Marató de vies ferrades a Roques Roies: Extraplom K6 - Avenc K3 - Roies K4 - Sergi K2 - Canal K3 - Pèndul K4 - Paret K3

Ruta híper intensa i electritzant que recorre 7 vies ferrades a la Cresta de les Roques Roies, a l'Aragó, a tocar de Catalunya.

Les 7 vies ferrades i el seu nivell de dificultat són:
1) Extraplomat K6
2) Avenc K3
3) Roies de Pinyana K4
4) Sergi K2
5) Canal K3
6) Pèndul K4
7) Paret K3

És una ruta ideal pels amants de les vies ferrades i les sensacions fortes.

Si aconsegueixes completar les 7 vies ferrades de forma consecutiva, enhorabona! Pots sentir-te molt satisfet.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem al berenador de Santa Anna. Prenem un sender ascendent que ens acosta a la cresta de les Roques Roies de Pinyana. Sortim del sender i resseguim el camí d’accés a les vies ferrades. Iniciem la via ferrada K6, on cal superar una paret extraplomada equipada amb clavilles doblegades. Assolim el cim de la cresta de les Roques Roies, gaudim de les vistes i davallem pel sorprenent Avenc de Roques Roies K3, equipat amb cadenes i unes poques grapes. Sortim de l'avenc i ens dirigim a l'inici de la via ferrada les Roies de Pinyana K4, on superem una paret vertical equipada amb grapes petites. Coronem un cim secundari i travessem el pont tibetà sense dificultat. Davallem per una paret equipada amb grapes i resseguim el corriol de retorn de les vies ferrades. Girem dos cops a l'esquerra i ens plantem al punt d'inici de la via ferrada Sergi K2. Recorrem la via ferrada, fent múltiples flanquejos i superant un pont amb una barra de ferro pels peus i un petit pèndul. Un cop al cim, davallem per una Canal de baixada K3, on superem passos equipats amb cadenes i grapes. Iniciem la via ferrada del Pèndul K4, ascendint per parets equipades amb grapes, amb un pas extraplomat, i superant un ample pèndul. Travessem el pont tibetà en sentit contrari, davallem per canal equipada amb grapes i cadenes i iniciem la Via Ferrada final, que recorre en sentit descendent una paret equipada amb grapes. Prenem un corriol que travessa una petita tartera i enllacem amb el sender que ens duu on hem aparcat el vehice. En arrivar al berenador de Santa Anna, aprofitem per refrescar-nos a una font situada al peu de la carretera, i donem per finalitzada la ruta.


___________________________

A TENIR PRESENT:

De les 7 vies ferrades, 6 són curtes i només la via ferrada Sergi té una certa distància, però l'esforç acumulat es nota especialment als braços. Convé estar en bona forma física.

La ferrada K6 és curta, però força explosiva: cal superar una paret lleugerament extraplomada equipada amb clavilles doblegades a les quals no s'hi pot posar una baga amb mosquetó per descansar. Només hi ha 3 grapes convencionals a la via ferrada on es pot descansar. A més, les clavilles estan força separades en algun punt. Per tant, cal fer aquesta ferrada amb decisió i amb agilitat, per no cansar-se en excés.

El pèndul de la via ferrada Pèndul K4 no és difícil, però cal preparar-lo correctament per superar-lo. La clau està en posar una baga amb mosquetó a la part final de la cadena i col·locar-se a la part de la plataforma més allunyada del pèndul. D'aquesta forma, quan et deixes anar, la baga aguanta el teu cos i arribes just al punt de la paret oposada on hi ha un sortint a la roca per posar-hi els peus i un cable metàl·lic collat a la roca per agafar-s'hi amb les mans. Si no ho fas així, és probable que et quedis penjat del pèndul i hagis d'utilitzar una de les dues cordes del pèndul per arribar a l'altre costat.

Degut a la dificultat acumulada de totes les ferrades i a l'esforç acumulat per superar-les, considero que el nivell de dificultat és "Només experts".

Abstenir-se si es té vertigen.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipats amb el material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar qualsevol de les 7 ferrades de la ruta.

Per exemple, si no et veus amb cor de fer l'extraplomat K6, ves directament a fer la ferrada Roies de Pinyana K4.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

Aparquem al berenador de Santa Anna, una zona de pícnic on s'hi pot aparcar el cotxe sobre els arbres.

