Serra de Guara: Via ferrada Canal del Palomo - Mallo San Jorge - Punta Ligüerri - Cresta de los Pepes - Cova de San Chinés

Ruta trepidant, espectacular i tremendament aventurera al costat de l'embassament de Vadiello, a la Serra de Guara, prop d'Osca.

La ruta combina una sensacional via ferrada, flanquejos pel conglomerat, una canal arbrada equipada amb cordes i clavilles, l'ascensió equipada a un cim amb forta timba, dos senzills cims addicionals, una carena, una cresta senzilla, dues desgrimpades equipades amb clavilles, una cova-ermita, un riu, una font, senderisme per corriols preciosos i unes vistes fabuloses.

La via ferrada Canal del Palomo és la primera via ferrada que es va equipar a l'Aragó. Remunta una canal molt vertical, on hi trobem diverses badines habitades per tritons, una espècie amenaçada i en perill d'extinció. Està prohibit trepitjar les badines. Nosaltres hem vist tritons a cinc badines diferents.

La via ferrada és molt divertida, amb passos molt variats. Està equipada principalment amb clavilles llises, que serveixen tant per posar-hi mans com peus. En alguns punts cal fer contorsionisme, ja sigui obrint les cames, estirant els braços o movent el tors. Nosaltres l'hem gaudit molt.

El pas equipat amb clavilles que ascendeix al Mallo San Jorge és molt intrèpid per la timba que hi ha a sota.

Al llarg de la ruta hem trobat més cabres que persones. També hem vist molts voltors sobrevolant sobre nostre.

És una ruta que farà les delícies dels amants de les vies ferrades, dels passos equipats i de l'aventura.

La ruta es pot dividir en 4 trams:
- Tram 1: Via ferrada Canal del Palomo, flanqueig i dos passos equipats
- Tram 2: Canal arbrada ascendent i ascensió al Mallo San Jorge
- Tram 3: Mallos de Lazas, Punta Ligüerri i Cresta de los Pepes
- Tram 4: Barranc i ermita-cova de San Chinés, senderisme fins el riu del Barranc de Vadiello

___________________________

BREU RESSENYA:

Deixem el cotxe a l'aparcament de la Canal del Palomo. Prenem un corriol paral·lel al riu del barranc de Vadiello i ben aviat arribem al punt d'inici de la via ferrada Canal del Palomo. Ascendim per la via ferrada, pujant per clavilles, alguna cadena i alguna grapa. Fem un flanqueig per una paret inclinada de conglomerat i davallem per dos passos equipats amb clavilles. Resseguim una lleixa per camí poc definit i arribem a un mirador sobre l'embassament de Vadiello.

Ascendim per una canal arbrada amb fort pendent, equipada amb cordes i algunes clavilles. Arribem a un trencall i fem una anada-tornada a la dreta. Envoltem un turonet de conglomerat i arribem al peu del Mallo San Jorge. Pugem al cim per un camí equipat amb corda i clavilles. Davallem pel pas equipat i tornem al trencall previ a l'anada-tornada.

Ascendim per un corriol entre bosc i tot seguit per una carena de conglomerat fins coronar el cim del Mallos de Lazas, de 1227 m. Creuem una collada i ascendim a la Punta Ligüerri, de 1245 m. Davallem per la Cresta de los Pepes superant tres ressalts per on desgrimpem (dos d'ells equipats amb clavilles).

Davallem per un camí costerut, descompost i no definit, on de tant en tant trobem alguna fita. Prenem un trencall a la dreta, poc visible i recorrem la llera d'un petit torrent que mena al Barranc de San Chinés. Recorrem el barranc i pugem a la Cova-ermita de San Chinés. Entrem en un bosc, seguint un corriol marcat amb fites i enllaçant amb una pista forestal. Passem per la font d'Isarri i després per un dipòsit d’aigua. Ens desviem a l’esquerra per resseguir el marge del riu. Retornem a la pista i resseguim un preciós sender on trobem tres passos amb graons de fusta. Continuem per una pista, creuem el riu del Barranc de Vadiello i tornem al punt d'inici.

___________________________

A TENIR PRESENT:

La via ferrada Canal del Palomo està considerada de nivell K4, encara que només hi ha tres passos que són realment K4. Per la resta, seria de nivell K3. Està ben equipada, però hi ha algunes clavilla doblegades.

Els passos equipats amb cordes i alguna clavilla de la canal arbrada del tram 2 de la ruta són molt senzills i no tenen cap dificultat.

El camí equipat al Mallo San Jorge està considerat de nivell K4 perquè és molt aeri, força vertical i hi ha una corda en lloc de cable de vida, però no és difícil. El retorn un cop superat el cim causa impressió, especialment si es vol baixar pel camí equipat, com hem fet nosaltres, per la timba que presenta. Però no presenta dificultat tècnica. Una altra opció és davallar rapelant.

Els dos passos equipats de la Cresta de los Pepes són curts però força verticals i tenen poques clavilles. Cal doncs desgrimpar amb cura. Una opció és assegurar aquests dos descensos amb corda, però no és imprescindible.

La desgrimpada final a la Cresta de los Pepes és curta i amb bones preses. No té massa dificultat.

El descens des de la Cresta de los Pepes cap al Barranc de San Chinés és perdedor i amb trams descomposts. Recomano seguir la traça i vigilar bé on posar els peus per evitar relliscades. És millor posar el peu sobre roca que sobre terreny sorrenc o amb grava.

El camí per una feixa al conglomerat que connecta el darrer tram equipat després de la via ferrada amb el mirador a l'embassament de Vadiello no és evident. Cal seguir la traça.

