Andorra: Grau Roig - Via ferrada Bony d'Envalira - Pic de la Menera - Pic Negre - Pic d'Envalira - Via ferrada Coll dels Isards

Ruta d'alta muntanya espectacular, molt aventurera i amb vistes fascinants, que recorre el circ d'Envalira a Grau Roig (Andorra) i que combina senderisme alpí amb dues vies ferrades.

És una ruta que recomano fermament a tots els amants de les rutes alpines i les vies ferrades.

La ruta corona diversos pics de gran alçada:
- Bony d'Envalira, 2681 m
- Pic de l'Engaït o de Meners, 2774 m
- Pic d'Envalira, 2823 m
- Pic negre d'Envalira, 2818 m

La major part de la ruta transcorre per Andorra, però hi ha un tram que passa per França. De fet, travessarem la frontera entre els dos països dos cops.

La ruta inclou dues vies ferrades, una a l'inici de la ruta (via ferrada Bony d'Envalira, de nivell K3) i una cap al final de la ruta (via ferrada Coll dels Isards, de nivell K2).

Són dues vies ferrades situades a gran alçada, a uns 2500 metres, per la qual cosa només es poden recórrer durant els mesos en que no hi ha neu (en general, de juny a octubre).

Les dues ferrades estan equipades de forma impecable i són molt divertides. En alguns punts no hi ha grapes, per la qual cosa cal posar mans i peus a la roca per progressar, fet que fa el recorregut més interessant i aventurer. Són dues vies ferrades on has de pensar una mica i buscar preses per superar alguns passos.

La via ferrada Coll dels Isards és en realitat una doble via ferrada: té dues vies, una a la dreta i una a l'esquerra. Nosaltres hem pujat per la de la dreta, que és una mica més desafiant, i després hem baixat per la de l'esquerra.

La ruta està basada en una esplèndida ruta de l'usuari Osukarusan, sobre la qual hem aplicat algunes variacions.

___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem a Grau Roig. Caminem per una pista forestal amunt, passant per dos telecadires, i ascendim per tarteres-esllavissades de roques fins arribar a l'inici de la via ferrada Bony d'Envalira. Recorrem aquesta divertida i enginyosa via ferrada, acabant al cim del Bony de Envalira, de 2681 m. Resseguim la cresta, passem per un coll, ascendim per una carena i prat, i coronem el Pic d’Engaït o de la Menera, de 2774 m. Enllacem amb un sender, tot travessant la Portella d’Engaït, i culminem una cota secundària de 2785 m. Tot seguit, ascendim al Pic d’Envalira, de 2823 m i poc després al Pic Negre d’Envalira, de 2818 m. En tot aquest trajecte gaudim d'unes vistes magnífiques. Anem carena avall i entrem a França, on davallem per un prat esquitxat de roques de granit blanc. Travessem el
Coll de Fontnegra i resseguim el Camí del Coll dels Isards fins creuar el Coll dels Isards. Aquí ens desviem del camí i tornem a entrar a Andorra per iniciar la Via ferrada del Coll dels Isards. Ascendim per la via ferrada de la dreta, coronem el punt més alt de la via ferrada i davallem per la via ferrada paral·lela. Travessem una espectacular esllavissada de roques, passem sota el Telesquí de Pic Negre i caminem per camí poc definit ascendent fins el Telecadira de Font Negre. Davallem fins el Coll Blanc i girem a la dreta per davallar per una pista d’esquí que mena a l'estany i telecadira de Coma Blanca. Continuem caminant avall, ara per una herbrada pista d'esquí amb caus de marmotes, i arribem al punt on hem aparcat el vehicle.

___________________________

A TENIR PRESENT:

La ruta no té més complicació que les vies ferrades i un tram cap al final de la ruta on cal passar per dues esllavissades de roca i per la falda d'una muntanya sense camí definit.

Per això he qualificat la ruta com a "Difícil".

La resta de la ruta és senderisme alpí sense dificultat, més enllà del desnivell que cal superar.

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats les vies ferrades i els camins poc fressats. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.

Abstenir-se si es té vertigen.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipats amb el material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar la via ferrada del Coll dels Isards.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 4 parts:
1) Via ferrada Bony d'Envalira i cim del Bony d'Envalira
2) Circ d'Envalira, amb els pics de la Menera, d'Envalira i el pic Negre
3) Via ferrada Coll dels Isards
4) Pistes d'esquí del Pas de la Casa i Grau Roig


Part 1: Via ferrada Bony d'Envalira i cim del Bony d'Envalira

Aparquem a Grau Roig. Caminem per una pista forestal amunt i travessem el Telecadira de Coma Blanca.

