País Basc: Via ferrada Cresta de Sobrón K2 K3 K4 - Via ferrada Harri Gorri K5 - Camí Natural del riu Ebre - Font de la Salut

Ruta molt intensa i aventurera al País Basc, ideal pels amants de les vies ferrades.

La ruta supera primer la magnífica via ferrada Cresta de Sobrón, que recorre una estreta i espectacular cresta, amb un primer tram de nivell K2, un segon tram de nivell K3 i un tram final de nivell K4. A mida que avances, hi ha menys grapes i cal tocar més la roca amb mans i peus, grimpant i desgrimpant per passos força estrets i aventurers. És una ferrada variada i molt divertida.

Tot seguit, la ruta recorre la via ferrada Harri Gorri, que significa Pedra Roja, per la tonalitat rogenca de la roca al vespre. És una ferrada molt intensa i exigent. A diferència d'altres ferrades de nivell K5, que alternen trams més senzills amb trams més difícils, la ferrada Harri Gorri manté el nivell de dificultat K5 al llarg de tot el recorregut. El nivell d'esforç físic és elevat i sostingut, especialment als braços, i exigeix tocar roca molt sovint però amb molt bones preses. Tot plegat la fa una via ferrada desafiant, un repte pels més agosarats.

El tram final de la ruta és de senderisme pel Camí Natural del riu Ebre. En aquest tram recorrem indrets preciosos, travessant el riu Ebre per dos punts, un pont metàl·lic i una presa natural, i gaudint d'uns paratges idíl·lics i unes vistes fabuloses.

Si t'agraden les vies ferrades, l'aventura i el repte, aquesta ruta t'encisarà.


___________________________

A TENIR PRESENT:

Les dues vies ferrades són de pagament durant uns mesos de l'any. Cal reservar (i si cal, pagar) a través d'Internet.

Les parts més difícils de la ruta són totes al recorregut de la via ferrada Harri Gorri. No és una via ferrada per iniciació. Cal tenir experiència prèvia en vies ferrades, preferiblement de nivell K5.

Degut a la intensitat i dificultat d'aquesta via ferrada, juntament amb el fet que la ruta recorre prèviament la via ferrada Cresta de Sobrón, he qualificat la ruta com a "Només Experts".

Abstenir-se si es té vertigen.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipats amb el material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar una de les dues vies ferrades.

Les dues vies ferrades tenen diversos escapaments. Si no et veus amb cor de continuar, pots sortir-te'n per un d'aquests escapaments.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en tres parts:
1) Via ferrada Cresta de Sobrón
2) Via ferrada Harri Gorri
3) Camí natural del riu Ebre


1) Via ferrada Cresta de Sobrón

Aparquem a una zona d'aparcament situada davant les piscines de Sobrón.

Creuem la carretera i prenem un sender en direcció nord que mena a les ruïnes del Balneari de Sobrón. Aquest balneari va gaudir de gran esplendor a l'inici del segle XX, arribant a albergar fins a 500 persones. Comptava amb banys termals, dos hotels, casino, saló de ball, billars, oficina telegràfica, perruqueria i fins i tot estafeta postal on es podien comprar diaris nacionals i estrangers. Va funcionar fins el 1936.

El sender es converteix en un camí asfaltat que passa pel costat de les ruïnes del balneari. Arribem a un trencall amb una estaca de fusta que indica el camí d'accés a la via ferrada, un camí asfaltat ascendent a la dreta.

Arribem a l'inici de la via ferrada Cresta de Sobrón, on hi trobem un rètol explicatiu.

Comencem el primer tram, de nivell K2. Anem superant diferents trams de cresta, equipats amb cable de vida i algunes grapes, amb poc estimball i sense massa dificultat. De tant en tant, anem trobant unes curioses pilotes de pedra sobre la cresta.

Ben aviat arribem a l'inici del segon tram, de nivelll K3. Aquí la cresta presenta trams més estrets, amb més estimball a banda i banda i amb grimpades una mica més difícils. Cal tocar roca en nombrosos punts, tant amb peus com amb mans, perquè les grapes són les mínimament indispensables.

Grimpem cresta amunt. Arribem a un curiós banc de fusta situat sobre el dors de la cresta. Anem fent grimpades i desgrimpades facilitades per molt bones preses.

Arribem a una nova pilona de pedra. La cresta es va fent més estreta i més alta, amb més timba a banda i banda. Alguns dels passos són força aeris. Anem combinant grimpades amunt amb alguna desgrimpada avall, ajudats de tant en tant per algunes grapes.

