Sant Pere de la Portella i pics Salga Aguda, Gira-sols, Perris i Serrat de Migdia i ermita de Sant Miquel de les Canals

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes

Abans de començar haig d'aclarir que el desnivell de 942 metres que marca el resum de la ruta no és real, doncs sobre el km 6,8, concretament a dins l'ermita de Sant Miquel de les Canals, el GPS deu haver perdut el senyal del satèl·lit i la gràfica fa una punxa de 243 metres aproximadament que, evidentment, no es correspon a la realitat; així doncs si als 942 en traiem 243 el desnivell real queda en 699 metres.
Dit això, catalogar l'activitat d'aquesta excursió és una mica complicat, doncs podria ser "senderisme" ó "alpinisme" ó "fia ferrada", he optat per aquesta darrera opció per evitar que ningú es trobi amb una sorpresa desagradable, però el tram de "mini via ferrada" comença a la sortida dels Gira-sols i acaba en arribar a dalt del pic Perris, és a dir 1km entre els 11 kms totals.
Però tot el tram de la caminada comprés entre una mica abans d'arribar al Salga Aguda ó Saldaguda i el Serrat de Migdia és un traçat trencat i entretingut en alguns racons i no aptes per a excursionistes amb vertigen.
La serra de Picancel és extremadament abrupta amb grans parets, canals i boscos que fan de mal caminar.
Aquesta excursió segueix en tot moment camins i corriols, fresats i amb marques de pintura o fites, tot i que en alguns indrets ho pugem arribar a dubtar.
El sector més espectacular son les grapes per a superar una paret vertical (dividida en dos sectors) d'uns vint metres en total, també hi ha un cable de seguretat al costat de les grapes. Portar o no portar material per a una mínima assegurança depen de cada un, però es pot fer sense (al meu humil parer, les grapes son velles i primes, i al estar una mica separades has de posar els dos peus a la mateixa grapa, i alguna sens com "grinyola").
Si no volem fer el sector difícil de l'excursió ens haurem de conformar en pujar només al Salga Aguda seguint el traçat de la ruta i en arribar al coll del Tell tornar a Sant Pere de la Portella pel fresat camí que hi mena, ja que per aquest coll passa el camí de Vilada a Sant Pere. El recorregut en aquest cas serà només d'uns 8 kms.
Si el que voleu és anar a l'ermita de Sant Miquel i al Serrat del Migdia i al pic Perris sense complicacions, hi haureu d'anar seguint el traçat de tornada en sentit contrari i tornar pel mateix lloc, en aquesta opció el recorregut serà més llarg, aproximadament d'uns 15 kms.
Per arribar a Sant Pere de la Portella, per cert un indret que s'ha de visitar, encara que no vulguis caminar, ens hem de situar a la carretera de Vic a Berga (C-62) i seguir el trencall a Sagàs i seguir fins a Sant Maurici de la Quar i desprès en direcció al Santuari de la Quar i finalment la carretera asfaltada acaba davant del monestir de Sant Pere de la Portella, un indret que us sorprendrà.
Aquest tres indrets: Sant Maurici, la Quar i Sant Pere per si sols ja mereixen una visita turística, i el primer gastronòmica.
Situats doncs al final de la carretera asfaltada, just davant de Sant Pere de la Portella, hem de seguir una pista que surt a la dreta.
En molt pocs minuts arribem a la font de l'Abat, un indret molt bonic, amb una taula de pedra i la font que sempre raja. Aquesta font pot ser un complement a la visita turística a Sant Pere.
Seguim la pista que fa un revolt de 180 graus. Pocs metres més endavant l'hem de deixar i girar a la dreta per un indret que sembla que no hi hagi camí, però després d'uns 20 metres ja veiem un sender molt marcat i evident que comença a enfilar-se sense pausa tot seguint el llom d'una carena i en línia recta al Salga Aguda.
El monestir de Sant Pere o simplement La Portella va quedant ràpidament enfonsat a la nostra esquena.
