Baix Llobregat: Canal Bardisses Romàntiques - Puig de l'Hospici - St Salvador de les Espases - Coves Can Tobella - Canal 17F

Ruta molt aventurera que combina passos equipats amb cordes i clavilles, senderisme, ràpels, túnels baixos i estrets per on cal passar ajupit, coves, un cim (el Puig de l'Hospici), una ermita, les restes d'un castell i el bonic marge del riu Llobregat.

Iniciem la ruta a l'Aeri de Montserrat, resseguim un corriol que ascendeix sobre les vies fel ferrocarril, creuem les vies, travessem un angost túnel sota el ferrocarril, remuntem la Canal de les Bardisses Romàntiques fent múltiples grimpades i superant diversos passos equipats amb cordes i clavilles, travessem el Pla i el Coll de les Bruixes, coronem el Puig de l'Hospici, davallem cap al Collet de Sant Salvador, resseguim el bonic corriol que recorre el peu de les Roques de l'Afrau, visitem Sant Salvador de les Espases i les restes del Castell, visitem les Coves de Can Tobella, davallem per la Canal 17F, recorrem el Camí del Riu Llobregat, passem per la Font de la Canya o de la Noguera i travessem el Pont de l'Aeri per sota.

La ruta té molts contrastos: combina moments molt intensos (la Canal de les Bardisses Romàntiques i la Canal 17F) amb moments de senderisme molt tranquil.

Alguns passos equipats de la Canal de les Bardisses Romàntiques són senzills i altres són desafiants. És una ascensió molt divertida i aventurera. Val molt la pena.

________________________

A TENIR PRESENT:

La Canal de les Bardisses Romàntiques està considerada de nivell K4, encara que crec que més aviat és una K3+. Alguns passos tenen una mica de dificultat. L'equipament es troba en bon estat. Només hem trobat una corda una mica ratada.

La major part de la ruta va per la solana, per la qual cosa recomano fer aquesta ruta fora dels mesos d'estiu.

Convé dur frontal per travessar el primer túnel sota el ferrocarril.

Cal dur material de ferrades i ràpels: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc, vuit o revers, assegurador (machard, bec d'ànec o shunt), guants i corda. Nosaltres hem dut una corda de 40 metres.

Abstenir-se si es té vertigen.

________________________

RESSENYA:

Aparquem a l'Aeri de Montserrat.

Ens acostem a l'edifici del ferrocarril, pugem unes escales i travessem el túnel que passa sota les vies.

Pugem per unes altres escales i arribem a l'andana. Allà girem 180 graus i anem en direcció sud-est cap al final de l'andana.

Allà on s'acaba l'andana continuem pel lateral de la via i pocs metres després resseguim un corriol que progressivament se separa de les vies i va guanyant alçada.

Des del corriol, gaudim de les esplèndides vistes sobre Montserrat i sobre el riu Llobregat.

Creuem el Torrent del Guinardell i continuem pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Allà girem a la dreta i davallem per un corriol que ens duu a les vies del tren.

Creuem la via del ferrocarril i caminem uns pocs metres pel lateral de les vies en direcció est. Ben aviat prenem un corriol descendent que serpenteja i es dirigeix al Camí del Riu Llobregat, però abans d'arribar al camí, girem a l'esquerra en direcció sud-est i seguim un corriol.

Abandonem el corriol per una desviació poc evident que s'obre a un antic camí. Aquí cal estar molt atent a la traça.

El camí ens duu a un estret i baix túnel que passa per sota les vies del tren. Ens posem els frontals i caminem molt ajupits per dins del túnel (el túnel és massa baix com per posar-nos drets). Cal anar a quatre grapes o caminar molt ajupit.

Un cop travessat el túnel, entrem dins del torrent. Iniciem l'ascensió fent alguna grimpadeta senzilla i ben aviat arribem a l'inici de la Canal de les Bardisses Romàntiques.

Comencem la Canal amb un pas equipat amb corda, molt senzill, seguit de grimpades també senzilles. Després hem de superar un
pas equipat amb una corda doble nuada, sense cap dificultat, i allà mateix ens equipem.

Un cop equipats, ascendim per un pas equipat amb cordes i clavilles. Aquest pas és més difícil que els anteriors, especialment en el primer punt del pas, perquè la primera clavilla està una mica alta.

Continuem remuntant la canal, fent grimpades i superant diversos passos equipats amb cordes, de poca dificultat.

Tot seguit, ens trobem amb un pas vertical equipat amb cordes, d'una certa dificultat en el punt inicial, perquè hi ha poques preses on posar els peus.

Continuem canal amunt fent grimpades i arribem a un nou pas vertical equipat amb cordes i clavilles. Aquest pas és molt vertical i té poques clavilles. La corda fa la funció de cable de vida. No és gaire difícil, però la posició de les clavilles obliga a fer canvis de peus. Les clavilles estan disposades de forma que cal ascendir fent un flanqueig, i per això cal fer algun canvi de peus. Cal vigilar que la corda no s'enredi en les nostres cames.

Un cop superat aquest pas entrem a una zona del barranc més oberta i amb molt poc pendent, però al cap de pocs metres torna a estrenye's.

Superem un pas equipat amb corda simple nuada, que cal treballar-lo una mica, i arribem a una nova paret equipada amb cordes i clavilles. Hi ha poques clavilles i poques preses als peus, i cal treballar-lo, però no té massa dificultat.

