Alt Urgell: Cresta de la Serra de les Canals - Roc de les Tres Creus - Via ferrada Serra de les Canals - Roca Plana

Ruta molt intensa i aventurera prop d'Oliana, a l'Alt Urgell.

La ruta combina la travessa la Cresta de la Serra de les Canals en la seva integritat, que inclou diversos passos equipats, amb el descens per una paret inclinada de roca equipada amb cadenes, i amb l'ascensió per la via ferrada Serra de les Canals, que inclou un primer tram de nivell K2 i un segon tram de nivell K4.

És una ruta pels amants de les crestes de baixa dificultat tècnica i de les vies ferrades per parets verticals de roca.

Per l'ascens a la primera part de la cresta i pel descens de la segona part de la cresta hem aprofitat les traces dels usuaris osukarusan i Roc Jumper.

___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem a prop d'una zona de pícnic i visitem l'ermita de Sant Andreu del Castell i les restes del Castell d’Oliana. Ascendim a la Serra de les Canals pel rocam de conglomerat i coronem el Roc de les Hores. Iniciem l’ascensió per la cresta de la Serra de les Canals, travessant diversos colls, coronant cims secundaris i superant dos passos equipats amb corda. Coronem el cim del Roc de les Tres Creus o Roca de la Creu. Davallem per la cresta assistits amb passamans i grapes i un tauló de fusta. Girem a la dreta i fem un descens per una paret de roca inclinada equipada amb cadenes fins arribar al Camí d’accés a la via ferrada. Remuntem el camí i iniciem la Via ferrada Serra de les Canals. El primer tram, de nivell K2, és molt senzill, apte per canalla. Puja per una paret de roca inclinada amb grapes i cadenes. Tot seguit, enllacem amb el segon tram, de nivell K4, que inclou un pas extraplomat, un pont de taulons, un pont nepalès, i passos equipats amb grapes i cadenes. El final de la via ferrada acaba en el mateix Cim del Roc de les Tres Creus o Roca de la Creu que hem coronat abans. Iniciem la part oriental de la cresta de la Serra de les Canals, que inclou alguns passos aeris i dues desgrimpades molt curtes però una mica delicades. Culminem el cim de La Roca Plana, a l'extrem oriental de la cresta. Davallem per camí descompost i poc fressat fins enllaçar amb la carretera de les Anoves, que resseguim alternada amb un corriol fins arribar al punt d'inici de la ruta.

___________________________

A TENIR PRESENT:

La ruta inclou alguns passos aeris i exposats, així com alguns passos a la via ferrada d'una certa dificultat, com per exemple un curt tram extraplomat. Així mateix, la part final de la via ferrada té un fort estimball, que fa impressió. Per això he qualificat la ruta com a "Difícil".

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats als passos equipats i a vies ferrades. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.

El primer tram de la via ferrada és apte per iniciació. El segon tram no és recomanable per iniciació.

Abstenir-se si es té vertigen.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipats amb el material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar la via ferrada simplement continuant la travessa per la cresta sense desviar-nos.

Una altra alternativa és davallar per les cadenes, fer el primer tram de la via ferrada, que és senzill i apte per canalla, i obviar el segon tram de la via ferrada.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en quatre parts:
1) Ascensió a la Serra de les Canals
2) Travessa del primer tram de la cresta de la Serra de les Canals
3) Descens equipat amb cadenes i ascensió per la via ferrada
4) Travessa del segon tram de la cresta de la Serra de les Canals i retorn


Part 1 - Ascensió a la Serra de les Canals

Aparquem a prop d'una zona de pícnic. Passem pel costat d'una curiosa arcada de ferro coronada per un drac. En pocs metres arribem a l'ermita de Sant Andreu del Castell i a les restes del Castell d’Oliana, on gaudim de bones vistes sobre la vall.

Reculem uns metres per on hem vingut i prenem un corriol ascendent a l'esquerra, just al costat d’un armari elèctric.

Al cap de pocs metres, prenem un corriol descendent a l’esquerra, poc visible però que es fa més evident a mida que hi avancem. Anem trobant marques blaves pintades sobre la roca que ens ajuden a seguir el camí.

Arribem a un nou trencall poc visible. Aquí girem a la dreta tot seguint una marca verda sobre un arbre. Posteriorment, el camí es va obrint i es va fent més rocallós. Fem algunes senzilles grimpades tot seguint les marques blaves.