Arribem a l'escapament situat al final del segon tram, situat al costat d'una torre d'alta tensió.

Iniciem el tercer tram, de nivell K4, caracteritzat per passos estrets i aeris, mínimes grapes i la necessitat de tocar molta roca, fent una mica d'escalada en algun punt.

Grimpem i resseguim un tram molt estret i aeri de cresta fins arribar a una aresta on cal escalar amb bones preses, i on hi trobem una sola grapa.

Continuem per més passos estrets i aeris, cada cop amb més estimball als dos costats. Fem una curta desgrimpada i arribem a un curiós forat que travessa la cresta.

Escalem i després desgrimpem fins arribar a un collet, on podem descansar.

Des del collet grimpem i ascendim per una escletxa entre roques equipada unes poques grapes. Poc després ens situem davant d'una aresta estreta i força vertical per la que escalem.

Davallem per un flanc de la cresta, ajudats per unes grapes, fem un curt flanqueig i després escalem per una aresta on hi ha preses però més escasses.

Iniciem una sèrie de flanquejos a totes dues bandes de la cresta, buscant preses a la roca pels peus i trobant alguna grapa. Cal estar atents i agafar-se bé amb les mans al dors de la cresta.

Arribem a un punt on sembla que la cresta s'hagi desplaçat a la dreta. Canviem al cantó dret i continuem amb més flanquejos, ara amb menys preses (les parets de la cresta són aquí més llises).

Topem amb un nou forat enmig de la cresta, que flanquegem. Tot seguit, escalem per una aresta estreta sense grapes, que ens permet coronar el Cim de la cresta. REcomano fer una mirada cap enrere, perquè la vista de la cresta recorreguda és espectacular.

Davallem amb una mica d'extraplom, vigilant de posar els peus sobre punts de suport i arribem al Final de la via ferrada Cresta de Sobrón.

Prenem el camí de retorn de la via ferrada, amb alguns passos equipats amb corda nuada i amb passamans de corda i davallem per un sender que ens retorna a les ruïnes del balneari.


2) Via ferrada Harri Gorri

Reprenem el camí asfaltat pel que havíem passat abans i continuem pel camí asfaltat cap a la via ferrada Harri Gorri.

El camí es fa estret i davalla en direcció a la carretera que duu al poble de Sobrón. Uns metres abans d'arribar a la carretera, trobem a la nostra dreta el rètol que indica el camí d'accés a la via ferrada Harri Gorri

Ascendim per unes escales costerudes que ens duen a la paret de roca. Caminem uns metres amunts pel costat de la paret i ben aviat trobem un rètol que indica l'inici de la via ferrada.

La via ferrada comença amb una paret equipada amb grapes, seguida d'un flanqueig sense grapes pels peus, on cal posar els peus sobre la roca i tirar una mica de braços.

La ferrada va alternant trams ascendents amb flanquejos ascendents, de forma que progressivament va augmentant l'alçada sobre el terra.

Iniciem un tram de flanqueig ascendent amb extraplom, on novament no hi ha grapes pels peus, fet que ens obliga a tirar de braços. A més, les grapes estan una mica separades.

Arribem al primer escapament. Continuem flanquejant amb grapes més separades. Les grapes són les mínimes. Cal tocar roca amb mans i peus. També trobem algun tram extraplomat. És una ferrada que genera un desgast continuat i sostingut als braços.

Superem una paret vertical amb una mica d'extraplom i tot seguit continuem flanquejant, fent ascensos i flanquejos alternatius.

És una ferrada amb poques sorpreses, però d'intensitat constant, que requereix molta concentració.

Arribem al segon escapament. Continuem flanquejant i ascendint.

Arribem al primer pont, un pont tibetà de 45 metres. El pont és preciós, però amb un cert efecte psicològic pel moviment dels cables i el pati que hi ha a sota. A més, els dos cables laterals es troben una mica amunt, fet que obliga a travessar el pont amb els braços alçats, cansant-los una mica més.

Un cop travessat el pont, fem un flanqueig descendent a la dreta per una paret molt llisa i vertical. Aquí sí que hi trobem grapes pels peus.

Donem la volta a l'agulla de roca i arribem al segon pont, un altre pont tibetà de 45 metres. Novament, trobem els dos cables laterals força elevats, fet que ens obliga a alçar els braços. A més , cal fer dos canvis de mosquetó al llarg del recorregut pel pont.