Força més amunt creuem una pista i seguim recta, a partir d'aquí hi ha fites i a vegades uns petits cuadrets de color groc clavats en els arbres.
Seguim pujant sense parar fins assolir directament el cim del Salga Aguda a Saldaguda. Els últims metres si vas directe al cim has de posar les mans en algun moment, i si no vols, et decantes una mica a la dreta.
És un cim isolat, esvelt i estret amb una gran panoràmica del Pirineu, el Pedraforca, el Sobrepuny, el Tastanós, Montserrat, Montseny el pantà de la Baells i el poble de Vilada, per citar una mica la panoràmica.
Sortirem del cim pel costat contrari, tot seguint el camí, al principi la baixada és una mica forta, però en arribar als primers arbres disminueix una mica.
Arribem al coll del Tell i trobem el camí de Vilada a la Portella. Aquí podem tornar a la Portella seguin l'esmentat camí.
En un arbre hi ha clavat un antic rètol que diu "via ferrada". Seguirem el corriol que arrenca en aquest punt. No trobarem pràcticament cap complicació fins arribar al cim dels Gira-sols.
Ara el paisatge ha canviat, ens veiem voltats de parets verticals en un terreny abrupte, inclús el cim del Salga Aguda sembla una piràmide vertical i no ens podem creure que faci una estona haguem baixat per allí, coses de la perspectiva!
A pocs metres del cim hi ha una alzina destacada. Aquest arbre és un punt clau, ja que la inèrcia ens faria baixar per l'esquerra de l'alzina, però no hem de caure en aquest error ja que hem d'anar a l'arbre i fer unes passes a la dreta, doncs allà darrera una roca veurem l'inici d'un cable que ens ajuda a baixar per una paret força inclinada i d'uns 15 o 20 metres i ens deixa en un petit colet.
Ara seguirem el corriol sense cap altre complicació que seguir-ne el rastre entre els boixos.
Desprès ens trobem un nou cable, aquest horitzontal i destensat, que ens ajuda en la flanquejada d'un curt tram, no hi ha timba, però dona seguretat.
Seguim i arribem al collet del pic Perris, un indret tancat, humit i emboscat a la sortida ens trobem amb tot el contrari un indret assolellat i obert; és una placa una mica inclinada força llarga que hem de pujar, hi ha moltes preses i molts indrets per pujar-la, jo vaig anar a l'esquerra per pujar per la frontera entre la vegetació i la pedra, i una mica més amunt de la meitat la vaig travessar per passar al costat de la dreta on ja perd inclinació i arribes novament al capdamunt de la carena. Pràcticament no vaig fer servir les mans tot i la espectacularitat de l'indret.
Ara ja tenim el pic Perris davant mateix a tocar i al darrera i a la dreta el Serrat de Migdia.
Abans d'arribar a la base del cim hi ha un avant cim una mica trencat, el camí el flanqueja per la dreta, però també es pot seguir la carena.
Arribats a la base del cim ens trobem davant una paret vertical i unes grapes i un cable que si enfilen. El cable va de dalt a baix, però les grapes estan dividides en dos sectors d'unes deu o dotze grapes cada sector separades per un replà inclinat ple d'herbes. Aquí no hi ha grapes però hi ha el cable. En total el tram equipat deu fer uns 20 metres i et deixa directament dalt del cim Perris; el tram és relativament curt, però vertical.
Aquí s'acaba el tram difícil de l'excursió, que resumint han estat dos cables i unes grapes.
Sortirem del cim per l'altre costat tot seguint el corriol, ara ja més marcat i ens encaminarem vers el Serrat de Migdia.
A l'esquerra queda el serrat de la Por al que es pot pujar en una cruïlla que trobarem a la nostra esquerra. El temps amenaçava pluja i vaig decidir deixar-ho per una altre ocasió.
S'arriba al coll dels Pins, en aquest indret hi ha un cartell en un arbre que ens indica el camí a seguir a la dreta per fer una anada i tornada al Serrat de Migdia.
