Ferrada Serres del Mestral

Ruta de camí equipat, que en alguns trams és una via ferrada amb dos ràpels. L’estadística ens dona un temps en moviment de quasi dues hores, però la ruta sencera s’ha fet en cinc hores, comptant el temps de muntar i desmuntar els ràpels i de gaudir del paisatge. Aquesta ruta es pot qualificar com a molt difícil, ja que l'equipament de ferrada és molt escàs, hi ha molts passos exposats i sense cable de seguetat i és llarga de recorregut a peu salvant les carenes de les serres. Entre la via ferrada i caminar, hi ha una distància de 6,1 quilòmetres des del lloc on es va poder deixar el vehicle.
S’ha d’anar amb compte els dies de vent, ja que allí bufa amb moltes ganes.
Aquesta ruta es troba a uns vint minuts a peu de la via ferrata de l'aigua al coll.
La via està poc senyalitzada i hem de parar compte a les fites que no es veuen gaire, i als passamans per poder guiar-nos. Amb tot, hi ha llocs en que has de buscar una mica el camí, ja que pots agafar-ne un de marcat per les vegades que d’altres també s’han equivocat.
Per arribar-hi s’ha de sortir de l'A7 o l'AP7 a l'Hospitalet de l'Infant - Mora i anar a la N340 sentit València on en un o dos quilòmetres es trobem una benzinera REPSOL. En aquesta benzinera, al costat més allunyat de l’entrada hi ha al inici d’un camí amb una senyal de direcció prohibida, doncs s’ha d’agafar per allí. Continuant sense perdre’s (difícil però anem seguint les marques grogues i blanques o la indicació de l’ermita) fins arribar al costat de l’àrea de servei de l’AP7, allí ens desviem a la dreta. Quan arribem a una cruïlla on l’ermita es troba força a prop, deixem el cotxe al desviament allí, ja que sense un tot terreny, a partir d’allí ja és dificultós.
Continuem l’aproximació a peu i just hi ha un altre bifurcació del camí. Agafem la de la esquerra i posteriorment trobarem un pal indicador on es desviarem a la dreta. Després de vint minuts de començar el trajecte a peu, trobarem un desviament a l’esquerra i deixem ja la pista per començar senderol. Uns deu minuts després, ja trobem el inici de la via ferrada, que haurem de començar grimpant per una corda amb nusos.
El primer tram fa força pujada, on hi ha cable de seguretat i algun esglaó força separat, tenint que pujar bàsicament aferrant-nos a la roca. Durant el primer tram, trobarem passos que no estan equipats, però són fàcils. Arribarem a una carena i un pas estret en una escletxa, on a l’esquerra s’ha de muntar el primer ràpel de vint metres. Aquí finalitza el primer tram que crec que es diu ferrada Jordana i tenim un escapament cap ala pista forestal.
Després del primer ràpel continuem flanquejant la barrera rocallosa i pujarem pel canal de Foll, força vertical, amb esglaons força separats i amb sortida exposada
Arribarem al segon ràpel, on veurem a la paret de davant una cadena per on em de pujar però que s’acaba a la seva meitat. No muntem el ràpel i baixem per una esquerda que es troba a l’esquerra. Pugem per la cadena que he anomenat i un cop s’acaba anem aferrant-nos a la roca pujant en diagonal cap a l’esquerra.
Arribem a la collada de Maiola passant una estació metereològca, on hi ha una altre escapament dirigint-nos cap un repetidor.
Continuem cap el cim dels Avencs, punt més alt del lloc amb 715 metres i un vèrtex geodèsic, on veurem el Mediterrani, des del Cap Salou fins a la nuclear de Vandellòs. Per la part nord oest, veurem els pobles de Masboquera i Vandellòs.
Ja descendint, anem per la cresta, de vegades vorejant-la per la seva esquerra i amb força atenció per no perdre’ns, degut a que moltes fites no es veuen gaire.
Quasi al final de la serralada, arribem a una baixada amb una cadena, i al terra hi ha un punt de reunió. Aprofitant-ho, decidim muntar un ràpel i baixem més còmodament.
El final del senderol surt al costat d’una de les torres d’alta tensió, agafem la pista i en quaranta minuts arribem al cotxe.