Andorra: Via ferrada dels Racons - Via ferrada Canal del Grau - Descens pel Torrent del Grau

Ruta fabulosa, trepidant i de molt alta intensitat a Canillo (Andorra).

La ruta combina dues vies ferrades (via ferrada dels Racons i via ferrada Canal del Grau) amb barranquisme (descens pel Torrent del Grau, amb 7 ràpels).

La via ferrada dels Racons està considerada de nivell K4. És una via ferrada força esportiva i desafiant, amb dos trams extraplomats però molt ben equipats i trams verticals amb una separació considerable entre grapes, que obliguen a tirar de braços. L'entorn és una mica aspre, però la ferrada és magnífica i està molt ben equipada.

La via ferrada Canal del Grau està considerada de nivell K3, però crec que està més a prop d'una K4 que d'una K3. És una via ferrada molt divertida, tremendament imaginativa, amb passos inesperats i molt variats que t'obliguen a pensar com superar-los. A més, compta amb tres ponts, un de taulons de metall, un curtet pont nepalès i un pont tibetà. I l'entorn és molt bonic. És una via ferrada molt atractiva.

El descens pel Torrent del Grau consta de 7 ràpels, molt divertits i força diferents uns dels altres. Tots ells estan perfectament equipats amb anelles i cadenes. Cal dur una corda de 60 metres:
- Rápel 1: 10 m
- Rápel 2: 11 m
- Rápel 3: 13 m
- Rápel 4: 15 m
- Rápel 5: 23 m
- Rápel 6: 23 m
- Rápel 7: 25 m

Si t'agraden les vies ferrades i el descens amb ràpel per barrancs secs, aquesta és una ruta que no et pots perdre. T'encantarà.

Durada de la ruta: 6 hores 15 minuts

____________________________

A TENIR PRESENT:

Cal dur l'equipament de vies ferrades i de barranquisme sec: casc, talabard, dissipador, bagues de descans, vuit o revers, assegurador (machard o bec d'ànec / shunt), guants i cordes. Nosaltres hem dut una corda de 60 metres.

Tant per les ferrades com pel barranc, cal tenir experiència prèvia en ferrades i en ràpels. No són adients per iniciació.

Abstenir-se si es té vertigen.

_____________________________


RESSENYA:

Aparquem a l'aparcament habilitat pels usuaris de les vies ferrades de Canillo, a la Carretera de Montaup (CS-240).

Girem immediatament a l'esquerra i seguim un camí descendent que ens duu a Canillo. Travessem alguns carrers del poble i ràpidament enfilem la carretera CG-2 en direcció oest, resseguint el riu Valira d'Orient.

Un cop passada una rotonda, girem a la dreta, travessem la carretera i arribem a unes escales de pedra que pugen per la roca.

Les escales tenen una barana de fusta a la banda esquerra i cadenes a la banda dreta. Allà hi trobem el rètol que anuncia la via ferrada dels Racons.

Continuem escales amunt i resseguim un bon corriol que passa entre les imponents barreres contra esllavissades.

En el corriol trobem una petita font, que raja una mica d'aigua, i passeres de fusta per travessar les zones de terra humit i enfangat.

Arribem a un trencall i girem a la dreta, per accedir a la via ferrada dels Racons. Allà hi trobem un rètol de fusta que anuncia l'inici de la via ferrada.

El primer tram de la ferrada és un flanqueig de poc pendent equipat amb cadenes. El terreny està una mica descompost i cal anar amb cura de no relliscar.

Al cap d'uns 100 metres de flanqueig, arribem al primer tram de paret equipada amb grapes. Ràpidament ens adonem d'un dels elements característics d'aquesta ferrada: la substancial separació entre grapes, que obliga a allargar el cos i tirar de braços en alguns punts.

Un cop superat aquest tram, arribem a una repisa-corriol que ens permet flanquejar i ascendir per la roca ajudant-nos amb cadenes.

Un cop acabat el tram de cadenes, iniciem l'ascensió per una paret vertical equipada amb grapes.

Superada la paret, fem un nou flanqueig amb cadenes, però aquest cop amb trams ascendents i descendents, de major dificultat.

En aquest flanqueig cal anar amb molta cura de no relliscar amb el terra descompost, especialment en els punts on no hi ha cadena i cal davallar.

Acabat el flanqueig, iniciem l'ascensió per un tram de roca de pendent notable equipat amb cadenes i amb un parell de grapes disposades verticalment.

Continuem amb un nou tram de paret vertical, equipada amb grapes força espaiades (algunes d'elles disposades verticalment) i amb unes poques (crec que unes 5 o 6) preses d'escalada. Aquí hi ha un punt extraplomat però molt curtet.

Arribem a un dels punts claus de la ferrada: un tram extraplomat sostingut de 5 o 6 grapes, que cal afrontar amb decisió i sense aturar-se per no fer patir els braços.

El darrer tram de la via ferrada té una mica d'extraplom, però menys que a l'anterior tram. Però les grapes estan més separades.