Prenem un sender en sentit nord-est. Ben aviat albirem l'espectacular cresta de les Roques Roies de Pinyana, on s'hi troben les vies ferrades que recorrerem.

Després de caminar uns 500 metres pel sender, prenem un corriol a la dreta, en direcció nord, que primer davalla uns metres, però ràpidament comença a enfilar-se camí amunt cap a la cresta, amb trams de fort pendent.

Arribem a un trencall, on prenem un camí poc evident a la dreta amunt, que ens situa al peu d'unes roques que superem fent unes senzilles grimpades.

Ens trobem al punt on convergeixen 3 vies ferrades: Extraplom K6, Avenc K3 i Paret K3.

Ens desplacem a la dreta i iniciem la via ferrada Extraplom K6. La via és curta, d'uns 25 metres, però recorre una paret extraplomada equipada amb clavilles doblegades on no s'hi pot col·locar una baga de descans. Hi ha només tres grapes al llarg del recorregut on podem descansar. Això, juntament amb la separació de les clavilles, fa desafiant aquesta ferrada.

Iniciem l'ascensió per les clavilles doblegades, mirant de mantenir els braços rectes per minimitzar el cansament. Superem la primera part de la ferrada i a la segona grapa descansem una mica abans d'iniciar un flanqueig a la dreta.

El flanqueig és força tècnic. Les clavilles estan una mica separades i cal posar els peus a la roca per progressar.

Un cop superat el flanqueig, descansem en la tercera i última grapa, i iniciem l'ascensió per la paret final. Les clavilles estan separades i cal tocar roca. És el tram més difícil de la ferrada.

Un cop superat aquest tram, finalitzem la via ferrada K6 i coronem el cim de la cresta de les Roques Roies. Les vistes sobre l'embassament de Santa Anna són fabuloses.



Davallem per la cresta en direcció oest, ajudats per unes grapes, i ens situem just davant de Avenc de Roques Roies K3.

L'entrada de l'avenc és espectacular. Té forma d'embut que es va estretant. A l'entrada hi trobem dues anelles per si es vol rapelar.

Anem baixant per l'avenc posant els peus a banda i banda de les parets, ajudats amb una cadena. El primer tram és molt estret. És difícil passar amb motxilla o si s'està força gras.

A mida que anem baixant, l'avenc s'eixampla i anem trobant algunes grapes primer disposades verticalment i després disposades horitzontalment.

Per trobar-les, espera uns segons a que els teus ulls s'acostumin a la foscor, estigues atent i mira a totes bandes. Hi ha una grapa que es troba just a sota de l'entrada i no és fàcil de veure perquè la tapa la pedra.

Arribem al terra de l'avenc. Aquí torna a estretar-se molt. Cal fer un flanqueig inicialment equipat amb una cadena i després equipat amb cadena i grapes. És un tram molt bonic i aventurer.

La sortida de l'avenc és per una escletxa estreta, on cal mirar bé on posar els peus.



Desgrimpem per les roques on hem grimpat fa una estona i resseguim un corriol que recorre el peu de la cresta i que mena a l'inici de la via ferrada les Roies de Pinyana K4.

Iniciem la via ferrada ascendint per una paret vertical equipada amb grapes. Només començar ja notem que les grapes són de mida molt petita, gairebé no hi caben els dos peus, fet que t'obliga a posar-ne un de sol. A més, les grapes són les justes i es troben força separades. Cal estirar els braços i també cal posar peus a la roca per progressar.

Anem ascendint i superem dos curt trams amb un lleuger extraplom.

Tot seguit, fem un senzill flanqueig a la dreta, al final del qual tornem a pujar per una paret equipada amb grapes.

Continuem amb un nou flanqueig, amb un punt on cal allargar els braços, i enllacem amb una nova paret vertical.

Aquesta paret està equipada amb grapes disposades verticalment, la qual cosa li afegeix dificultat perquè el peu té menys superfície de suport. A més de la separació vertical entre grapes, l'equipador ha augmentat la separació horitzontal entre elles, fet que obliga a estirar més braços i cames.

Un cop superada aquesta paret, arribem a un cim secundari de la Cresta de les Roques Roies.

Des d'allà, anem cap a l'esquerra (oest) en direcció al pont tibetà. Iniciem la travessa del bonic pont tibetà de 18 metres. És un pont curt però molt divertit.