Després de travessar el segon pont, fem una curta davallada i arribem al tercer pont, un pont nepalès de 8 metres, molt fàcil. Al final d'aquest pont i una mica per sobre, trobem un dimoniet penjat a la paret de roca.

Iniciem aquí el tram final de la via ferrada, un descens amb poques grapes on arribem amb els braços cansats. Si no volem tocar cable de vida ni els ancoratges del cable de vida, és força difícil. Cal desgrimpar amb molt pati, posant peus i mans sobre la roca, però les preses són molt bones.

Finalment, arribem a un pas equipat amb cordes que mena al punt final de la via ferrada Harri Gorri, una via ferrada molt ben equipada, molt ben pensada i d'esforç molt sostingut.


3) Camí natural del riu Ebre

Girem a la dreta i seguim un camí asfaltat que ens duu al Museu de l’Aigua, situat darrera dos arbres enormes.

Resseguim un camí descendent que mena a la carretera que duu a Sobrón. Ens desviem de la carretera per un camí asfaltat que passa pel costat d'una zona de picnic.

Fem una anada-tornada per unes escales de pedra a l’esquerra per veure un pont derruït sobre el riu Ebre.

Continuem pel camí asfaltat passant pel costat d'un aparcament fins arribar a una bifurcació, on prenem un camí empedrat descendent a l'esquerra.

Aquest camí ens duu a un preciós parc, habilitat amb taules i punts per fer barbacoes, just al costat del riu Ebre. L'indret és preciós.

Travessem el parc i pugem per unes escales fins arribar de nou a la carretera, que aquí passa pel petit poble de Sobrón.

Resseguim la carretera uns metres i ens desviem a l'esquerra per travessar un bonic i pintoresc pont metàl·lic vermell sobre el riu Ebre.

Travessem el pont i pugem per unes escales amb baranes de fusta. Les escales desemboquen en una clariana amb una barraca i al costat d'un ampli i profund canal d'aigua ara buit i en desús.

Resseguim un sender descendent i arribem a un trencall, on prenem el camí de l'esquerra, senyalitzat com a Camí Natural de l'Ebre. És un sender preciós, que travessa indrets de gran bellesa.

Travessem una zona de pícnic, senyalitzada com a àrea de descans.

Topem amb una curiosa roca que forma una balma al seu peu. Aquest punt es troba just al costat de la rampa que duu a l'antic pont derruït que hem visitat abans per l'altre cantó del riu.

Ascendim per la rampa i accedim a l'extrem del pont, on podem veure l'efecte de la riuada que el va convertir en runa. També hi gaudim d'una bonica vista del riu Ebre.

Tornem per on hem vingut i accedim a la Font de la Salut, que brolla per dins d'una petita i bonica cova.

Continuem recorrent el Camí Natural de l’Ebre, senyalitzat amb marques blaves, vermelles i blanques. Passem per un bosc de gran bellesa.

Progressivament el camí va ascendint i envolta una gran massa d'aigua que forma un llac, sobre el qual hi trobem nens i joves fent uns campaments d'estiu i gaudint d'esports d'aigua.

Continuem pel bonic Camí Natural del riu Ebre, ara a una alçada substancial sobre el riu. Gaudim de les vistes a diferents punts, que actuen coma miradors naturals. També albirem l'espectacular Cresta de Sobrón, que hem recorregut a l'inici de la ruta.

Ensopeguem amb un senyal de perill d’esllavissades, que prohibeix el pas. Al mateix lloc hi trobem una cadena al terra entre dos pals. No en fem cas i continuem.

Passem pel costat d'una cresta on hi trobem joves amb monitors fent pràctiques d'escalada. Això demostra que el pas per aquest punt no té indicis de cap perill i que s'hi pot passar sense problema.

Passem pel costat d'unes ruïnes i prenem després un trencall a l’esquerra.

Travessem una Àrea de pícnic i en pocs metres arribem a les Ruïnes del Molí Camajón, que es troben just al costat del riu Ebre.

En aquest punt, una presa natural de roca de molts metres de llargada permet travessar el riu És un pas molt bonic, on anem passant de roca en roca travessades per petites llengües de riu que travessen per múltiples punts.

Un cop hem creuat aquesta la llarga presa natural del riu Ebre, girem a l'esquerra, travessem una nova zona de pícnic (n'hi ha a dojo en aquesta zona), recorrem un bonic i verdós corriol i arribem a les piscines de Sobrón, on hem aparcat el vehicle.