Berguedà: Turó de l'Esdavella - Via ferrada Roques Empalomar - Camí de l'Àrtic - Cingles Vallcebre - Torrent del Forat Negre

Ruta magnífica, aventurera i molt variada al Berguedà, prop de Vallcebre: travessaràs una cresta amb passos equipats (Camí de l'Àrtic), una via ferrada, torrents, cingles, cims, trams de bosc preciós, prats, miradors, una ermita, i si hi vas cap al setembre, trobaràs un munt de bolets.

El Camí de l'Àrtic és preciós i aventurer. Alterna trams de cresta de pedra de molt bona qualitat amb trams de corriol. Faràs un munt de grimpades i desgrimpades de baixa dificultat. En els trams de major pendent, hi trobaràs grapes per ajudar-te a ascendir o davallar.

La via ferrada d'Empalomar és una via ferrada molt maca, que no té dificultat elevada (nivell K3), però que té molta timba i requereix buscar bé les preses en alguns punts on no hi ha grapes (si no vols agafar-te al cable de vida). Inclou un petit pont de fusta i un pont tibetà.

Les vistes des del Turó de l'Esdavella, des del mirador del Funicular de Vallcebre, des del cim de les Roques d'Empalomar i des del cim de l'Àrtic són fabuloses.

El Camí del Boixader recorre boscos de gran bellesa.

Al final de la ruta, podràs banyar-te als gorgs del Torrent del Forat Negre.

_______________________________________

A TENIR PRESENT:

Per fer la ferrada cal dur talabard, dissipador, bagues de descans, casc i guants.

Abstenir-se si es té vertigen.

________________________________________

RESSENYA:

Aparquem al costat de la carretera de Coll de Pradell. Descendim per un camí asfaltat i passem per davant de Cal Periques.

Prenem un corriol a la dreta, seguint les marques grogues.

Travessem el torrent del Forat Negre i ascendim per un corriol preciós que serpenteja muntanya amunt i que ens duu al cim del turó de l'Esdavella, coronat amb una estelada. Les vistes de 360 graus al nostre voltant són espectaculars.

Davallem per un corriol en direcció oest i després sud, fins que arribem a uns rètols explicatius sobre el telefèric de Vallcebre. Recorrem dos túnels que travessen l'interior de la muntanya i arribem al fabulós mirador del telefèric de Vallcebre, amb vistes espectaculars.

Reculem i tornem als rètols explicatius, i allà davallem per un camí poc definit i descompost amb fort pendent, vigilant de no relliscar, fins que arribem a la llera del torrent del Forat Negre.

Aquest indret és espectacular: el torrent passa entre dos grans masses de muntanya, la del Turó de l'Esdavella a l'esquerra i la dels cingles de la Canalassa a la dreta. Ens enfilem a una roca que s'alça enmig del torrent i que permet veure la vertiginosa caiguda del torrent muntanya avall.

Hi trobem un cable de vida collat a la roca que utilitzen les persones que fan barranquisme per aquest torrent.

Prenem un corriol en direcció sud que gira ràpidament en direcció oest. El corriol ressegueix el marge esquerra del torrent.

En arribar al pla de la Barraca, girem a l'esquerra i resseguim un bonic corriol ascendent. Trobem una primera bifurcació, que duu al Coll de la Canallassa, però no en fem cas i continuem recte.

Ensopeguem amb una nova bifurcació i un rètol que indica "Camí dels Camps del Tabac". Prenem aquest camí resseguint el corriol de l'esquerra.

El camí travessa les parets de roca i ens duu a la vessant est del cingle. El camí és preciós. Discorre entre la paret del cingle a la dreta i el precipici a l'esquerra, amb unes vistes fabuloses.

Arribem al Mirador del Sinclinal de Vallcebre, on gaudim de la panoràmica, i creuem de nou el cingle per davallar a la canal de la Canalassa.

Després de superar un pas equipat amb cadenes, arribem a un rètol que indica la ferrada de Cal Curt a l'esquerra i la ferrada de l'Empalomar a la dreta. Nosaltres anem a la dreta i ens plantem a l'inici de la ferrada de l'Empalomar.

