Montsec: Via ferrada Cast Urquiza Olmo K5 - Camí equipat Olmo Soler K2 - La Pertusa - Via ferrada Urquiza Olmo integral K3 K5

Ruta pels amants de les vies ferrades, passos equipats i emocions fortes.

És una ruta tremendament intensa, exigent i aventurera.

La ruta recorre 4 vies ferrades:
1) Via ferrada Cast-Urquiza-Olmo, de nivell K5
2) Camí equipat Olmo-Soler, de nivell K2
3) Via ferrada Urquiza-Olmo, de nivell K3
4) Extensió de la via ferrada Urquiza-Olmo, de nivell K5

La via ferrada Cast-Urquiza-Olmo va ser durant un temps la més difícil de la Península Ibèrica, fins que es van equipar les vies ferrades Cágate Lorito i Feliz Navidad, que avui la superen en dificultat.

Per tant, combinar-la amb la via ferrada Urquiza-Olmo, inclosa la seva extensió K5, és un desafiament només apte pels més agosarats i aventurats.

Si aconsegueixes fer tota la ruta, t'envairà una profunda sensació d'assoliment i satisfacció.

Jo m'havia plantejat aquesta ruta com un repte personal. No tenia clar si l'aconseguiria superar en la seva integritat, especialment la darrera de les vies ferrades de la ruta, l'extensió K5 de la Urquiza-Olmo, perquè quan hi arribes els braços estan ressentits de l'esforç acumulat a les ferrades anteriors. En el meu cas, ha estat clau la tècnica per mantenir els braços rectes a la majoria de passos, de forma que es cansin menys.

Si t'animes a fer la ruta, molts ànims!!! Ets un valent!

Tant si aconsegueixes completar tota la ruta com si no, et convido a que em facis arribar els teus comentaris. Seran molt benvinguts.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem a l'Aparcament de la Pertusa. Caminem pel Camí de Mont-rebei fins arribar al Collet de la Pertusa. Davallem per un corriol a la dreta, amb alguns passos equipats, que ens duu fins el bonic Pas de la Piula. Travessem aquest pas, passem de llarg de l'inici de la via ferrada Teletubbies i ens situem a l'inici de la Via ferrada Cast-Urquiza-Olmo. Recorrem la via ferrada, superant passos exigents, i arribem a una repisa de roca amb vistes esplèndides. Des d'aquí recorrem el camí equipat Olmo-Soler, superant diverses canals i passos equipats amb cadenes, sense massa dificultat. Passem per l'Ermita de la Pertusa, gaudint d'esplèndides vistes i tornem al Coll de la Pertusa pel Camí de l’Ermita de la Pertusa. Resseguim el Camí de Mont-rebei i quan arribem al Pas de la Pardina, girem a la dreta en direcció al Barranc de la Pardina. Després de passar per una petita cova, davallem al Barranc de la Pardina, punt en el qual iniciem la via ferrada Urquiza-Olmo. Superem bonics i molt variats passos equipats amb cadenes i grapes. Remuntem el Barranc de la Pardina, fent algunes grimpades i superant un pas equipat amb cadena. Arribem al punt d'inici de l'Extensió K5 de la via ferrada Urquiza-Olmo. Recorrem la via ferrada, superant passos molt originals i variats, força exigents i amb un pati important. Gaudim de les boniques vistes, ens desequipem i resseguim un sender que davalla al Barranc de la Pardina. Travessem el barranc i resseguim bonics corriols que ens duen al peu d'un recingle que voreja un immens caos de roques. Travessem un pas entre roques i resseguim corriols, senders i pistes fins arribar al punt d'inici de la ruta.

___________________________

A TENIR PRESENT:

Les parts més difícils de la ruta són:
- El pas inicial de les cadenes a la ferrada Cast-Urquiza-Olmo
- La llarga paret vertical equipada amb grapes gruixudes a la ferrada Cast-Urquiza-Olmo
- El curt però intens primer pas extraplomat a la ferrada Cast-Urquiza-Olmo
- El pas extraplomat a la part final de l'extensió K5 de la ferrada Urquiza-Olmo

Aquests passos, juntament amb el desgast a braços i cames que es va acumulant al llarg de la ruta, m'ha dut a qualificar la ruta com a "Només experts".

Convé tenir experiència prèvia en fer vies ferrades abans de fer aquesta ruta.

