Canal de l’Artiga Alta i Canal de l’Ermità Mort des de Vinya Nova

Aquesta ruta ha estat dibuixada sobre el mapa. La ruta original havia quedat tan mal gravada que no podia utilitzar-se. El recorregut dibuixat segueix el que vam fer, però les fotografies i waypoints poden estar allunyades del lloc on les vaig fer. No crec que això suposi cap problema seriós pel fet de que els passos equipats de l’Artiga Alta i els ràpels de l’Ermità Mort estàn molt propers. Al tractar-se d’una ruta dibuixada no apareix el temps empleat en fer-la que va ser d’unes 7 hores. En aquest sentit cal tindre en compte que per fer la Canal de l’Artiga Alta erem 5 persones i que per fer la de l’Ermità Mort 10 persones. Per descomptat que un grup mes petit podria fer el mateix que nosaltres amb menys temps. Per un millor enteniment de l’activitat us recomano mirar el vídeo adjunt




l’Artiga Alta es una canal que presenta racons força bonics. Es però una canal dura de fer, ja que hi ha moltes referències a internet que li dòna un nivell de K5, cosa que la qualifica com una de les mes dures de Montserrat. Cal tibar molt fort de braços i presenta algún tram mol polit pel que no es fàcil la progressió, al menys per gent que, tot i estar molt acostumades a la muntanya i a l’escalada, ja estem al voltant de 70 anys o que inclús els superem. Crec que es important tindre en compte aquest factor a l’hora d’anar a fer-la.




Un cop es comença a caminar per aquesta canal, marcada amb senyals verdes una mica allunyades i difuminades, ens anirem trobant amb passos en els que cal grimpar, tot i que no tenen cap complicació especial. Es camina pel mig del torrent o a pocs metres de la seva llera. Arriba un moment en que apareix un pas equipat, el primer dels que trobarem. No es alt, tindrà una mica més de dos metres d’alçada que superarem gràcies a la corda que hi ha.
Superat aquest pas arribarem després d’una estona en que continuarem grimpant pel torrent, al que es el primer pas important de la canal. Es tracta d’una paret vertical i llisa en la que hi ha instal-lades unes minigrapes. El problema es que aquestes minigrapes están aixafades, cosa que complica el pas. La cosa positiva es que al costat d’aquesta instal-lació hi ha un pas alternatiu en el que trobarem cordes nuades i cadenes. El pas no es senzill, té una mica d’exposició i una sortida en la que cal tibar molt fort de les cadenes per donar-te l’impuls que necessites per poguer superar la petita roca que et barra el pas a la sortida. Es continúa pujant pel torrent per arribar al que sería el tercer pas equipat. Aquí trobarem unes cordes dobles, nuades, que ens han de permetre superar una 10 mts de desnivell. Es tracta de tibar fort de braços. No es un pas excesivament complicat. Es convenient anar equipat amb talabart i bagues d’anclatge per si et vols assegurar o descansar. Passat aquest pas s’arriba al que, en la meva opinió es el més delicat de tota la canal. Es tracta d’una canal que es va estrenyent a mida que va pujant i que a més presenta una roca polida. Com més puges, més polida es la roca i més estreta la canal. Aquest pas té 30 o més metres. Al principi està equipat amb doble corda nuada i més i menys a la mitad del seu recorregut hi ha un petit replà en el que es pot descansar abans d’atacar la segona part de la canal, la mès tècnica. A la part alta de la canal trobarem cadenes. Si volem ens podem assegurar tant en el tram de cordes com en el de cadenes, de fet es recomanable fer-ho perquè s’arriba cansat a la sortida del pas i aquí,si tens dificultats per sortir per culpa del poc espai que tens per maniobrar o per la roca polida, et pots cansar moltissim, cosa que incrementa el risc d’accident si no vas asegurat. Nosaltres vam mirar de facilitar una miqueta la sortida penjant un estrep a la cadena. Un cop superat aquest pas vam caminar una mica més pel torrent fins que vam artibar a l’últim pas equipat, vertical, equipat amb doble corda nuada i cadenes però més curt que no pas el pas anterior i amb més bones preses pels peus. No em va semblar tan dificil com l’anterior però cal tindre present que arribes molt cansat i això fa crèixer la dificultat del pas. Superat aquest, ja es tracta d’anar a buscar el Camí de les Artigues, al que arribarem en pocs minuts. Un cop en aquest camí ja es tracta de gaudir del fantàstic panorama que ofereix Montserrat en aquesta zona i d’anar pujant sense preses cap al Coll dels Pollegons on començarà la segona part d’aquesta magnífica activitat




Un cop al Coll dels Pollegons es tracta d’anar en direcció a la Cova de la Murdela però no hi arribarem ja que una mica abans girarem per anar a buscar el torrent pel que baixa la Canal de l’Ermità Mort. El descens per aquesta canal no es gens complicat fins que al cap de pocs minuts de caminar-hi trobarem un pas equipat de baixada. Té dos o tres metres de desnivell i el desgrimparem sense problemes. A tocar d’aquest pas trobarem el primer ràpel. Es curt (5-6 metres) i senzill de fer. Passat aquest ràpel caminem una mica més per la canal fins que arribem al segon rápel, aquest una mica més llarg, d’uns 10-12 metres, que tampoc presenta grans difucultats ni interès. Passat aquest ràpel continúa el descens amb alguna desgrimpada sobre roca molt polida. Son desgrimpades curtes, jo diria que de no més de 2 metres, pel que es poden desgrimpar sense problemes. El més interessant que vam fer en aquest torrent son el tercer i quart ràpel. Van un a continuació de l’altre pel que hi ha qui els fa d’una tirada. Nosaltres vam optar per fer els dos ràpels. Si es fa així cal tindre en compte que al final del primer ràpel hi ha una estreta zona a on muntar la reunió del segon ràpel a on no hi caben mès de 2-3 persones. Es una zona molt plana però que en la que hi ha un toll que ocupa una bona part de l’espai i en que hi ha aigua. Cal vigilar en no tirar les cordes dintre d’aquest toll o, inclús de no anar-hi a parar al fer el ràpel. Els dos ràpels tenen al voltant de 20 metres cadescún. Son ràpels, sobretot el primer, força verticals i que baixen per roca polida. La canal però està bastant neta de vegetació en aquesta zona pel que al final l’única complicació es l’entrada del primer ràpel en que les maniobres a la reunió son incòmodes. Jo no hi entenc de ràpels ( n’he fet molt pocs) però tots dis em van semblar estèticament molt macos i sense cap dificultat tècnica. Superats aquests dos ràpels es va baixant per la canal fins arribar al cinquè. Aquesta també es curt, uns 6-7 metres, i tècnicament senzill.




Pel que ens va dir algun dels companys que venien amb nosaltres sembla que es pot continuar baixant per la canal fins arribar a l’altura del Pont que hi ha al Camí del Pont. Nosaltres vam decidir que ja en teniem prou i vam anar directament cap al Camí del Pont pel que vam arribar a Vinya Nova, lloc a on haviem començat aquesta magnífica activitat