Pujada al Cim dels Avencs per les crestes de les Serres de Mestral.

Pujar al Cim dels Avencs per la Ferrada de les Serres de Mestral, és un itinerari magnífic degut tant a la seva situació com pel traçat, encara que pot decebre als que esperin trobar-se una ferrada, doncs en realitat és una cresta en la qual haurem de grimpar per zones fàcils, algunes exposades, on ens anirem trobant passos equipats amb cables o cadenes però poques grapes.

Anem per la pista principal fins a una bifurcació i la deixem per seguir una a la dreta menys transitada i d'entorn més agradable per caminar. Arribem a la pista de la Portella i seguim uns 60 metres a l'esquerre, pendents de trobar un corriol que puja a l'inici de la ferrada. Un petit cartell ho indica.
En arribar a les roques, trobem l'inici dels equipaments. Anem amb cura de veure'ls per seguir el camí correcte entre els trams que caminem-grimpem. Trobem el primer ràpel amagat darrere un pas estret. Poc després del ràpel es troba el tram més "de ferrada", una canal vertical en la qual buscar presses alternatives a les grapes ajuda la superació.
El segon ràpel és una canal molt descomposta que es pot desgrimpar però amb força risc a causa de la inestabilitat del terreny. Actualment hi ha una corda amb un estat que no ofereix cap garantia de seguretat. A partir d'aquest punt, un corriol duu a un pas difícil de trobar, per baixar al coll, és una curta canal que s'ha de desgrimpar. Serveix de referència la cadena que es veu a la part oposada i que és l'última dificultat de pujada. Un corriol ens porta al Cim dels Avencs, de 722m. només sis menys que la màxima alçada de la zona (el Molló Puntaire de 728m).

La baixada pel Serret dels Avencs és força distreta. Hem d'anar amb compte de no perdre la traça, que va fent giragonses entre les esquerdes i passos de cresta. Ens trobem un parell de trams amb cadena per baixar, d'una alçada respectable. Després, per dins el bosc i en fort pendent, arribem a la pista.
Anem per la pista, passem la Portella i seguim els senyals "blanc-groc" del PR-C91, atents per veure el lloc on abandonen la pista i continuen per un corriol que ens torna al punt de sortida, passant pel Barranc del Forat Negre.