Aragó: Via ferrada Roies de Pinyana - Avenc de Roques Roies - Cresta del Montpedró - Ermita de Sant Salvador - Camí del Iogui

Ruta fabulosa, molt aventurera i molt intensa prop de Castellonroi i de l'embassament de Santa Anna, a la franja de Ponent, tocant a Catalunya.

La ruta combina una via ferrada de nivell K4 (Roies de Pinyana) amb l'espectacular variant de l'Avenc de les Roques Roies (nivell K3) i amb la cresta del Montpedró.

La ruta es divideix en dos trams, que es poden fer junts o per separat:
- Tram 1: Via ferrada Roies de Pinyana enllaçada amb la variant de l'Avenc de les Roques Roies
- Tram 2: Cresta del Montpedró, ermita de Sant Salvador i descens pel camí del Iogui

La ferrada de les Roies de Pinyana és desafiant i divertida. Té les grapes justes, força separades en alguns punts. A més, les grapes són petites, fet que li afegeix dificultat. Cal tocar roca, especialment amb els peus.

El més espectacular de la ferrada és l'avenc de les Roques Roies, una cova molt estreta equipada amb cadenes i les mínimes grapes, que és molt original i divertida.

La cresta del Montpedró és molt entretinguda i variada. Faràs un munt de grimpades, de poca dificultat. Els passos equipats amb corda li donen un toc addicional d'aventura.

És una ruta ideal pels aventurers.

La durada de la ruta ha estat de 4 hores 55 minuts, no de 3 hores 22 minuts com indica el Wikiloc.


_______________________

OPCIONS:

Si no vols fer la ferrada, pots passar-la de llarg i anar directe a la cresta del Montpedró. Aleshores, el nivell de dificultat de la ruta seria "moderat", perquè la cresta no té gaire dificultat. Els tres punts de més grimpada estan equipats amb cordes nuades, que faciliten l'ascensió.

Si vols fer la ferrada però no la cresta del Montpedró, només cal que tornis a l'aparcament pel corriol d'inici un cop hagis acabat la ferrada. Aleshores, el nivell de dificultat seria "difícil" o "molt difícil", degut a la mida i la separació de les grapes a la ferrada (són petites i hi ha les grapes justes per progressar).

Una possible variant és fer la ferrada i ascendir per un sender a l'ermita de Sant Salvador del Montpedró, sense recórrer la cresta del Montpedró.

________________________

A TENIR PRESENT:

Si fas la via ferrada, has de dur l'equipament adient: casc, talabard, dissipador, bagues de descans i guants.

La via ferrada és de nivell K4. No és adient per iniciació.

No es pot passar amb motxilla per l'Avenc de les Roques Roies. Recomano deixar la motxilla uns metres abans d'iniciar el descens per l'avenc. Un cop acabat l'avenc, la ferrada ascendeix per una paret que et durà allà on has deixat la motxilla.

Abstenir-se si es té vertigen.

________________________

RESSENYA:

- Tram 1: Via ferrada Roies de Pinyana enllaçada amb la variant de l'Avenc de les Roques Roies

Aparquem al berenador de Santa Anna, una zona de pícnic on s'hi pot aparcar el cotxe sobre els arbres.

Prenem un sender en sentit nord-est. Ben aviat albirem l'espectacular cresta de les Roques Roies, on s'hi troba la ferrada de les Roies de Pinyana.

Després de caminar uns 500 metres pel sender, prenem un corriol a la dreta, en direcció nord, que primer davalla uns metres, però ràpidament comença a enfilar-se camí amunt cap a la cresta, amb trams de fort pendent.

L'inici de la ferrada està senyalitzat amb un original rètol de ferro rovellat que resa "Les Roies de Pinyana".

De fet, en aquesta cresta no hi ha una sola ferrada. N'hi ha quatre:
- Via ferrada Sergi, de nivell K2. Està dedicada al fill de l'equipador
- Via ferrada Roies de Pinyana, de nivell K4
- Via ferrada del pèndul, de nivell K4
- Via ferrada de nivell K6

I hi ha una variant, que es pot combinar amb les anteriors: l'avenc de les Roques Roies, de nivell K3

Totes aquestes ferrades han estat equipades per la mateixa persona, un experimentat escalador, a qui cal aplaudir efusivament per la seva gran feina altruïsta.

Iniciem la via ferrada ascendint per una paret vertical equipada amb grapes. Només començar ja notem que les grapes són de mida molt petita, gairebé no hi caben els dos peus, fet que t'obliga a posar-ne un de sol. A més, les grapes són les justes i es troben força separades. Cal estirar els braços i també cal posar peus a la roca per progressar.

Anem ascendint i superem dos curt trams amb un lleuger extraplom.

Tot seguit, fem un senzill flanqueig a la dreta, al final del qual tornem a pujar per una paret equipada amb grapes.

Continuem amb un nou flanqueig, amb un punt on cal allargar els braços, i enllacem amb una nova paret vertical.

Aquesta paret està equipada amb grapes disposades verticalment, la qual cosa li afegeix dificultat perquè el peu té menys superfície de suport. A més de la separació vertical entre grapes, l'equipador ha augmentat la separació horitzontal entre elles, fet que obliga a estirar més braços i cames.

Un cop superada aquesta paret, arribem al cim de la Cresta de les Roques Roies. Des d'allà hi ha dues alternatives: anar a l'esquerra (oest) cap al pont tibetà o anar a la dreta (est) cap a l'Avenc de les Roques Roies. Nosaltres hem triat la segona.

Per anar a l'avenc, cal primer davallar per una canal equipada amb cadenes i grapes, molt senzilla. Cal vigilar de no relliscar en els trams sorrencs.

Continuem per la cresta en direcció est i ens enfilem a una roca utilitzant una cadena. Allà hi deixem les motxilles.

Tot seguit, anem resseguint la cresta en sentit descendent fins que trobem l'entrada de l'avenc.

L'entrada de l'avenc és espectacular. Té forma d'embut que es va estretant. A l'entrada hi trobem dues anelles per si es vol rapelar.

Anem baixant per l'avenc posant els peus a banda i banda de les parets, ajudats amb una cadena. El primer tram és molt estret. Impossible passar amb motxilla o si s'està força gras.

A mida que anem baixant, l'avenc s'eixampla i anem trobant algunes grapes primer disposades verticalment i després disposades horitzontalment. Per trobar-les, espera uns segons a que els teus ulls s'acostumin a la foscor, estigues atent i mira a totes bandes. Hi ha una grapa que es troba just a sota de l'entrada i no és fàcil de veure perquè la tapa la pedra.

Arribem al terra de l'avenc. Aquí torna a estretar-se molt. Cal fer un flanqueig inicialment equipat amb una cadena i després equipat amb cadena i grapes. És un tram molt bonic i aventurer.

La sortida de l'avenc és per una escletxa estreta, on cal mirar bé on posar els peus.

Un cop superat el fabulós avenc, fem un flanqueig en direcció oest i ascendim per una paret equipada amb grapes, de nivell K3. Un cop arribats al cim de la cresta, recuperem les motxilles, tornem a la canal que abans hem fet de baixada i ascendim per ella.

Iniciem la travessa del bonic pont tibetà de 18 metres, que l'equipador acaba de millorar per a que els dos cables superiors estiguin més junts. És un pont molt divertit.

Un cop superat el pont, davallem per una paret equipada amb grapes i finalitzem la via ferrada.

Resseguim el corriol de sortida de les vies ferrades i arribem a un trencall. Si anem a l'esquerra, retornarem a l'aparcament. Si anem a la dreta, ens dirigirem al Montpedró.



- Tram 2: Cresta del Montpedró, ermita de Sant Salvador i descens pel camí del Iogui

Ascendim per un corriol i enllacem amb una pista forestal que ens duu a un coll on hi ha un pal indicador. Si anem a l'esquerra, ascendirem al Montpedró i a l'Ermita de Sant Salvador sense passar per la cresta. Si anem a la dreta, anirem cap al punt d'inici de la cresta del Montpedró.

Anem doncs a la dreta i resseguim diverses pistes forestals fins que arribem prop del peu de la cresta del Montpedró. Allà prenem un corriol a l'esquerra que fa de drecera i que ens permet arribar a la base de la cresta per un camí més curt. Des d'aquí, la cresta s'aixeca imponent davant nostre.

Iniciem l'ascensió per la cresta, seguint les marques blaves. Cal fer algunes grimpades però la roca és molt bona i s'arrapa molt bé a les botes de muntanya.

Durant l'ascens ens trobarem amb tres passos equipats amb cordes nuades. Són passos senzills gràcies a les cordes.

A mida que anem ascendint, la cresta es va estretant. Algun tram és força estret i té un cert pati a banda i banda, fet que li afegeix caràcter aventurer a aquesta part de la ruta. Però el nivell de dificultat és baix.

Arribem a un petit coll, passat el qual ja albirem l'ermita de Sant Salvador a la llunyania. Poc després fem la darrera grimpada i arribem al final de la cresta.

El camí és ara més ample, convertint-se en una carena, i amb menys pendent.

A mida que ens acostem a l'ermita de Sant Salvador, gaudim de les sensacionals vistes de l'embassament de Santa Anna, del Montderes i de la cresta de les Roques Roies (on hem fet la via ferrada).

Entrem a l'ermita de Sant Salvador. És d’origen romànic però modificada en èpoques posteriors. La van edificar els habitants de Castellonroi. Va ser remodelada per militars.

Sortim de l'ermita i anem al mirador de Sant Salvador, amb unes vistes superbes sobre la contrada.

Iniciem el descens pel camí del Iogui, que rep aquest nom perquè era el sobrenom de la persona que va obrir aquest camí.

El camí del Iogui davalla primer entre bosc i amb poc pendent. El pendent augmenta progressivament i cal anar amb cura per no relliscar en el terreny sorrenc.

El camí continua amb fort pendent per terreny rocallós, on cal fer alguna grimpada senzilla. Després, continua el pendent fort amb terreny sorrenc, on novament cal vigilar molt per no relliscar. És molt útil anar amb pals.

El pendent va suavitzant-se i entrem en una pineda. Anem resseguint corriols fins que arribem de tornada al berenador de Santa Anna, on hem aparcat el cotxe. Aprofitem la font del berenador per refrescar-nos i finalitzem la ruta.