Un cop superat el pont, davallem per una paret equipada amb grapes i finalitzem la via ferrada de les Roies de Pinyana.

Resseguim el corriol de retorn de les vies ferrades i arribem a un trencall. Girem a l'esquerra i resseguim un sender que, de continuar, ens duria a l'aparcament. Però pocs metres després ens desviem novament a l'esquerra per resseguir el camí d’accés a la via ferrada Sergi, indicat amb una fita.



Iniciem la via ferrada Sergi, K2. Grimpem els dos primers metres i ens trobem les primeres grapes.

Primer anem ascendint i flanquejant alhora. Les grapes són de mida mitjana.

Continuem flanquejant. Cal tocar roca amb els peus en alguns punts, fet que dóna atractiu i diversió a la ferrada.

Arribem a una repisa, on comencem a davallar lleugerament. Poc després arribem a un curt i original pont fet amb una barra de ferro.

Continuem flanquejant, ascendim lleugerament i passem per davant d'una cova de formes curioses.

Arribem a una canal equipada amb un petit i curt pèndul. Ens pengem de l'extrem del pèndul i basculem fins agafar-nos a les grapes de l'altre extrem.

Iniciem l'ascensió per una paret amb petits extraploms equipada amb grapes.

Un cop assolim el cim, arribem al punt final de la via ferrada Sergi, una ferrada senzilla però divertida.


Canal de baixada K3

La via ferrada Sergi acaba prop de l'extrem oest del pont tibetà. Des d'allà, davallem per unes grapes en direcció oest i ens situem a la part superior d'una canal que davalla cap al sud.

Davallem per la canal, molt costeruda, per un petit corriol que mena ràpidament cap a la paret est de la canal, on hi trobem un cable de vida i unes grapes a la paret.

Anem davallant amb fort pendent i i passem pel costat oest del pèndul de la via ferrada Sergi que hem superat fa una estona.

Des d'aquí, grimpem avall per una paret de roca ajudats per unes cadenes i algunes grapes. En aquest tram no hi ha cable de vida, per la qual cosa cal utilitzar les cadenes com cable de vida.

Un cop arribem al final de la canal, girem a l'esquerra i resseguim un corriol uns metres en direcció est fins arribar al peu de la següent via ferrada.


Iniciem l'ascensió per la via ferrada del Pèndul K4.

La via comença amb un pas extraplomat força atlètic, seguit d'una paret equipada amb grapes per la que ascendim.

Les grapes menen a una plataforma metàl·lica horitzontal, situada davant d'un espectacular pèndul que salva una canal força més ampla que la del petit pèndul de la via ferrada Sergi.

És un pas força tècnic, on la clau és assegurar-se al punt del pèndul adient i llençar-se des del punt del pèndul adient. Si això no es fa correctament, ens quedarem penjats del pèndul com un fuet sense arribar a l'altre extrem de la canal.

Cal posar els mosquetons del dissipador una mica més amunt del final de la cadena i una baga de descans de longitud mitjana al final de la cadena. I cal llençar-se des de l'extrem de la plataforma més allunyat del pèndul, encara que això sigui contraintuïtiu. Si ho fem així, arribarem a l'altre costat penjats de la baga de descans, amb els peus aterrant sobre un sortint de la roca i amb les mans lliures per agafar-nos a les grapes del cantó oposat.

Continuem la ferrada ascendint per una paret i fent un flanqueig a la dreta, on cal tocar roca amb els peus.


Paret descendent K3

Un cop arribem al cim, travessem el pont tibetà en sentit contrari al que l'hem fet abans, davallem per canal equipada amb grapes i cadenes, i arribem a la part superior d'una paret, on davallarem per la Via Ferrada final K3, equipada amb grapes.

És un descens senzill, sense massa complicació.

El final d'aquesta darrera ferrada ens deixa en el mateix punt on es troben l'inici de l'extraplomat K6 i el final de l'Avenc K3. Acabem doncs aquí l'espectacular marató de ferrades.

Prenem un camí de retorn diferent del que hem pres a l'inici de la ruta, davallant per un curt però divertit tram de tartera, lliscant sobre les roques.

Enllacem amb el sender que mena al berenador on hem aparcat el cotxe.

Abans, però, ens refresquem a la font del berenador, situada davant de la carretera. I finalitzem aquí aquesta esplèndida ruta, només apta pels més agosarats i amants de l'aventura i el repte.

Espero que la gaudeixis!!