Tarragona-Pont del Diable

Pont del Diable 😈😈

AVISO:
El montañismo, escalada, barrancos, ferratas, etc. es una actividad no exenta de riesgos.

Todos los contenidos publicados, deben ser considerados con carácter meramente informativos, por lo que no se puede garantizar la absoluta precisión de los mismos.

Queda bajo la RESPONSABILIDAD de quien utilice los TRACKS Y COMENTARIOS, tomar las medidas de seguridad apropiadas para cada itinerario, y que dependerán de las condiciones climatológicas, así como la preparación tanto técnica, como física y mental, de quienes realicen la ruta.

Quede bien claro, que todo lo indicado (track y comentarios) es meramente a titulo informativo, eximiéndose al autor, de responsabilidad alguna, ante cualquier percance que pueda sufrir, quien por voluntad propia o inducida, realice la ruta.




Seguint el camí paral.lel al riu Francolí arribem al pont per creuar per sota la carretera de Valls, seguidament entrem a la zona Pont del Diable i fins a l’antiga porta de la finca, situada a la vora de l’aparcament. Aquesta entrada de pedra va ser traslladada per l’ampliació de la N-240. Passem a l’interior, resseguim la pista i ja trobem les primeres pinzellades dels jardins romàntics amb una petita placeta i un monòlit on llegim una inscripció
Aquesta finca, coneguda com la del Mas dels Arcs, va ser propietat dels germans Puig i Valls. Un dels germans, Rafael, fou un gran enginyer forestal reconegut. Va escriure llibres i articles sobre natura i fou constantment guardonat. Fou l’instaurador de la Festa de l’Arbre a Catalunya i més tard, després de insistir-hi molt, a l’Estat espanyol.
Aquesta idea de la festa, la va portar de la seva estada als EUA: concretament, de quan anà a Chicago, l’any 1893. Es feia amb la idea d’aconseguir una regeneració del país. Entre tots dos creen en la finca del Mas dels Arcs, un espai estable i curós.
Seguim sempre per la pista principal, on veurem a la nostra esquerra altres espais restaurats del mateix jardí i un dibuix d’un caragol construït amb petits teixos. Si mirem a les capçades dels pins, trobarem una massa rodona de pi semblant a un gran niu. Es tracta d’una malaltia parasitària del pi, el qual crea una massa de branques més densa amb un aspecte rodó, que té la funció de protegir-lo.
En aquesta mateixa zona trobem uns bancs de fusta i una font per refrescar-se i gaudir de l’entorn. A pocs metres, resseguint el camí, trobem la caseta del guarda, restaurada fa pocs anys per l’escola taller del Pont del Diable. L’objectiu és informar el visitant i vigilar l’espai.
Tot seguit, en sortir de la caseta del guarda, enfilarem una recta, on ja veurem les arcades de l’aqüeducte.
A l’època romana fou una peça de la xarxa de conducció de l’aigua a la ciutat. Es va construir al marge esquerre del riu Francolí i permetia salvar el desnivell més important de la canalització que portava l’aigua des del Francolí, a l’alçada del Rourell.
L’abastament d’aigua a la Tarragona romana estava cobert per tres conduccions. La més llarga recollia l’aigua del Gaià (45 km) i unes altres dues la del Francolí. Altres estudis que s’han fet hi afegeixen una quarta via, procedent de la font de les Morisques (Llorito).
El pont del Diable té una doble filada d’arcades superposades, una alçada total de 26 m i una longitud de 217 m. Està compost de carreus encoixinats (Opus quadratum) units en sec. L’amplada i l’alçada dels arcs té poca variació, el nombre de dovelles varia entre 19 i 21 i els pilars de la planta baixa són escalonats i els de la part alta, rectes.
Per iniciar el camí de tornada continuem el camí que ens porta a la zona de Sant Pere i Sant Pau on continuarem per retornar al lloc de sortida