Fem un gir a la dreta i continuem ascendint. Trobem una estaca de fusta amb pedra pintada de blau al capdamunt. Anem rocam amunt fent diverses grimpades i guanyant alçada progressivament.

Voregem una paret de roca fins un punt on s’acaben les marques blaves i no es veu cap camí clar pel davant. Aquí girem a l'esquerra i fem una grimpada una mica més vertical que les anteriors, però amb molt bones preses i fàcil de superar.

Continuem rocam amunt i, just on trobem una sabina, girem a l'esquerra. Ascendim pel rocam sense camí definit, però fàcil d'intuir perquè no hi ha cap alternativa. Superem algun malpàs i alguna lleixa estreta.

Tot seguit, ascendim pel rocam amb fort pendent però sense haver de grimpar fins que arribem a un coll coronat per una torre d'alta tensió.

Voltem la torre d’alta tensió, ens obrim pas entre vegetació espessa i coronem el Roc de les Hores de 696 m. Ens trobem a l'extrem occidental de la cresta de la Serra de les Canals. Les vistes sobre el Roc del Rumbau i la vall són esplèndides.


Part 2 - Travessa del primer tram de la cresta de la Serra de les Canals

Tornem al coll amb de la torre d'alta tensió i iniciem l’ascensió per la cresta de la Serra de les Canals.

És una ascensió divertida i majoritàriament molt senzilla. En molts trams anem ascendint caminant, i només cal fer grimpades o desgrimpades en alguns punts.

Un dels punts més aventurers és un pas descendent equipat amb corda. Aquest pas és curtet i força senzill. No presenta massa complicació.

Després de coronar un cim secundari de la Serra de les Canals, hem vist que calia fer una desgrimpada per un ressalt una mica complicada, així que hem davallat per la nostra esquerra (direcció nord) i després hem fet un flanqueig cap al sud per camí poc definit. D'aquesta forma hem superat el ressalt.

Poc després trobem dos curiosos forats a la cresta, un primer de reduïdes dimensions i un segon una mica més gros.

Quan ja ens estem acostant a la visible creu del Roc de la Creu, fem una grimpada senzilla però aèria, perquè la cresta és aquí una mica estreta i hi ha un fort estimball.

Tot seguit, trobem el segon pas equipat. Es tracta d'un mur vertical equipat amb dues cordes nuades. Cal col·locar-se amb els peus sobre un sortint de la roca, agafar les dues cordes amb les mans i tirar de braços per pujar amunt. És un pas més fàcil del que sembla.

Finalment, coronem el Roc de les Tres Creus o Roca de la Creu. Des d'aquí gaudim d'unes vistes esplèndides de 360 graus.

Continuem recorrent la cresta en sentit nord-est, ara davallant.

Davallem assistits amb passamans i grapes. Es tracta del tram 3 de la via ferrada de la Serra de les Canals. És un descens senzill, amb grapes poc separades, però convé fer-lo equipats amb material de vies ferrades i amb casc, per si fem caure alguna pedra sobre el company de sota.

Anem davallant alternant passamans i grapes fins que trobem un rètol que indica que hem completat el tram 3 de la via ferrada.

Continuem recorrent la cresta. En un punt, passem per un tauló de fusta que ens ajuda a superar un desnivell.


Part 3 - Descens equipat amb cadenes i ascensió per la via ferrada

Arribem a un punt de la cresta on veiem a mà dreta (sud) una placa de roca inclinada equipada amb cadenes que davalla fins una carretera.

Aquí girem a la nostra dreta i davallem per la placa de roca, ajudats per les cadenes. És un descens divertit i senzill, perquè el pendent no és gaire pronunciat. A mida que anem baixant, el pendent se suavitza prou com per permetre'ns baixar caminant els trams finals sense utilitzar les cadenes.

Quan acaben les cadenes, davallem pel rocam i ben aviat enfilem un corriol descendent que mena a la carretera.

Just abans d'arribar a la carretera, girem a la dreta i trobem un panell informatiu de la via ferrada Serra de les Canals.

Aquí prenem el camí d’accés a la via ferrada, indicat amb marques grogues, que ens deixa al punt d'inici de la Via ferrada Serra de les Canals.

