Conca de Barberà: Rojals - Fonts Burxoc i Caballé - Obaga de la Vall - Portell de la Colomera - Via ferrada Venes de Rojalons

Ruta preciosa i molt aventurera que combina senderisme amb via ferrada.

La ruta es divideix en dues parts:
- Part 1, per l'obaga: Obaga de la Vall i ascensió al Portell de la Colomera
- Part 2, per la solana: Rojalons i via ferrada Venes de Rojalons

Iniciem la ruta al poble de Rojals, on visitem l'església de Sant Salvador i el seu cementiri, amb unes vistes sensacionals. Davallem fins el Barranc de la Vall, on creuem un rierol, visitem dues fonts i accedim a una balma obrada. Continuem per l'Obaga de la Vall, resseguint corriols de gran bellesa. Ascendim al Portell de la Colomera, tot superant un pas equipat amb cordes i passant per unes impressionants feixes de roca. Travessem el poblet de Rojalons i anem ascendint fins arribar al peu de la via ferrada Venes de Rojalons. Completem l'espectacular i aventurera via ferrada, superant parets, passos extraplomats, ponts i ascendint per una sensacional cova-avenc. Finalment, resseguim una pista forestal i un corriol fins arribar al punt d'inici.

___________________________

A TENIR PRESENT:

La primera part de la ruta no té cap complicació, és de nivell de dificultat "Fàcil".

La via ferrada Venes de Rojalons té tres trams on pots triar entre la variant difícil (K2 o K3) i la variant molt difícil (K4):
- Si tries les variants K2-K3, el nivell de dificultat de la ruta seria "Difícil".
- Si tries les variants K4, el nivell de dificultat de la ruta seria "Molt difícil".

He seleccionat "Molt difícil" com a nivell de dificultat de la ruta perquè nosaltres hem triat les variants K4.

Cal dur frontal per travessar la cova-avenc de la via ferrada.

Cal dur material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.

Abstenir-se si es té vertigen.

___________________________

VARIACIONS:

Es pot obviar la via ferrada, simplement continuant per la pista forestal i passant de llarg el trencall que duu a la via ferrada. Aleshores la ruta seria de nivell de dificultat "Fàcil".

___________________________

RESSENYA:


- Part 1, per l'obaga: Obaga de la Vall i ascensió al Portell de la Colomera

Aparquem al costat de Rojals, a prop de l'església de Sant Salvador.

Visitem la bonica església i el cementiri adosat. Ens han cridat l'atenció unes originals baranes amb forma de drac a les escales que pugen fins l'església des de la carretera.

Des de la part posterior de l'església accedim a un mirador amb vistes fabuloses sobre el Barranc de la Vall, cap a on ens dirigirem.

Prenem el sender que envolta el cementiri i iniciem el descens cap al barranc per una pista-sender. Ben aviat ens desviem a la dreta i resseguim un camí pedregós descendent.

El camí mena a una pista forestal però immediatament girem a la dreta i davallem per un corriol indicat amb marques blanques i vermelles. La vegetació es va fent més espessa, verda i humida a mida que anem davallant cap al Barranc de la Vall.

Quan estem a prop de la llera del barranc, prenem un bonic corriol a la dreta indicat amb marques blanques i vermelles, i davallem paral·lels al barranc, acostant-nos progressivament a la llera.

Arribem a un trencall i fem una anada-tornada a l'esquerra, tot davallant per un corriol que mena al fons del barranc, creuat per un bonic rierol.

Creuem el rierol i remuntem uns metres pel marge oposat, per indrets preciosos fins que arribem a un mur de pedra. Grimpem al mur i visitem una balma obrada.

Tornem per on hem vingut, creuant el rierol del Barranc de la Vall, i reprenem el corriol que havíem deixat.

El corriol passa per una bonica zona de teixos, indicada amb un rètol. Tot seguit, serpenteja en sentit descendent. Hem d'estar atents, perquè uns metres a la dreta trobarem la Font del Burxoc, que trobem rajant aigua.

Continuem corriol avall i ens desviem a l'esquerra per accedir a la Font d'en Caballé, que trobem gotejant aigua.

Retornem al corriol i arribem a un trencall, on prenem el corriol de la dreta (sense fer cas del senyal en forma de creu pintat sobre un arbre), que recorre l'Obaga de la Vall.

Aquest corriol és de gran bellesa i en determinats punts trobem miradors amb molt bones vistes sobre els cingles de roca blanca de l'altra banda del Barranc de la Vall.

Després de resseguir aquest corriol durant dos quilòmetres, prenem un trencall a la dreta i iniciem l'ascensió per un grau, amb fort pendent.

Anem ascendint per trams pedregosos i trams de corriol fins que arribem a un trencall poc evident indicat amb pintura verda sobre un prim arbre.

Girem a l'esquerra i iniciem l'ascensió per un camí rocallós amb trams molt costeruts. Un d'aquests trams està equipat amb cordes, per facilitar l'ascensió.

Després d'aquest pas, girem a la dreta i resseguim el peu d'una paret de roca, fins que arribem a una lleixa de roca espectacular a l'esquerra que visitem fent una curta anada-tornada.

Prosseguim corriol amunt, cada cop amb menys pendent i arribem al Portell de la Colomera, 723 m. Aquí comença la segona part de la ruta, que transcorre per la solana.