La ferrada comença amb una paret vertical equipada amb grapes i cadenes, sense massa dificultat. Això sí, va pujant i pujant, i l'alçada té un cert efecte psicològic.

Prosseguim amb un flanqueig amb taulons de fusta i grapes, on cal buscar preses a la roca amb les mans en alguns punts.

Ascendim per la paret utilitzant novament grapes i arribem a un petit pont de fusta.

Tot seguit, ascendim per una paret vertical amb grapes. La dificultat és que les grapes es troben desplaçades lateralment unes de les altres, la qual cosa obliga a pujar per elles posant-nos de costat a la paret i ascendint com si les grapes fossin una escala.

Arribem al final del primer tram de la ferrada, el Cim de les Roques d’Empalomar, amb unes vistes fabuloses. Aquí hi trobem un escapament per si no es vol continuar.

Iniciem la segona part de la ferrada, davallant per una paret vertical equipada amb grapes, seguit d'un llarg flanqueig on només hi ha grapes als peus i cal buscar preses amb les mans.

Continuem per un curt i bonic pont tibetà, sense cap dificultat, i ascendim a una preciosa cresta, des de la qual albirem el Camí de l'Àrtic, que farem tot seguit.

Davallem de l'agulla ajudats per grapes i finalitzem la via ferrada.

Ens desequipem, descansem una mica, i iniciem el Camí de l'Àrtic.

El Camí de l'Artic és una carena-cresta força llarga, bonica i divertida, equipada amb passamans i grapes en alguns trams, que va des de les Roques d'Empalomar fins el Cim de l'Àrtic.

És un camí aventurer, on cal fer moltes grimpades i desgrimpades senzilles, sense gaire complicació.

Els punts més interessants són el Grauet, on cal grimpar ajudats per grapes, i un pas entre roques també equipat amb grapes, on cal estar molt atents per trobar el pas, perquè no és evident.

Durant el recorregut, albirarem la paret amb petjades de dinosaure del conjunt paleontològic de Fumanya.

En un punt del camí de l'Àrtic, trobem un petit avenc seguit d'una bifurcació. A la bifurcació, prenem un corriol a la dreta indicat amb una fita i una fletxa vermella pintada, que ens duu al Cim de l'Àrtic, amb unes vistes esplèndides.

Reculem per on hem vingut i tornem a la bifurcació per prendre ara un sender descendent, indicat amb marques grogues, en direcció sud-est.

El sender-corriol va girant a l'esquerra en direcció est i transcorre paral·lel als cingles de Vallcebre. Aviat arribem a un mirador natural amb molt bones vistes i una bifurcació.

Continuem recte pel Camí del Boixader, un corriol descendent preciós on, si anem a la temporada de bolets, n'hi trobarem un munt.

En arribar a la bifurcació del Grau de la Mola, indicada amb un pal indicador, girem a l'esquerra i davallem per un corriol que ens duu a l'ermita i font de Santa Magdalena, on hi trobem un petit i bonic pessebre.

Anem resseguint trams de pista, sender i corriol passant per bonics prats.

Creuem el Torrent del Purgatori i voregem la Creu del Colell, amb una creu enclavada dalt d'una roca.

Caminem per trams de pista, sender i corriol, passant pel costa d'alguns masos, com Cal Querot, Cal Xisco i Cal Corrent.

En passar per Cal Corrent, cal estar atents perquè cal seguir un sender ple de gespa que no és evident.

Quan ja ens anem acostant al pont sobre el Torrent del Forat Negre, davallem a la dreta per un corriol poc evident i entrem a la llera del torrent, on ens hem fet un banyet amb aigua força freda. Cal vigilar, perquè la pedra rellisca molt.

Després del bany, travessem el torrent i ascendim pel marge oposat fins arribar al pont sobre el torrent.

Des d'aquí, enllacem amb el camí de l'inici de la ruta, arribem al cotxe i finalitzem aquesta esplèndida ruta.

Espero que la gaudeixis molt.