Continuem canal amunt fent grimpades i arribem al darrer pas equipat, una paret molt bonica i vertical equipada amb cordes i clavilles. Cal tirar una mica de braços per arribar a la primera clavilla. És un pas molt bonic i estètic.

Amb aquest pas concloem la Canal de les Bardisses Romàntiques. Molt divertida i aventurera.

Pugem els darrers metres de barranc i enllacem amb un sender a la dreta. Ascendim per aquest sender i arribem al Pla de les Bruixes.

Com que a la part final de la ruta tornarem a passar per aquest pla, deixem la corda amagada entre les bardisses. Així no l'hem de carregar durant bona part de la ruta.

Resseguim una pista descendent que ens mena al Coll de les Bruixes, on hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un pal indicador. Prenem la pista de la dreta, travessem el
Coll del Roure i continuem recte.

Ens separem de la pista tot prenent un corriol ascendent per culminar el Puig de l'Hospici, coronat per un vèrtex geodèsic, des d'on gaudim de vistes sensacionals de 360 graus a les Roques de l'Afrau, el Puig Cendrós i Montserrat.

Tornem a la pista per on hem vingut i davallem per un corriol de terra vermellós amb trams de fort pendent que mena al Collet de Sant Salvador.

Continuem davallant i arribem a un coll, on prenem una pista a la dreta i poc després un sender a l'esquerra indicat per un petit rètol que resa "Sant Salvador de les Espases".

Voregem les Roques de l'Afrau i ascendim per un corriol amb algun tram costerut i arribem a l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Travessem una sala amb taules, obrim una porta metàl·lica i ascendim al cim, on trobem les poques restes del Castell de les Espases.

Tornem per on hem vingut i abans d'arribar a les Roques de l'Afrau, prenem un corriol descendent a l'esquerra senyalitzat amb un petit rètol que indica "Can Tobella".

Davallem pel corriol, creuem el Torrent de Sant Salvador i continuem davallant fins enllaçar amb una pista. Caminem per la pista avall fins una bifurcació, on prenem la pista de la dreta.

Allà on indica la traça, girem a la dreta per un corriol que passa per sobre de les Coves de Can Tobella. Uns metres després, prenem un corriol a l'esquerra una mica amagat, indicat amb una fita, i davallem fins arribar a un torrent i un saltant d'aigua.

Allà mateix resseguim un corriol a l'esquerra que ens duu a la Cova Gran de Can Tobella, en la que hi veiem formacions de pedra.

Un corriol molt amagat a continuació de la Cova Gran mena a les coves 4, 5 i 6 de Can Tobella. Per arribar-hi hem de fer una petita grimpada. Són coves de mida petita.

Tornem enrera, enllacem de nou amb la pista, la seguim en sentit contrari i quan arribem a la bifurcació de pistes, prenem la pista ascendent a l'esquerra.

Remuntem aquesta pista, força llarga i amb trams costeruts, fins que arribem de nou al Pla de les Bruixes. Allà recuperem la corda que havíem amagat entre les bardisses, i resseguim un antic camí en direcció sud-oest.

El camí es va obrint i passa a convertir-se en una placa de conglomerat. Allà topem amb una fita que indica que hem de davallar cap a l'esquerra. Pocs metres avall trobem una segona fita que indica el camí a seguir.

Davallem seguint les fites, passant per trams de vegetació espessa i trams de rocater, fins que arribem a la llera del torrent. Ja som a la Canal 17F.

El primer ràpel el trobem molt aviat. El muntem aprofitant el mailló que sosté la corda nuada que s'utilitza per ascendir per aquesta canal.

Anem encadenant trams de desgrimpades amb trams on davallem aprofitant les cordes nuades i amb nous ràpels. És un recorregut molt divertit i entretingut. Els ràpels són senzills i no tenen complicacions destacables. Són fàcils de muntar. En total fem cinc ràpels i cinc cordes nuades.

Al llarg del recorregut, gaudi de les precioses vistes de Montserrat i del riu Llobregat.

Abans de la darrera corda nuada, travessem un corriol. Cal no despistar-se. Nosaltres pensàvem que aquí s'acabava la Canal 17F i ens hem desequipat erròniament. De fet, cal continuar canal avall i fer un darrer tram equipat, que també es pot fer rapelant.

Un cop superat aquest darrer tram equipat, hem finalitzat la Canal 17F. Aquí tenim dues alternatives: ascendir a la via del ferrocarril i creuar-lo, o travessar l'estrat túnel que passa sota les vies. Nosaltres hem preferit travessar el túnel.

Aquest túnel és més ample i alt que el de l'inici de la ruta, per tant, és molt més còmode. També és més curt, i per tant, no ens ha calgut utilitzar el frontal.

Un cop travessat el túnel, enllacem amb el Camí del Riu Llobregat, que ens trobem en obres. És un camí molt bonic, malgrat que les obres que hem trobat li fan perdre atractiu.

Passem per davant de la Font de la Canya o de la Noguera, on veiem aigua gotejant per la roca envoltada de falzia.

Creuem per sota del Pont de l'Aeri, prenem un corriol ascendent a la dreta i arribem a l'aparcament de l'Aeri, on hem deixat el cotxe. Finalitzem així la ruta.