva petita piscina d’aigua tèbia d’accés públic i gratuït, és el principal atractiu turístic d’aquesta part de la ruta; queda a tocar de la via Verda i de totes totes es mereix una visita.

La primera meitat de la via Verda de l’Ebre continua la tònica d’aquesta part final de la via Verda de la Terra Alta. El nostre itinerari continua obrint-se camí, entre les muntanyes, gairebé sempre a la vora del riu Canaletes, passant per molts túnels i creuant magnífics engorjats.

En tota aquesta part de la ruta, entre Bot i l’estació de Benifallet, la via Verda ens permet rodar de manera força còmoda per un entorn de muntanya molt escarpat. Aquest és el tram que transcorre pel paisatge més feréstec i pintoresc de tota la travessa.

Aquest paisatge canvia radicalment de seguida que trobem el riu Ebre, poc després de passar l’estació de Benifallet. L’horitzó s’obre i podem admirar com baixa el gran riu, majestuós.

El camí que resta fins a Tortosa és, en general, molt més planer i cal tornar a pedalar una mica. Transcorre per un entorn molt més humanitzat, amb explotacions agrícoles, pobles i carreteres.

En aquest tram del trajecte val la pena aturar-se a contemplar l’Assut de Xerta, l’origen del qual es situa fa uns mil anys, en l’etapa del domini musulmà d’aquestes terres del sud de Catalunya.

En aquesta segona part de la via Verda de l’Ebre, passem les estacions i les poblacions de Xerta, Aldover i Roquetes, on creuem el fotogènic pont del Ferrocarril sobre el riu i arribem a Tortosa.

A partir d’aquí, seguim pedalant, tot seguint el curs del gran riu, combinant a grans trets el camí Natural de l’Ebre amb la via Verda del Carrilet de la Cava. Trobem l’antiga N-340 i tornem a passar l’Ebre per la vorera del pont Penjant d’Amposta.

Voltem la vila d’Amposta i rodem tres o quatre kilòmetres vora el riu, ara pel camí de Sirga, que va fins a l’illa de Buda i la gola de Migjorn i que ha estat arranjat com a carril bici.

A continuació, el nostre itinerari agafa camins rurals, entre arrossars, per tal d’atansar-se a les llacunes de l’Encanyissada i de la Tancada, dins del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Val la pena aturar-s’hi una estona per a observar les diferents espècies d’aus que hi podem trobar, segons l’època de l’any. Voltem aquests espais per els que potser són els camins més bonics de tota la travessa.

Tot seguit, la ruta visita la barra del Trabucador i va fins a les salines de la Trinitat, al principi de la Punta de la Banya. No vam anar més enllà perquè l’accés al públic hi resta prohibit.

La barra del Trabucador constitueix un paratge únic al nostre país. És una banda de sorra de sis kilòmetres de llarg, amb el mar a banda i banda. Cada any, quan fa temporal, queda tallada. La pista que la recorre és força sorrenca; aquest fet fa que, segons com, alguns trams facin de mal pedalar, esdevenint tècnics i exigents, els més complicats de tota la travessa amb diferència.

Els camins que seguim per anar cap a la platja dels Eucaliptus també són sorrencs, però no tant.

Més endavant, en arribar a la Platjola, tornem terra endins i anem a retrobar el carril bici del camí de Sirga, a la vora de l’Ebre. Anem fins a Sant Jaume d’Enveja, creuem el riu, passem Deltebre i seguim pedalant fins al port de les Muscleres.

Els vuit kilòmetres que queden per acabar, tornen a transcórrer a la vora de la mar, vorejant el port del Fangar. El track s’acaba a l’estació de la RENFE de l’Ampolla.

Si no tenim prou dies per a fer la ruta sencera, la podem partir en dues parts, aprofitant el fet que en el kilòmetre 134 passem per Tortosa, que també té estació de la RENFE.

Tan sols afegir que he fet aquesta ruta sencera o per trossos diverses vegades des de fa més de vint anys. Les fotos que il·lustren aquest track corresponen a diverses sortides fetes en els darrers anys.

Adjunto un parell d’enllaços que poden resultar útils per a complementar la descripció que he fet de la ruta, però insisteixo que hi ha molta informació disponible a la xarxa per a que pugueu ajustar aquest track a la vostra conveniència: etapes, allotjament, etc.

Espero que gaudiu d’aquesta ja clàssica travessa, que és realment fàcil però molt i molt bonica.

Salut i pedals.



https://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=102

https://www.tortosaturisme.cat/ruta-bici/via-verda-de-la-val-de-safan-cami-natural-de-lebre-fins-riumar/