Recomano fer la ruta en èpoques en que no faci una calor excessiva.

Abstenir-se si es té vertigen.

___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipats amb el material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.

Els mosquetons convencionals no caben a les grapes gruixudes de la Cast-Urquiza-Olmo. Convé dur un mosquetó gros lligat a una baga de descans que càpiga en aquestes grapes gruixudes, per si necessites descansar al mig de la pujada per la paret. Aquests mosquetons els pots trobar a la botiga JOM de Barcelona. Jo n'he dut un, però no l'he necessitat.

Aquest mosquetó gros també et servirà per penjar-te de la grapa de plàstic del pas extraplomat del final de l'extensió de la via ferrada Urquiza-Olmo, en cas que no trobis la forma de superar-lo sense ajut.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol reduir la dificultat de la ruta, hi ha dues opcions:
- Obviar la via ferrada Cast-Urquiza-Olmo anant des de l'aparcament directament al Barranc de la Pardina pel Collet de la Pertusa
- Obviar l'extensió de la via ferrada Urquiza-Olmo, passant de llarg i continuant pel Barranc de la Pardina


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 5 parts:
1) Via ferrada Cast-Urquiza-Olmo
2) Camí equipat Olmo-Soler
3) Via ferrada Urquiza-Olmo
4) Extensió de la via ferrada Urquiza-Olmo
5) Camí de retorn


1) Via ferrada Cast-Urquiza-Olmo

Aparquem a l'Aparcament de la Pertusa. Caminem pel Camí de Mont-rebei fins arribar al Collet de la Pertusa.

Davallem per un corriol a la dreta, amb fort pendent. Anem trobant alguns passos equipats amb cadenes i passamans, que ens faciliten el descens. Cal estar atents en un punt, on hem de girar a l'esquerra i davallar per un pas equipat amb una cadena.

Arribem al bonic Pas de la Piula, un pas molt estret entre roques per on només hi cap una persona.

Travessem aquest pas, passem de llarg de l'inici de la via ferrada Teletubbies i ens situem a l'inici de la Via ferrada Cast-Urquiza-Olmo.

El primer pas de la ferrada és l'original Pas de les cadenes. És un pas difícil, que com em va explicar l'equipador, serveix per "filtrar". Si no superes aquest pas, millor que no continuïs.

En aquest pas, en lloc de cable de vida hi ha dues cadenes penjant acabades amb una anella. Cal utilitzar-les com a cable de vida, però sense agafar-les amb les mans. El pas compta amb unes petites i escasses clavilles on només hi cap una mà. Això obliga a fer un canvi d'una mà per una altra a una de les clavilles, la qual cosa li dona dificultat al pas: hi ha un instant on no estàs agafat amb les mans enlloc.

Tot seguit, pugem per una paret amb clavilles i fem un flanqueig.

Ascendim per una paret amb minicadenes, seguit d'un tram de minigrapes. Cal tocar roca però hi ha bones preses.

Travessem un bonic pont de fusta i ascendim per una paret amb grapes. Cal escalar en els primers dos metres i en el tram final, perquè no hi ha grapes, però les preses són molt bones i no és difícil trobar-les.

Després trobem un passamans i davallem ajudats per una cadena fins el peu de la famosa paret vertical d'aquesta ferrada. Aquesta paret està equipada amb grapes estretes i gruixudes, on no hi entren els mosquetons habituals, i alguns cargols gruixuts que sobresurten una mica de la roca.

És una ascensió dura i cansada. En el seu tram final les grapes donen pas a cadenes.

Arribem a un replà de roca, on descansem de la pujada. Aquí ve el pas més difícil de tota la ruta, un pas extraplomat força explosiu, on cal fer canvi de mosquetons a la meitat. Un cop superat, trobem un segon pas extraplomat, més senzill que l'anterior.

Ja només hem de grimpar una mica i arribem a la Fi de la ferrada Cast-Urquiza-Olmo.

Si has arribat fins aquí, enhorabona!


2) Camí equipat Olmo-Soler

Gaudim de les vistes a una repisa de la cresta, descansem una mica, i iniciem el camí equipat Olmo-Soler.

És un camí espectacular, que ascendeix per la cresta de la Pertusa fent diversos flanquejos, canals i grimpades tots ells equipats amb cadenes.

