Osona: Via ferrada Les Baumes Corcades - Cim del Puigsagordi - Descens pel barranc de la Font Calenta - Cercle de les Bruixes

Ruta molt completa, intensa i de molta adrenalina on combinem una magnífica ferrada (Baumes Corcades), senderisme culminant un cim (Puigsagordi), passos equipats i descens per un barranc sec (Font Calenta).

La via ferrada de les Baumes Corcades és atlètica i molt variada. S’enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per feixes de pedra verticals, enmig d’un paisatge superb i canviant. Està classificada com a K4, però combina trams de K2, K3, K4 i K5.

La via ferrada permet triar recorregut i fer trams més fàcils o més difícils. Nosaltres hem triat els trams difícils i així queda reflectit a la traça (al track) de la ruta.

"Bauma" reflecteix la pronunciació a Centelles de la paraula "balma". I "baumes corcades" fa referència a les balmes erosionades que trobem al llarg de la via ferrada.

Les vistes des del Puigsagordi són esplèndides. Davant hi veiem tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona, al nord albirem els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra, al davant hi veiem el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí.

El barranc de la Font Calenta és molt variat, combinant trams oberts i trams molt tancats, i combinant trams molt verticals amb trams inclinats. Inclou 7 ràpels, tots ells molt divertits.

Si t'agrada barrejar múltiples sensacions i l'aventura, aquesta ruta és ideal.

Durada de la ruta: 5h 12 minuts

_______________________________________

A TENIR PRESENT:

Cal demanar autorització a l'Ajuntament de Centelles per fer la ferrada.

Cal dur talabard, dissipador, bagues de descans, casc, vuit o revers i dues cordes, una de 60m i una de 20m. Si es va en un grup de més de 3 persones, cal dur dues cordes de 60 metres, perquè un dels ràpels és llarg, cal dividir-lo en dos i la reunió és estreta (només hi caben 2-3 persones).

Alguns trams de la via ferrada són exposats i tenen un alt nivell de dificultat: extraplomats, grapes separades, pont nepalès de 68 metres ... Convé tenir una mica d'experiència prèvia en vies ferrades abans de fer aquesta.

Abstenir-se si es té vertigen.

________________________________________

RESSENYA:

Aparquem a una pista forestal, al peu del Puigsagordi.

Iniciem camí per la pista forestal. En uns centenars de metres trobem el Queixal corcat, una roca plena de forats causats per l'erosió.

Prenem un corriol a la dreta, en sentit ascendent, fins arribar al peu del Quicarell, on comença la via ferrada.

El primer tram de la via és un dels més verticals. És una paret vertical equipada amb grapes on trobarem un parell de lleugers extraplomats que requereixen una mica de força de braços.

Un cop superat el primer tram, arribem a una esplanada que és un esplèndid mirador, on gaudim de magnífiques vistes.

Per arribar al segon tram de la via ferrada, cal caminar corriol amunt fins arribar a una franja de roca amb unes balmes plenes de forats.
Aquesta franja de roca li dona el nom: via ferrada de les Baumes Corcades.

Iniciem el segon tram de la via ferrada, pujant per grapes i després fent un flanqueig, fins arribar a l’emblemàtic pont nepalès de 68 metres de llarg, un dels més llargs d'Europa, considerat com a K3.

Si no t'hi veus en cor de creuar el pont, pots evitar-lo passant-hi per sota amb un recorregut molt senzill.

El pont nepalès és realment espectacular. Quant comences a travessar-lo notes com et puja l'adrenalina. Fa molta impressió. Però es tracta d'anar fent sense aturar-te, posant bé els peus i anar caminant de costat a poc a poc.

Durant el trajecte, especialment quan arribes a la part central del pont, notes com els cables del pont oscil·len una mica. Cal mantenir la calma i anar avançant sense aturar-se.

Després del pont, arribem a un recorregut horitzontal i fàcil per les baumes, on podrem fer fotos precioses. Les vistes a la plana d’Osona i el massís del Montseny són sensacionals.

Continuem per la franja de roca balmada fins un altre rètol on podem triar si volem pujar i sortir directament al pla de Riucerdà (via senzilla) o baixar uns metres per seguir per una franja de roca, on passem per una gran balma, fins un dels racons mes emblemàtics de Centelles, la Tosquera. Nosaltres triem aquesta segona opció.