El seguirem tot carenejant. Abans d'arribar-hi hi ha una curta flanquejada per la dreta on hi ha una corda amb nusos que ajuda a fer aquest pas, principalment si la pedra està molla. Aquest pas no es pot considerar com a una dificultat, ja que no hi ha timba ni rés.
Poc després arribem a la punta del Serrat de Migdia on hi ha una senyera i un pessebre. És un gran mirador, comparable al Salga Aguda, el pantà de la Baells es veu més a prop. Si els cims del Salga, Gira-sols i Perris son indrets encimbellats i aeris, aquí és tot el contrari, planer, ampli i amb una mica de vegetació.
Tornarem al coll dels Pins i seguirem el camí que hem deixat per anar al Serrat de Migdia.
Pocs minuts desprès hem d'estar atents, ja que hi ha una cruïlla i el camí que seguim baixa fins a Vilada. A l'esquerra surt un camí que és el que hem de seguir. Hi ha una senyal que indica aquest camí amb el títol de "camins de la Portella", hi ha senyals de color groc.
Arribem al collet de les Corts i desprès el corriol arriba a una pista poc abans de l'ermita de Sant Miquel de les Canals.
Apropem-nos a l'ermita, ja que és una ermita molt bonica i situada en mig d'unes prades que sorprenen desprès d'haver caminat durant molta estona per uns terrenys escarpats.
Retrocedim uns metres per retrobar la pista esmentada i la seguim una estona fins un revolt on a la dreta surt una drecera en forta baixada, retrobem la pista, però ni la trepitgem ja que el camí segueix tangencialment a la dreta.
Ara arribarem a les ruïnes del gran mas de Corrubies. En una finestra encara hi ha un escut i una llegenda esculpits a la pedra.
No seguim la pista en baixada, la remuntem uns 20 metres ja que en aquest indret arrenca un camí a la dreta que seguirem.
Si ens pensàvem que ara tot series "flors i violes" aquest llarg camí està pràcticament la mateixa estona pujant que baixant.
En una d'aquestes pujades i quan comencem a baixar, a la dreta hi ha les runes del mas Puigseguí, gairebé imperceptibles amagades per la vegetació.
Seguim caminant i arribem a una pista que seguim poca estona, ja que bruscament a l'esquerra surt un nou corriol que seguirem fins a desembocar a una nova pista.
Seguim la pista una estona fins una cruïlla de camins. A l'esquerra arrenca el camí que ens portaria novament al coll del Tell i a la dreta i just a sota la pista queda un antic pont de pedra pel que passarem fent així una mica de drecera, ja que a continuació tornem a trobar la pista.
Pocs metres més endavant a l'esquerra arrenca l'últim i definitiu camí a la Portella. Una mica abans, just quan toquem tangencialment la pista, a l'esquerra hi ha un roure monumental.
Finalment, i com no podia ser d'altre manera: en pujada, arribem a l'esplanada que hi ha al davant del monestir de Sant Pere de la Portella, just a l'indret on hi ha providencialment un banc sota un arbre.Descansem i contemplem l'indret perquè és molt bonic i desprès en un parell de minuts arribem novament a l'indret on hem deixat el vehicle.
HORARIS:
de Sant Pere de la Portella a la font de l'Abat: 05mn
de la font a la cruïlla amb la pista, sota el cim del Saldaguda: 20mn
de la cruïlla al cim del Salga Aguda o Saldaguda: 35mn
del cim al collet del Tell: 20mn
del coll del Tell al cim dels Gira-sols: 10mn
dels Gira-sols al pic Perris: 50mn
del pic Perris al collet dels Pins: 15mn
del collet dels Pins al Serrat de Migdia: 10mn
del Serrat del Migdia a Sant Miquel de les Canals: 40mn
de Sant Miquel a les ruïnes de Corrubies: 20mn
de Corrubies a Sant Pere de la Portella: 55mn
de Sant Pere a l'inici: 02mn
TOTAL: 5h 05mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres a:
http://estanysicims.blogspot.com.es/2017/05/sant-pere-de-la-portella-i-pics-salga.html