- Part 2, per la solana: Rojalons i via ferrada Venes de Rojalons

Després d'uns metres de corriol, enllacem amb una pista. Arribem a un trencall de dues pistes i prenem la de l'esquerra.

Al cap d'uns metres la pista s'estreny i es converteix en un sender entre pinedes. Anem alternant trams de pista i de sender fins que arribem prop del poble de Rojalons.

Aquí prenem un camí a l'esquerra, per sobre de plaques de roca, que ens duu al poble de Rojalons.

Travessem el poble i enllacem amb la carretera de Rojals i la resseguim. Creuem el Coll de les Espadelles.

Després d'uns centenars de metres de carretera girem a l'esquerra i resseguim una pista en direcció sud, que fa algunes ziga-zagues i ens va acostant al Tossal de les Venes de Rojalons, caracteritzat pel color blanquinós de la roca.

Ens desviem de la pista per un corriol ascendent molt costerut, indicat amb unes fites. Fem unes grimpades i ens plantem al peu del Tossal, on hi trobem l'inici de la via ferrada Venes de Rojalons.

Ens equipem i iniciem la via ferrada, que té dues variants al seu inici: una variant K2 i una variant K4.

Prenem la variant K4, que comença amb unes vies d'escalada on cal tirar de braços. Aquest inici, una mica dur, ja avisa que les variants K4 de la via ferrada seran desafiants.

Ascendim per una paret equipada amb grapes, algunes força separades, que afegeixen dificultat.

Ben aviat ens plantem davant un pont nepalès de 8 metres. Podem triar entre posar les mans a una cadena lateral o a unes cadenes penjades del sostre de pedra.

Trobem una nova bifurcació amb una variant K2 i una variant K4. Prenem la variant K4, on cal superar un pas extraplomant amb les grapes allunyades, que ens obliga a llençar-nos cos amunt per arribar amb el braç a la següent grapa i superar aquest pas.

Continuem ascendint per la paret, ara ja sense dificultat fins que arribem a una escletxa que cal superar fent un senzill pas de la fe.

Tot seguit fem un flanqueig a la dreta, on en lloc de grapes trobem llargues clavilles per posar-hi els peus. En un tram del flanqueig, la ubicació de les grapes de peus i mans ens obliga a inclinar el cos cap enrere.

Ascendim ara de nou per una paret, però ara les grapes són de menor mida. Continuem amb un nou flanqueig, novament amb clavilles pels peus.

Tot seguit davallem per una mena de diedre equipat amb cadenes, seguit d'un nou flanqueig, que ens deixa a una còmoda lleixa de roca.

Al final de la lleixa ascendim per un curt tram vertical acabat en una nova lleixa, on no hi ha grapa al capdamunt. Per tant, cal buscar una presa a la part superior de la roca que ens permeti ascendir a la lleixa.

Travessem un punt d'escapament i fem un flanqueig equipat amb cadenes que mena a un pont nepalès de 12 metres.

Travessem el pont nepalès i arribem a una paret equipada amb grapes petites. Aquesta paret té un tram extraplomat però no presenta gran dificultat.

Arribem a una nova lleixa i ens situem sota un pas extraplomat de 3 grapes fortament inclinat i on cal buscar una presa a la roca per ascendir a la repisa del capdamunt. Aquest és un dels passos més difícils de la ferrada. Però es pot evitar agafant una variant K3.

Coronem el cim del Tossal de les Venes. Podríem acabar aquí la ferrada, però la continuem.

Davallem per una paret de roca ajudats per alguna grapa i unes cadenes, i entrem dins la part més aventurera de la ruta: la cova-avenc del tram final de la via ferrada.

Entrem dins la cova-avenc, encenent el frontal.

Desgrimpem pel fons de l'avenc, on hi trobem alguna fita. Anem endinsant-nos dins l'avenc, entre parets de roques verticals.

Arribem al primer tram equipat on fem un flanqueig amb clavilles seguit de l'ascensió per una paret de roca equipada amb grapes.

Continuem després amb un nou flanqueig, novament amb clavilles i on hem de posar els peus sobre un petit sortint de la roca.

Ascendim tot seguit per una paret equipada amb grapes, aquest cop de mida petita, i arribem a una bifurcació, on podem triar entre la variant K2, que puja amunt, i la variant K4, que es desvia a la dreta.

Triem la variant K4 i passem per un tram molt estret on a penes hi cap la motxilla.

Iniciem tot seguit el darrer pas de la ferrada. Una ascensió entre dues parets verticals, equipada amb grapes petites però molt separades. Cal doncs buscar preses per mans i peus i fer oposició. És un tram difícil, que fa fora impressió pel profund forat que tenim sota els peus.

Sortim de l'avenc i finalitzem la via ferrada.

Tenim dues alternatives per davallar cap a la pista forestal per on hem vingut, una via més directa i ben fressada, assenyalada amb fites, o una via més llarga i menys fressada, que requereix passar sobre un avenc.

Hem triat la segona, però el camí està poc fressat i es fa complicat especialment si vas amb pantalons curts. Recomano doncs agafar l'altre camí, el que no hem agafat nosaltres.

Enllacem amb la pista forestal i la resseguim, passant per davant d'alguns masos.

Just abans d'arribar a la carretera de Rojals, prenem un corriol a l'esquerra que ens duu al punt on hem aparcat el vehicle.