Remuntem una pista d'esquí amb roixadors de neu artificial i en uns centenars de metres, passem pel punt final del telecadira Xavi.

Aquí girem a l'esquerra i ascendim per una pista forestal amunt flanquejada per roixadors de neu artificial.

Tot seguit, girem a la dreta i ascendim per un bonic prat. Al fons s'alça la figura majestuosa del Bony d'Envalira, per on ascendirem després.

En uns metres trobem un rètol indicatiu de la via ferrada. Continuem ascendint mentre el prat es va fent més pedregós.

Girem a l'esquerra i ascendim per un camí ple de petites roques, on cal vigilar on posem els peus.

Les roques es van fent més grosses. Ens acostem a la gran esllavissada de roques provinent de l'erosió del Bony d'Envalira.

Trobem una fita i un rètol indicatiu de la via ferrada Bony de Envalira, que ens ajuden a trobar el camí. A partir d'aquí, anem passant de roca en roca seguint les fites de pedra i les marques grogues que indiquen la via ferrada amb les sigles "VF".

En algun punt costa trobar el camí perquè no hi ha gaires fites. Cal seguir la traça i anar mirant la paret de roca per trobar la via ferrada.

Arribem al punt d'inici de la via ferrada Bony d'Envalira. Ens equipem.

El primer tram exigeix grimpar uns primers metres per la roca després ascendir per grapes. Hi ha un petit extraplom, però fàcil de superar.

Després ascendim per cadenes i pugem per un diedre de roca amb les grapes disposades en oposició. Hi ha un punt amb grapes separades on cal tirar de braços.

Prosseguim per una paret equipada amb poques grapes, fet que ens obliga a tocar roca i grimpar. Arribem a una repisa sobre la qual s'alça una canal, equipada amb grapes, per on pugem fent oposició.

Travessem un tram de corriol amb poc pendent i tornem a grimpar per la roca, ajudats per alguna grapa ocasional.

Ascendim per una nova canal amunt, també equipada amb les grapes justes. Continuem, doncs, tocant roca.

Després ascendim per un prat ple de neret, que li dóna un toc verd i rosa a l'ascensió, fent algunes grimpades.

Enfilem una canal oberta, seguida d'un flanqueig i una nova canal en forma de diedre equipada amb les grapes indispensables.

Arribem a la paret més vertical i aèria de la via ferrada, que també compta amb les grapes justes.

Pugem per una darrera canal, ja amb pendent més suau, que ens obliga a fer algunes grimpades senzilles, i arribem a la fi de la via ferrada Bony de Envalira, on coronem el Cim del Bony de Envalira, de 2681 m.

Gaudim de les magnífiques vistes, ens desequipem i prosseguim la ruta.



Part 2: Circ d'Envalira, amb els pics de la Menera, d'Envalira i el pic Negre

Resseguim la rocallosa cresta, fent algunes grimpades i desgrimpades. Poc després arribem a un coll, on hi trobem una fita sobre una roca. A partir d'aquí el terreny es torna més herbrat i menys rocallós.

Anem resseguint la carena per camí no definit, però molt intuïtiu i de bona petja. Tot seguit, ascendim per un prat que enllaça amb un corriol indicat amb marques vermelles i blanques.

Passades unes roques, girem a l'esquerra i ascendim cap al cim del Pic d'Engaït o de la Menera. Poc després culminem el cim del Pic d’Engaït o de la Menera, de 2774 m. Des d'aquí, gaudim d'una panoràmica espectacular de les muntanyes d'Andorra, de França i de Catalunya.

Davallem per la carena en direcció a un coll, i una mica abans d'arribar-hi, enllacem amb el corriol-sender que havíem abandonat abans per pujar al cim.

Arribem al coll, anomenat Portella d’Engaït, 2671 m, per la seva forma de portell (punt de sella).

Continuem corriol amunt, indicat amb marques grogues, que ens fa vorejar un altre cim. Quan arribem a un cert punt, girem esquerra amunt, cap el cim, sense camí definit però de bona petja.

Coronem així una cota secundària, de 2785 m. Aquest cim es troba al punt mig del circ d'Envalira, i té unes vistes fabuloses sobre les pistes d'esquí de Grau Roig, que jauen sota nostre.

Davallem fins a un coll de 2749 metres, tot veient com s'alça sobre nostre el Pic d'Envalira. Iniciem l'ascensió al Pic d’Envalira, de 2823 m, resseguint primer un sender que es va desdibuixant, fins que ascendim sense camí definit. Coronem el cim. Hem arribat al punt més alt de la ruta.

Davallem uns cent metres i iniciem l'ascensió al Pic Negre d’Envalira, de 2818 m, que deu el seu nom al color fosc de la seva roca. Ascendim per un camí ben fressat i marcat. Les vistes des d'aquest cim són privilegiades. Albirem el Pas de la Casa i el seu circuit de motos i karts, que és el circuit permanent més alt del món.

Davallem del pic per camí no definit i rocallós i continuem carena avall, trobant fites i marques grogues.

Després d'uns centenars de metres, el sender se separa de la carena. Nosaltres deixem el sender i continuem per la carena, ara sense camí definit però de molt bona petja.

Arribem a un promontori que fa de mirador natural. Aquí girem a la nostra dreta, en direcció sud, tot travessant la frontera i entrant a França.

Davallem per un prat esquitxat de boniques roques de granit blanc i després enllacem amb el sender que abans hem abandonat. Així arribem al Coll de Fontnegra, on hi trobem un pal indicador.

Iniciem aquí el Camí del Coll dels Isards, molt fressat i evident, però força descompost, amb fort pendent i on cal vigilar per no relliscar per la grava.

El camí ens duu a un petit circ molt bonic, esquitxat de roques granítiques, on hi trobem marques blaves i grogues.

Després de travessar un tram herbat ple de flors grogues, arribem al Coll dels Isards, també senyalitzat amb un pal indicador.


Part 3: Via ferrada Coll dels Isards

Des del coll dels Isards, davallem pel camí evident, però al cap de pocs metres, en un punt indicat amb cercles grocs i blaus, l'abandonem prenent una desviació a l'esquerra. En aquest punt travessem la frontera i tornem a entrar a Andorra.

El camí no és molt evident, però un cop el comences a seguir, és força intuïtiu.

Aquest camí ens duu en pocs metres a la Via ferrada del Coll dels Isards. Aquí ens equipem.

Veiem les dues vies de la ferrada, una a la dreta i una a l'esquerra, totes dues de nivell K2. Ascendim per la via ferrada de la dreta, que és una mica més desafiant.

Iniciem la via ferrada per una paret, on cal grimpar els primers metres i després pujar per grapes. Segueix un curt tram amb una cadena i continuem per una paret inclinada equipada amb grapes.

Anem alternant grimpades amb grapes petites i grapes grosses.

Després fem un flanqueig a la dreta, una mica aeri i sense grapes. Cal doncs, tocar roca.

Continuem per un diedre equipat amb grapes de dues mides, i per altres trams de paret. Tot seguit accedim a una repisa i fem un flanqueig per una paret inclinada sense grapes, on cal tocar roca.

Prosseguim per una paret amb una mica d'extraplom, però amb moltes grapes que fan més fàcil superar-lo.

Així arribem a la fi de la primera ferrada. Tot seguit, davallem per la segona ferrada, primer per una paret amb grapes. Després travessem un cusiós pas entre roques i fem un flanqueig on hem de posar els peus sobre la roca.

Continuem baixant, passant per un tram inclinat on cal desgrimpar amb cura. Finalment davallem per una paret amb grapes i arribem al final de la via ferrada.


Part 4: Pistes d'esquí del Pas de la Casa i Grau Roig

Ens desequipem i travessem una tartera-esllavissada de roques, passant de roca en roca, i en direcció cap al telesquí de Pic Negre. un cop travessada la tartera, ascendim per una pista que creua el telesquí.

Continuem pista amunt fins que aquesta s'acaba. Aleshores continuem ascendint per on intuïm que hi ha camí, fins que arribem a una nova tartera. Resseguim uns metres aquesta tartera i després la creuem, mig flanquejant - mig ascendint per la falda de la muntanya. El camí no està definit, de forma que cal seguir la traça i el camí que sembli més senzill.

Després de superar un pas i uns centenars de metres més de flanqueig-ascensió, enllacem amb una pista que ascendeix amb fort pendent cap al Telecadira de Font Negre.

Arribem a una de les pilones del telecadira, i ascendim uns metres com si ens dirigíssim al punt d'accés al telecadira. Abans d'arribar-hi, tanmateix, girem a la nostra dreta i davallem per una pista forestal - pista d'esquí que mena al Coll Blanc, 2528 m.

Davallem per una altra pista d’esquí, cap a un estany. Passem pel costat de l'estany, resseguim el telecadira de Coma Blanca i ens creuem amb la pista per la que vam iniciar la ruta. Aquí, però, girem a la dreta i davallem per una herbada pista d'esquí, on hi trobem caus de marmotes.

Aquesta pista ens duu a la pista forestal per la que vam iniciar la ruta, que desemboca a l'aparcament on hem deixat el cotxe.