El camí equipat s'inicia a la banda sud de la cresta, s'enfila per una canal amb cadenes i arriba a un esperó de roca que fa les funcions de magnífic mirador. Les vistes des d'aquest mirador són fabuloses.

El camí equipat continua per la banda nord de la cresta, enfilant-se per arestes i canals també equipades amb cadenes. Cal una mica de força de braços en alguns punts, però en general és una ascensió sense dificultats.

El camí equipat continua enfilant-se amunt, per altres arestes i canals, fins que arribem a un passamans que desemboca en la part superior de la cresta.

Des d'aquí seguim un sender que ens duu a l'Ermita de la Pertusa, encimbellada dalt de la cresta de la Pertusa.

A la vessant nord de la cresta prenem un corriol descendent que va en direcció est (Camí de l’Ermita de la Pertusa). Aquest corriol ens deixa de nou al collet de la Pertusa.

Resseguim el Camí de Mont-rebei, en direcció nord i arribem al Pas de la Pardina. Cal estar atents, perquè veurem un sender a la dreta i una roca amb un rètol indicant la via ferrada Urquiza-Olmo.

Anem per aquest sender en direcció est i en uns 100 metres trobem una bonica i petita cova.

El sender es converteix en un bonic corriol. Caminem per aquest corriol uns 1200 metres, trobant-nos de tant en tant una marca blanca i vermella indicadora de la ferrada.


3) Via ferrada Urquiza-Olmo

Arribem a la llera del Barranc de la Pardina, on trobem un pas equipat amb cadena. Aquí comença la via ferrada Urquiza-Olmo.

Uns pocs metres més enllà veiem un senyal indicador sobre la paret de roca que resa: Cascada Silvia.

Ascendim per aquest salt d'aigua vertical, ajudats per cadenes primer i grapes després. Cal tirar una mica de braços en la part inicial, però no és difícil.

Uns 150 metres més enllà, arribem a la Feixa del Ciclista, una balma llarga i bonica equipada amb cordes que s'alça pel cantó nord del barranc. Cal anar amb cura, perquè el terreny està una mica descompost en alguns trams.

Sortim de la feixa-balma i tornem a la llera del barranc, fins que arribem a un nou rètol: Cascada Federica, equipada amb grapes recobertes de plàstic.

El primer pas de la cascada Federica és selectiu. És el pas de major dificultat. Es nota que els equipadors han volgut posar un pas inicial desafiant per a que aquells que no el superin, desisteixin de pujar per la cascada.

Cal tirar de braços en aquest primer pas i col·locar bé peus i mans per superar-lo. No és de gran dificultat, però sí que és el pas de major dificultat de tots els que hem fet fins ara en aquesta ruta. A nosaltres ens ha agradat molt, perquè ens ha obligat a pensar i esforçar-nos.

Un cop superat aquest primer pas, la resta és simplement una ascensió típica de ferrada. Això sí, les grapes són gruixudes i els mosquetons convencionals no hi entren per si es vol descansar.

En el tram final de l'ascensió cal fer un curt flanqueig sense grapes pels peus. Cal doncs, posar els peus sobre la roca.

Un cop arribats a la fi d'aquest primer tram de la Cascada Federica, comença el segon tram, més aventurer i amb algun pas desafiant. Aquest segon tram se separa de la llera del barranc i ascendeix per la seva paret dreta

Primer trobem un pas equipat amb cadenes, força senzill. Tot seguit, ascendim per un pas equipat amb una grapa i una cadena.

Continuem amb un flanqueig on hi trobem grapes llargues metàl·liques, seguit per una ascensió amb grapes i curtes clavilles per posar-hi els peus.

El flanqueig ens duu a una aresta on primer hem de grimpar sense ajuts externs i després hem d'ascendir ajudats per grapes de plàstic. Una de les grapes està inclinada, fet que afegeix una mica de dificultat.

Arribem a una canal molt estreta, equipada amb grapes en una de les dues parets. Com que les grapes estan distanciades horitzontalment a més de verticalment, aquest pas requereix posar peus sobre la roca i tirar de braços. És un pas tècnic, una mica desafiant però molt atractiu.

Aquí acaba la primera part de la ferrada Urquiza-Olmo, que ens deixa a la llera del Barranc de la Pardina.