Arribem al punt final de la via ferrada dels Racons, indicat amb un pal indicador de fusta.

Girem a l'esquerra i entrem en un tram de bosc amb camí poc definit. Després ens hem adonat que hi ha un pas just per sota el bosc, amb passos equipats. Però com que no l'hem vist, hem anat vorejant l'extrem sud del bosc i després hem davallat per enllaçar amb el Camí del Grau, que enllaça la fi de la via ferrada dels Racons amb l'inici de la via ferrada de la Canal del Grau.

El punt inicial de la via ferrada de la Canal del Grau està indicat amb un rètol, ara molt descolorit.

Iniciem la via ferrada amb un flanqueig en direcció oest equipat amb cadenes. Ben aviat, albirem el pont de taulons metàl·lics a la llunyania.

El flanqueig és força divertit en alguns punts, requerint posar els peus sobre els punts més adients de la roca per anar progressant.

Prosseguim amb una paret vertical equipada amb grapes, amb una miqueta d’extraplom.

Continuem amb un flanqueig per una paret força inclinada però sense grapes als peus, de forma que hem de posar bé els peus a la roca.

Una nova paret equipada amb grapes, aquest cop en sentit descendent, ens duu al primer pont, un bonic pont de taulons metàl·lics, molt ben equipat.

Ascendim per una paret equipada amb grapes i després ens trobem amb un diedre de roca, d'uns dos metres, equipat només amb una cadena. Aquest pas ens obliga a posar un peu a una paret del diedre i l'altre peu a l'altra paret, i a anar ascendint tirant de braços ajudats per la cadena. És un pas divertit.

Continuem paret amunt i arribem al cim d'un estret esperó de roca. Les vistes són sensacionals.

La ferrada continua amb un flanqueig exposat, equipat amb cadenes. Cal triar bé on posar els peus, perquè novament, no hi ha grapes per posar-hi els peus. Cal tocar roca.

Ascendim després per una paret amb grapes força separades, que obliguen a allargar el cos i tirar de braços.

En arribar a la darrera grapa, ens trobem amb la sorpresa que no hem arribat al cim d'aquesta paret de roca. Sembla com si faltin grapes. Aleshores veiem que els equipadors volen que flanquegem aquesta paret per la cantonada dreta.

Val a dir que és un flanqueig exposat, perquè novament no hi ha grapes pels peus. Hem de buscar els llocs adients a la roca per posar-hi els peus.

En una nova cantonada de la roca ens trobem amb un pas una mica difícil: cal donar la volta a la roca, però no hi ha grapes pels peus i la grapa de l'altra costat està força separada. Aquí cal allargar el braç dret, penjar-se dels braços i posar el peu a arestes de la roca per sustentar el nostre pes. És un pas esportiu, molt imaginatiu i desafiant.

Ens trobem ara amb un molt curtet pont nepalès, d'uns quatre metres, seguit d'un nou flanqueig, aquest cop de menor dificultat que l'anterior.

Arribem al tercer Pont, en aquest cas tibetà. Molt bonic, i sense cap complicació.

Un cop superat el pont, ja només ens resta ascendir per una paret de roca. Aquesta paret està equipada primer amb una cadena i després amb unes grapes.

Aquí acaba l'esplèndida via ferrada de la Canal del Grau. Molt imaginativa, variada i divertida. Et fa pensar.

Resseguim un corriol ben fressat en direcció nord-est que després gira a la dreta i davalla en direcció sud fins arribar al Camí del Grau, per on ja havíem passat per enllaçar les dues vies ferrades.

Prenem el Camí del Grau en direcció nord-est i ràpidament arribem a l'inici del Torrent del Grau, indicat amb un pal de fusta.

A partir d'aquí se succeeixen els 7 ràpels del Torrent del Grau:
- Rápel 1: 10 m
- Rápel 2: 11 m
- Rápel 3: 13 m
- Rápel 4: 15 m
- Rápel 5: 23 m
- Rápel 6: 23 m
- Rápel 7: 25 m

Els primers es munten amb molta comoditat, mentre que els darrers cal muntar-los ben assegurats amb baga i mosquetó.

Són ràpels sense cap dificultat però molt bonics i divertits.

Un cop acabats els ràpels, seguim un corriol que ens duu a la bifurcació que havíem pres a l'inici de la ruta per accedir a la via ferrada dels Racons.

En lloc d'anar cap a la via ferrada, continuem davallant pel corriol fins que arribem de nou a la carretera CG2.

Caminem uns pocs metres pel voral de la carretera i pugem per unes escales que s'enfilen al mur de contenció. Després travessem un prat, voregem un camp de conreu i enllacem amb la carretera CS240.

Caminem carretera avall uns metres i ens desviem a l'esquerra pel carrer del Tosqué, on hi trobem un salt d'aigua primer i una font després.

Ens refresquem a la font i pugem pel mateix corriol de l'inici de la ruta per arribar a l'aparcament on tenim el cotxe.

Acabem així aquesta aventurera ruta, ideal pels amants de les ferrades i els ràpels.

Espero que la gaudeixis!