Perafort - Madrid

Perafort - Madrid

======================================================================

Perafort, la història

Els testimonis del pas dels romans són freqüents dins el terme. En temps dels visigots i dels sarraïns, però, el territori restà despoblat o semidespoblat fins al segle XI. Amb la colonització cristiana l’actual terme de Perafort quedà dins una vasta extensió territorial coneguda com el Codony-Montoliu, entre el Gaià i el Francolí. Una bona part d’aquestes terres estigué sota el domini de Guillem de Claramunt, qui, conjuntament amb altres senyors, inicià la creació d’establiments com per exemple el Codony, les Franqueses del Codony, Puigdelfí i Perafort, els termes dels quals formen l’actual terme de Perafort.

El Codony comprenia les terres situades entre el Francolí i la partida del Comellar, pel S quedava limitat per les terres del Mas de Blanc i del Mas de Jurat, mentre que pel N arribava fins a l’actual església parroquial, on començava el de Perafort, estès fins al Mas de Pallarès, al límit amb la Secuita i la riera dels Garidells. La localització del terme de les Franqueses és difícil, però sembla que comprenia el Mas de Blanc i part dels termes dels Pallaresos i Constantí amb terres a banda i banda del Francolí. Les Franqueses del Codony depenien del Codony i eren un conjunt de masos aïllats, entre els quals sobresortia el Quart, que durant el segle XVI arribà a formar un nucli a part del de les Franqueses. El Codony, les Franqueses del Codony, Puigdelfí i Perafort s’associaren dins l’anomenada Comuna del Codony i estigueren vinculats a la Comuna del Camp de Tarragona, a les sessions de la qual participaven enviant-hi un representant comunitari.

Puigdelfí fou donat per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066. Els Montoliu mantingueren la possessió sobre el lloc fins l’any 1330, que passà als Requesens per raó del matrimoni de Blanca de Montoliu amb Berenguer de Requesens, senyor d’Altafulla i de la Nou de Gaià. Els Requesens controlaren Puigdelfí fins a la darreria del segle XV, que passà al capítol catedralici tarragoní.

Perafort, a la primera meitat del segle XIII, pertangué als Castellvell. L’any 1378, el seu senyor era Ponç de Jorba. Els Jorba no el posseïren gaire temps, ja que l’any 1402 era d’Arnau de Verdú. Al segle XV passà a la família dels Ribes, que, almenys des de l’any 1310, ja posseïa la castlania del Codony. L’any 1430 Elisabet, vídua d’Arnau Ribes, donà el castell de Perafort a la seva filla Elisabet, maridada amb Bernat Pelegrí, la qual, l’any 1467, el cedí al capítol catedralici de Tarragona.

Durant l’edat moderna els quatre termes continuaren mantenint una mateixa estructura organitzativa, però amb la supressió de les senyories es constituïren en indrets administrativament independents; amb tot, la seva escassa densitat demogràfica i les càrregues fiscals els decidiren a constituir un únic municipi. La fusió de Perafort i el Codony es produí l’any 1842. Un any més tard, al terme unificat de Perafort i el Codony, s’afegí una part del de les Franqueses del Codony constituïda pels enclavaments del Mas de Magrinyà, el Campot i la Barraqueta, més les partides del Molí Nou i el Quart. A les tres unitats anteriors (Perafort, el Codony i les Franqueses) s’agregà l’any 1846 el terme de Puigdelfí. La fraternitat de la unió ha quedat plasmada en l’escut del municipi, en el qual hi ha dues mans que s’enllacen, símbol de la unió entre els pobles de Perafort i Puigdelfí, quatre estels que simbolitzen els quatre termes municipals de Perafort, Puigdelfí, el Codony i les Franqueses del Codony, i dos casals representatius dels dos nuclis urbans del municipi, és a dir, Perafort i Puigdelfí.

Font:

https://www.seu-e.cat/ca/web/perafort/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi