Baix Camp: Ermita St Roc - Via F. Serres del Mestral - Cresta dels Avencs - Cresta de Nadell - Canal Paumera - Cova de Nadell

Ruta espaterrant, de ritme frenètic i alta intensitat per les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. És una ruta ideal pels aventurers i amants de sensacions fortes.

La ruta recorre passos soterrats, una ermita, passos equipats, una via ferrada amb ascensos, descensos, grimpades, desgrimpades, escletxes, flanquejos i ràpels, dues crestes espectaculars amb passos equipats amb grapes, cadenes, cordes i un petit pont nepalès, una canal preciosa que sembla un jardí botànic, una enorme cova i un sender pel marge d'una espectacular cinglera.

La primera part de la ruta, des de l'ermita fins el final de la cresta de Nadell, és frenètica, amb acció a dojo. La segona part, des de la Mola de Nadell fins el final de la ruta, és senderisme més tranquil i per indrets molt interessants.

La via ferrada de les Serres de Mestral, de nivell K3, no és una via ferrada típica. És més aviat un reguitzell de passos equipats, molt divertits, variats i aventurers, que estan alternats amb trams de grimpades, desgrimpades, canals, escletxes, ràpels i senderisme. És una via ferrada molt assequible.

La Cresta dels Avencs és espectacular, molt rocallosa i feréstega, solcada per avencs entre les roques. Els passos equipats d'aquesta cresta són moderadament senzills i molt divertits.

La Cresta de Nadell és molt aventurera. El pas del Forat, on cal passar per un estret forat entre roques, és fabulós. Cal treure's la motxilla per poder-hi passar. Els passos equipats d'aquesta cresta no són difícils, però alguns trams són estrets i aeris.

Les vistes i panoràmiques són fabuloses, especialment des de les dues Crestes i des de la Mola de Nadell. Si el dia és prou clar, s'albira perfectament el Delta de l'Ebre.

Nosaltres hem gaudit moltíssim d'aquesta ruta. Confiem que tu també la gaudeixis.

_______________________________

A TENIR PRESENT:

Cal dur material de vies ferrades per la Via Ferrada de les Serres de Mestral: casc, talabard, dissipador, bagues de descans, guants.

Cal una corda de 40m per fer els dos ràpels.

Malgrat no és imprescindible, per la Cresta de Nadell va bé dur una baga lligada al voltant de la cintura acabada amb un mosquetó per assegurar-se en algun dels trams més exposats, especialment si bufa vent fort, com és habitual en aquesta zona.

Alguns trams de la via ferrada i de les dues crestes són exposats. Abstenir-se si es té vertigen o no s'hi està habituat.

A nosaltres ens ha sorprès la pluja durant una estona a l'inici de la ruta, però ràpidament el sol i el vent han assecat la roca. És recomanable fer aquesta ruta quan la roca estigui eixuta.

La ruta és exigent. Malgrat no ser de distància llarga, requereix un esforç notable de braços i especialment de cames.

La ruta transcorre per la solana i no hi ha arbres en la major part del recorregut, per tant, és aconsellable fer la ruta a l'hivern, primavera o tardor, per evitar la calor de l'estiu. Si decideixes fer-la a l'estiu, convé dur 2-3 litres d'aigua per persona.

_______________________________

RESSENYA:

Aparquem sota un viaducte del tren, al que hi arribem per una pista paral·lela a l'autopista AP7.

Resseguim la pista, passem per un pas sota l'autopista, girem a l'esquerra i seguim una altra pista entre l'autovia i l'autopista uns centenars de metres.

Girem a la dreta en direcció nord pel Barranc de la Basseta i passem per sota sota l'autovia a través d'un túnel.

Remuntem uns metres el barranc i ràpidament girem a l'esquerra per ascendir camp a través per un talús, pel punt on no hi ha vegetació arbrada.

Un cop hem ascendit dalt del talús, resseguim una pista durant un kilòmetre i en el punt on trobem una torre elèctrica, enfilem un corriol ascendent rocallós que, després d'alguna grimpada, ens deixa a l'ermita de Sant Roc.

L'ermita de Sant Roc fou construïda durant tres anys (del 1993 al 1996). Està situada a 200 metres sobre el nivell del mar. A la Festa Major de l'Hospitalet de l'Infant s'organitza una caminada popular fins l'ermita. Hem trobat alguns vidres trencats.

Baixem uns metres per una pista i enfilem un nou corriol amunt per pujar a un turó rocallós, fent dos flanquejos.

Després d'arribar al cim del turó, descendim en direcció al Barranc de Tixelles per un pas una mica vertical equipat amb cordes.

Enllacem amb una pista forestal ascendent (el camí a la Portella de l'Arturet) fins que ens trobem un senyal que indica que hem de prendre un corriol ascendent a l'esquerra per anar a la via ferrada de les Serres del Mestral.

Pugem pel corriol fins que arribem a un gran bloc de roca on comença la via ferrada, indicat amb dos petits cercles de pintura rosa. Allà ens equipem.

Iniciem la via ferrada pujant per un tram equipat amb cadenes i cable de vida, seguit d'una grimpada i després una paret vertical equipada amb grapes i una cadena. Fem un flanqueig ascendent per l'esquerra de la roca i desgrimpem per situar-nos davant del següent gran bloc de roca.

Iniciem l'ascensió al segon bloc de roca per un tram equipat amb algunes grapes per on també cal grimpar.

Continuem ascendint per un pas on cal combinar grimpada amb grapes petites i grosses. Poc després, passem entre dos blocs de roca per un pas molt estret, on només s'hi pot passar de front amb la motxilla o de costat sense la motxilla.

Aquest pas ens deixa en el punt on cal fer el primer ràpel, d'uns 20 metres, molt bonic i que ens deixa en un coll que separa el segon bloc de roca del tercer.

Ascendim pel tercer bloc de roca per un pas equipat amb cadenes seguit d'una canal ascendent on cal grimpar.

Uns metres després arribem a un flanqueig aeri bonic i espectacular, amb unes magnífiques vistes. Envoltem la roca per la dreta i ascendim per la Canal del Foll, una estreta canal equipada amb grapes grosses. Les grapes ajuden però cal ascendir posant també mans i peus sobre la roca.

Continuem ascendint, pujant per la roca i caminant per un corriol, i arribem a un pas equipat amb una cadena i cable de vida.

A partir d'aquí es van succeint trams de senderisme, amb grimpades i algun pas equipat amb grapes fins que arribem al cim del bloc de roca i trobem una canal descomposta descendent pel vessant nord que baixem rapelant. Aquesta canal també es pot baixar desgrimpant.

Caminem uns metres seguint un corriol i arribem a una escletxa descendent entre dues roques, per on s'hi passa molt justet. Aquesta escletxa ens deixa entre el tercer bloc de roca i el quart.

Ascendim al quart bloc de roca ajudats per una cadena i grimpant. Ens trobem ja a la zona de la Portella i final de la via ferrada. Les vistes són espectaculars.

Passem pel costat d'una estació meteorològica caiguda, probablement per efecte de la corrosió i el fort vent d'aquesta zona.

Resseguim un corriol, en algun tram poc definit, fins arribar a la Portella o Cim dels Avencs, marcat amb un vèrtex geodèsic. Les vistes són fabuloses.

Iniciem el descens per la Cresta dels Avencs, una cresta ampla farcida d'esvorancs i avencs entre les roques. Aquest tram de la ruta és molt divertit: flanquejos, desgrimpades, canals, passos equipats amb cordes, cadenes i grapes, i un petit pont nepalès que ens permet superar un avenc.

La cresta finalitza en la Portella de l'Arturet, creuada per dues línies elèctriques d'alta tensió.

Iniciem l'ascens per la Cresta de Nadell. És un dels trams més aventurers de la ruta, perquè la cresta és molt estreta i aèria en alguns punts. Cal anar amb cura sobretot si bufa el vent. Els passos més exposats tenen una línia de vida.

L'ascens per la cresta és molt divertit: cal grimpar, ascendir per passos equipats amb cadenes, desgrimpar, ...

Un dels punts més aventurer és el pas del Forat, per on cap passar pel mig d'un forat molt estret. És tan estret que no s'hi pot passar amb motxilla. Cal pujar la motxilla pel forat allargant els braços deixant-la en una repisa i després passar el cos pel forat.

Un cop superada la cresta, arribem a la Mola de Nadell, on gaudim de vistes esplèndides. Aquí prenem un estret corriol descendent entre garric.

En un punt determinat, girem a la dreta per un altre corriol descendent i iniciem el descens per la Canal de la Paumera. Aquesta canal és preciosa. En alguns punts, el verd del margalló fa que sembli que estiguis en un jardí botànic entre parets de roca verticals.

Un cop acabada la canal de la Paumera, resseguim un sender-corriol descendent. Cal estar atents perquè a l'inici és una mica perdedor. Alguns trams de l'inici estan poc definits.

El sender ressegueix el peu del cingle de la Mola de Nadell uns 800 metres, fins que arribem a una roca coronada amb una fita que ens indica el desviament a l'esquerra per pujar a la Cova de Nadell.

El camí ascendent, amb un pendent notable, està poc fressat en els trams inicials. Cal estar atents a la traça i buscar el camí amunt per on sembli més fressat.

L'ascensió ens deixa a la Cova de Nadell, una cova ampla i alta però de poca profunditat que té unes vistes magnífiques.

Resseguim un corriol descendent que comença arran de cingle, a mà esquerra sortint de la cova, que ens deixa al Coll de Puntalt.

Pugem per un pas equipat amb cadenes fins la Planilla de Nadell i resseguim un sender descendent amb molt bones vistes, que travessa els Corralets i que ens deixa davant d'un estret pas soterrat sota l'autovia.

Entrem en aquest pas soterrat i sortim a la pista forestal per la que hem passat a l'inici de la ruta, que resseguim en sentit contrari fins arribar al lloc on hem aparcat el cotxe.