Iniciem el primer tram de la via ferrada, de nivell K2. Està equipat amb grapes i cadenes. En el punt inicial, cal pujar amb grapes per una paret inclinada una mica vertical. Les grapes estan molt juntes, de forma que és molt fàcil pujar-hi.

Si vols fer que aquest tram sigui més aventurer, pots fer com vam fer nosaltres: utilitzar una de cada dues grapes, és a dir, "augmentar" la separació entre les grapes que utilitzarem per fer una mica més desafiant l'ascensió.

Tot seguit, la paret va perdent verticalitat i es fa més fàcil. Anem pujant, utilitzant cadenes i grapes, fins que arribem al fi del primer tram.

Aquest punt final coincideix amb el final del tram 3 de la via ferrada, per tant, si no es vol continuar per la via ferrada, podem girar a l'esquerra i resseguir la cresta.

Nosaltres decidim continuar per la via ferrada i girem a la dreta, trobant un rètol que indica l'inici del segon tram, de nivell K4.

Caminem per una feixa una mica aèria, però sense cap complicació. Està equipada amb unes cadenes en el punt més exposat.

Aquí ve el punt més difícil de la via ferrada: una paret vertical amb un extraplom al mig. Cal fer el canvi de mosquetons estirant el braç i després tirar de braços i peus per superar l'extraplom. És un pas desafiant, però si es té experiència en superar extraploms a vies ferrades, no resulta gaire difícil.

Tot seguit, travessem un aventurer i bonic pont de taulons, amb molt pati a sota, que fa impressió.

Continuem ascendint per una paret vertical equipada amb grapes, seguida d'un flanqueig amb grapes, una nova paret amunt i després un flanqueig amb cadenes.

Enllacem aquí amb un pont nepalès que fa força impressió pel pati que hi ha a sota i la sensació de no tenir res sota els nostres peus.

Continuem per una paret vertical equipada amb grapes on trobem algun lleuger extraplom.

Després fem un flanqueig a la dreta senzill però psicològic, perquè a sota dels nostres peus la paret de roca fa un forat i per tant dóna la sensació que estem sobre el buit.

Ja només ens resta pujar unes grapes i arribem al final de la via ferrada Serra de les Canals, que acababa just al cim del Roc de les Tres Creus o Roca de la Creu, per on ja hem passat abans.


Part 4 - Travessa del segon tram de la cresta de la Serra de les Canals i retorn

Repetim el tram 3 de la via ferrada que discorre per la cresta i que ja hem fet abans.

Un cop finalitzat aquest tercer tram, ens desequipem, continuem per la cresta i, un cop arribem al punt on abans hem davallat a la dreta per cadenes, iniciem la segona part de la cresta de la Serra de les Canals.

Aquesta segona part és força diferent de la primera. Alterna pujades, baixades, colls, flanquejos i dues desgrimpades curtes però on cal posar els cinc sentits.

Després de travessar un tram de cresta, arribem un punt on passem per una feixa de roca pel cantó sud de la cresta.

Tot seguit, travessem diversos passos aeris, on la cresta es fa estreta.

Arribem a la primera desgrimpada. És curta i té bones preses, però cal estar concentrats, perquè la roca és una mica inestable i alguns dels còdols que la conformen no estan sòlidament cimentats i poden caure.

Segueix una segona desgrimpada, també curta però una mica extraplomada perquè la base de la roca està erosionada i és més estreta que la part superior.

Finalment, ascendim i coronem La Roca Plana, situada a l'extrem oriental de la cresta. Aquí gaudim de les vistes de 360 graus.

Davallem en direcció nord per un camí descompost i poc definit o no definit. Busquem els llocs per on hi ha més roques o pedres i menys vegetació i anem baixant. És un descens una mica incòmode, on a vegades cal recular per trobar un millor camí.

Finalment, enllacem amb la carretera de les Anoves. Aquí girem a la dreta i caminem carretera amunt, creuant el Coll del Portell.

Des d'aquí continuem per la carretera, ara en sentit descendent, una bona estona (1,8 km).

Prenem un corriol a la dreta i deixem la carretera. El corriol s'endinsa en una pineda i passa pel costat d'un dipòsit, aparentment d'aigua.

El corriol mena a una carretera. Aquí girem a la dreta i anem carretera amunt fins arribar al punt on hem aparcat el vehicle, finalitzant així aquesta esplèndida ruta.