Un cop arribem al torrent de la Tosquera, tenim dues alternatives: anar grapes amunt per la variant de l’esperó, tram de molta dificultat i atlètic (nivell K5) o a l’esquerra per la fàcil variant de la Tosquera (K1) que consta d'una cadena, una escala i unes grapes.

Triem la variant de l'esperó (K5). És un ascens primer molt vertical, on hi ha dos punts difícils a superar: un tram on hi falta una grapa i hem de posar els peus a la roca i estirar els braços per enfilar-nos a la següent grapa, i un tram extraplomat on cal força de braços i utilitzar una presa de la roca amb la mà esquerra.

Després segueix un flanqueig on ens hem d'agafar del cable de vida, no hi ha grapes on posar els peus i cal recolzar-se sobre la roca. I finalment segueix un nou tram extraplomat on cal tirar de braços.

Tant si anem per la via fàcil o per la via difícil, assolim el pla de Riucerdà. Des d'allà seguim un camí ascendent que travessa la pista asfaltada i que ens condueix al tram final de la via.

Aquest tram final està dividit en dos, de nivell K4 i K3 respectivament.

Primer, pugem per un pas extraplomat que desemboca en una espectacular escala suspesa al buit. L'escala ens ajuda a superar un sostre. Després cal superar un segon pas extraplomat, però amb moltes grapes que faciliten l'ascensió. Cal tirar de braços per superar aquests dos passos finals de la via ferrada.

Ascendim per un corriol i en uns metres assolim el cim de Puigsagordi, amb vistes magnífiques sobre la plana de Vic, els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra, el massís del Montseny i els cingles de Bertí.

Iniciem el descens del Puigsagordi per un pas una mica amagat a l'extrem del cingle, equipat amb grapes i cable de vida, una mica extraplomat. Continuem per un corriol avall, i superem un altre pas molt senzill equipat amb grapes.

Creuem el torrent de la Tosquera i arribem al barranc de la Font Calenta.

Arribem a un replà on fem el primer ràpel i tot seguit el segon ràpel. En ambdós utilitzem la corda de 60 metres. Són dos ràpels divertits i aventurers, que ens deixen just en el punt on hi ha la bifurcació de la via ferrada entre la via de la Tosquera i la via de l'Esperó.

Continuem avall per un divertit tobogan, per on llisquem roca avall.

Continuem davallant pel barranc de la Font Calenta, encadenant els ràpels, cada cop més estrets, i fent alguna desgrimpada.

Cal anar amb cura amb el sisè ràpel perquè és llarg i cal dividir-lo en dos trams de ràpel, però la reunió és estreta i només hi caben dues o tres persones. Si es va en grup més nombrós, cal doncs dur més d'una corda de 60 metres.

Costa una mica trobar les anelles del setè ràpel. Mirant barranc avall, les trobarem a la nostra esquerra, sobre una roca inclinada situada una mica per sobre dels nostres caps.

Acabat el setè ràpel, veiem la Mina d’aigües de Vinyoles, un aqüífer que proveeix d'aigua a la vila de Centelles. Anem corriol avall i ens trobem una segona boca de la mina d'aigües.

A partir d'aquí seguim un corriol que passa per sobre de la masia del Puig Vell i arribem a la pista forestal de l'inici de la ruta.

Allà visitem el Cercle de les Bruixes, un cercle de xiprers plantats seguint una disposició circular anomenat Cercle de les bruixes.

Des de fa molts anys, les dones nascudes a Centelles han tingut fama de bruixes. Aquesta reputació, recollida per històries i rodolins (“De Centelles, bruixes totes elles”, “Centelles, terra de bruixes”), s’ha transmès de generació en generació.

Molt sovint es fan trobades esotèriques al Cercle de les Bruixes. És un dels punts principals de la geografia misteriosa de Centelles. Recordem que el xiprer és un dels arbres més màgics, que simbolitza la fertilitat de la terra i la renovació de la vida. Per això es troba, des de sempre, en els cementiris.

Continuem per la pista forestal fins arribar on hem aparcat el cotxe, finalitzant així aquesta extraordinària ruta.