Remuntem el barranc per la llera, en un entorn molt bonic, flanquejat per unes agulles altes i blanques de formes sorprenents.

Trobem un pas una mica vertical, que cal superar grimpant, i un segon pas equipat amb una cadena, sense gaire dificultat.

Continuem ascendint pel barranc de la Pardina, ara amb més vegetació i amb algun tram una mica embardissat. En algun punt cal grimpar.

Arribem a un pas molt estret, format per un caos de roques caigudes. Les roques aquí tenen un color groguenc molt especial.


4) Extensió de la via ferrada Urquiza-Olmo

Arribem al peu de l'extensió de la ferrada Urquiza-Olmo, de nivell K5. És una ferrada curta, de poca longitud, però força esportiva i desafiant.

Comença ascendint per una groguenca paret de roca equipada amb cadenes. Hi ha bones preses pels peus, per tant aquest tram no és gaire difícil.

Quan ens acostem a un sostre de pedra, la ferrada gira a l'esquerra. Aquí trobem grapes per les mans, però no hi ha grapes pels peus. Hem de posar els peus sobre la roca. No és difícil, però hi ha un fort pati a sota, fet que li dona dificultat psicològica.

Un cop acabat el flanqueig, pugem per una paret equipada amb una cadena, grapes i alguna clavilla. El tram de la cadena és curt però desafiant, per estar agafats a una cadena en una paret amb molt estimball a sota nostre.

Després de la cadena ens ajudem amb una clavilla per pujar i assolir un tram de grapes. Fem aquí un flanqueig a la dreta, fins que arribem al sostre de roca per sota del qual hem passat abans.

Passem a aquest sortint de roca per unes originals mini escaletes, on cal estirar les cames per pujar a la primera escaleta.

Continuem amb un flanqueig molt exposat, amb una sensació forta de buit a sota nostre. El flanqueig està equipat amb cadenes disposades horitzontalment per les mans i petites clavilles pels peus. La major dificultat és com canviar de peus a les clavilles. Això es pot fer de dues maneres: fent un saltironet per canviar de peu, o bé, com he fet jo, caminar per les clavilles amb peus alternatius posant-nos de costat a la paret de roca i mirant cap endavant.

El tram final és una paret equipada amb grapes coronat amb un extraplom explosiu on una grapa es troba ancorada a un petit sostre de roca per sota d'aquest.

L'extraplom no és tan difícil com sembla si et desplaces una mica a l'esquerra i poses els peus sobre l'aresta de roca, perquè aleshores et pots impulsar amb els peus per assolir la següent grapa. Aleshores, quan t'eleves sobre aquesta grapa, cal posar els peus sobre l'anterior grapa encara que no la veiem perquè està tapada per la roca. Cal intuir on és la grapa i posar-hi els peus.

Un cop superat aquest pas, ja només cal ascendir per un tram de roca de pocs metres equipat amb grapes de plàstic.

Aqui finalitza la via ferrada Urquiza-Olmo. Ens desequipem, alcem els braços en senyal de victòria, descansem una estona i gaudim de les vistes.

Si has superat tota la ruta fins aquí, moltes felicitats!!
El que resta de ruta ja és només senderisme.


5) Camí de retorn

Resseguim un corriol, prenem un trencall a la dreta i arribem a un esperó de roca, amb molt bones vistes, que és el punt on acaba la ferrada Feliz Navidad.

Prenem un sender que davalla fins el Barranc de la Pardina. Travessem el barranc i resseguim un corriol ascendent indicat amb fites.

Entrem a un recingle vorejant amplis caos de roques. El camí és molt bonic i amb vegetació espessa.

Creuem un bonic pas entre roques i enllacem poc després amb una pista forestal.

Sortim de la pista forestal prenent un corriol a l'esquerra indicat amb fites.

Passem davant d'una cova petita i anem seguint senders descendents, amb vistes sobre Corçà, fins que arribem a un punt on hem de girar a l'esquerra i seguir un antic camí enlloc de continuar pel sender.

Aviat creuem uns camps d’oliveres. En uns metres albirem muntanya avall una curiosa casa construïda contra una paret de roca.

Després enllacem amb el camí asfaltat que duu a la Pertusa. Però ens desviem per una pista a la dreta que discorre paral·lela al camí asfaltat.

Tornem a enllaçar amb el camí asfaltat i arribem al punt on hem aparcat el vehicle.