Beceite. Parrissal - Canal de l'Ase - Canal o barranc de les Peònies

Aquesta és una ruta per enllaçar la canal de l’Ase i la canal de les Peònies. A més a més, gaudirem de la ruta pel Parrisal. Així acabarem la jornada havent caminat, havent pujat per un camí equipat i havent fet uns tretze ràpels (la veritat és que ens vàrem descomptar), alguns d’ells impressionants.
Té una distància de 10,2 Km, amb un desnivell acumulat de 464 metres, sortint de la cota 633 i arribant a la 999. Tot el recorregut ens va dur sis hores fer-lo, la major part d’aquest temps al canal de les Peònies muntant i recollint corda i baixant un a un pels ràpels.
Arribarem a Beceite i creuarem tot el poble buscant l’indicador de la pista del Parrizal, que ens durà fins a la zona de picnic. Podreu trobar-vos que us facin pagar per arribar al pàrquing, però entre setmana fora de temporada no.
Canal de l’Ase:
Necessitarem casc per la més que possible caiguda de pedres provocades per quin ens precedeixi.
Deixem els cotxes i comencem a remuntar la pista i després el riu, de vegades per les passarel•les, de vegades per senderol i fins i tot pel riu, buscant la manera de mullar-nos els peus el menys possible. Després de més o menys 1 hora i 15’, uns 3,7 km, poc abans del pas del Romeret i congost, a la dreta (S) surt un senderol marcat amb una fita i puntura vermella, que ens farà tornar a creuar el riu. Seguirem les marques rodones vermelles, per un recorregut força empinat fins a l’inici del Canal de l’Ase.
Aquesta canal és un camí equipat, barrejant la grimpada, algun tram força maco amb grapes i algun altre amb corda amb nusos. Només n’hi ha un cap al final, lleugerament contraplomat, amb cable de vida.
Durant la pujada, passarem de la zona de roca, a una zona amb pedra i terrosa. Això indica que estarem a prop del final.
Quan veiem un camí a l’esquerra, no l’hem d’agafar. Seguirem cap a la dreta (O – NO), sense arribar al cap damunt, per arribar al canal de les Peònies.
Canal de les Peònies:
Necessitarem disposar de 60 metres de corda (o dues de 30 si les sabem unir), ja que els ràpels més llarcs són de 27 i de 25 metres. No hi ha ruta d’escapament un cop iniciat. Evidentment, arnés i descensor o vuit i asseguradors per poder muntar les cordes en els punts més delicats de sortida volada.
Durant uns vuit-cents metres, seguirem el senderol, de vegades poc definit, senyalitzat amb les marques vermelles, fins trobar una canal força evident.
El primer ràpel és curt d’11 metres i amb una corda és suficient. Els següents són de 17, 15, 20, 8, 6, 5, 4, 27, 6, 25, 5 i 9 m.
El de 27 metres és un molt divertit, comences baixant per la paret però acabes volat. El de 25 metres és espectacular. Després dels dos primers metres, és volat i et deixa a sota d’un caos de pedres. Aquest és el més delicat de muntar, ja que ho has de fer per fora de la paret i t’has d’assegurar correctament.
Finalitzat l’últim, ens adonarem ràpidament que ja s’ha acabat perquè apareixerà el bosc. A partir d’allí, ens va costar trobar el senderol fins al riu. Vam seguir un camí a l’esquerra (NO) i mig amagat i força tancat, vam poder arribar-hi. (Total fins el final de la canal fins al riu, uns 700 metres).
Tornem a creuar el riu i desfem camí fins al pàrquing, durant 2,48 km.

Ressenyes d'interés:
http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-canal-ase
http://www.latrencanous.com/barrancos/canal_de_les_peonies/topo.pdf