Cal dur material de vies ferrades: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc i guants.

Abstenir-se si es té vertigen.

___________________________

VARIACIONS:

Es pot fer la ruta sense recórrer la via ferrada Canal del Palomo. A tal efecte, cal seguir un corriol des de l'aparcament que ascendeix fins el tram 2 de la ruta.

Es pot obviar l'ascensió al Mallo San Jorge simplement evitant fer l'anada-tornada indicada a la traça.

Els dos passos equipats i la desgrimpada de la Cresta de los Pepes no es poden sortejar. Cal fer-los perquè no hi ha camí alternatiu.

___________________________

RESSENYA DETALLADA:

Tram 1: Via ferrada Canal del Palomo, flanqueig i dos passos equipats

Deixem el cotxe a l'aparcament de la Canal del Palomo. Prenem un corriol paral·lel al riu del barranc de Vadiello i quan arribem gairebé al riu, resseguim un corriol a la dreta que ens duu ben aviat al punt d'inici de la via ferrada Canal del Palomo.

Iniciem la via ferrada, primer escalant tres metres pel conglomerat sense dificultat, tot seguit pujant per una paret equipada amb clavilles i després caminant per una placa de conglomerat inclinada.

Arribem a una balma. Fem un flanqueig i entrem a la Canal del Palomo. Cal ascendir per oposició, posant un preu a les clavilles ubicades a banda i banda de la canal, i obrint força les cames en un punt.

Ascendim per la paret vertical esquerra de la canal, equipada amb clavilles, i tot seguit ascendim per un tram on la canal s'estreny i tornem a posar mans i peus a banda i banda.

Accedim a una badina amb aigua on trobem el primer tritó. Veurem tritons a un total de cinc badines.

A partir d'aquí es van alternant els trams d'ascens per les clavilles amb badines amb aigua. També travessem algunes balmes.

En una d'aquestes balmes, ens hem d'ajupir per accedir de nou a la canal. Aquí la primera clavilla es troba força amunt. Cal posar els peus al marge de l'aigua de la badina, estirar el braç per agafar la primera clavilla i tirar una mica de braç.

Sortim de la canal per un caos de roques i entrem en un espectacular circ de conglomerat on girem a la dreta i grimpem pel conglomerat.

Tot seguit, fem un llarg flanqueig pel conglomerat, assegurats al cable de vida.

Davallem per un pas tècnic equipat amb clavilles, continuem amb un nou flanqueig aquest cop amb clavilles per agafar-nos-hi amb les mans, i fem el darrer tram equipat, un nou descens equipat amb clavilles.

Caminem pel rocater en direcció est. Hem d'estar atents, perquè sembla que el camí davalla, però hem de continuar per una feixa, sense davallar. Nosaltres ens hem equivocat, hem davallat una mica, hem seguit una feixa inferior i hem hagut de fer una curta grimpada per conglomerat per ascendir al nivell correcte.

Arribem a un mirador amb vistes sensacionals sobre l'embassament de Vadiello. Aquí girem a l'esquerra i davallem per un sender que es dirigeix a la canal per la que ascendirem cap al Mallo San Jorge.



Tram 2: Canal arbrada ascendent i ascensió al Mallo San Jorge

Ascendim per la canal, superant alguns passos equipats amb cordes, amb cordes i clavilles, i també fent algunes grimpades.

Sortim de la canal a una clariana i poc després trobem una bifurcació. Aquí fem una anada-tornada a la dreta.

Primer envoltem un turonet de conglomerat per la seva vessant oest, i hi ascendim per la vessant nord, on hi trobem una fita. Travessem un coll i ens situem al peu del pas equipat que puja al Mallo San Jorge.

El pas equipat comença amb un parell de clavilles per les que ascendim i on trobem un prim cable de vida. Fem aleshores un flanqueig cap a l'esquerra fins arribar a un tram ascendent de clavilles on unes cordes actuen com a cable de vida. L'estimball és molt elevat.

Ascendim per les clavilles, sense gaire dificultat, fent servir les cordes com a cable de vida. Quan el pendent se suavitza, les clavilles desapareixen i utilitzem una llarga corda per ascendir. Un cop acaba la corda, ja només hem de caminar amunt per culminar el cim del Mallo San Jorge .

Dalt del cim hi trobem una fita. Les vistes de 360 graus són sensacionals. Des d'aquí albirem la carena pel conglomerat que recorrerem tot seguit, coronant el Mallos de Lazas i la Punta Ligüerri.

Davallem per on hem vingut, anant amb molta cura. Com que hi ha pedres soltes, esperem que un de nosaltres hagi baixat abans que no comenci a baixar l'altre.

Tornem per on hem vingut, ensopegant amb dues cabres de muntanya, fins arribar al trencall per on hem passat abans.



Tram 3: Mallos de Lazas, Punta Ligüerri i Cresta de los Pepes

Anem ara avall per l'altra banda del trencall, per iniciar aviat l'ascensió per un corriol que ens duu a la carena de conglomerat. Ascendim per la preciosa carena, sense vegetació, fins coronar el Mallos de Lazas , de 1227 m.

Davallem a un coll, gairebé sense vegetació, i ascendim a la Punta Ligüerri, de 1245 m. Aquest és el punt més alt de la ruta. Al cim hi trobem una fita col·locada sobre una roca de forma cilíndrica.

Des d'aquí, les vistes en direcció sud-est de l'embassament de Vadiello, la Mitra (una agulla vertical i espectacular) i el Mallo San Jorge són fabuloses. També albirem el Pico Borón al nord-est.

Davallem cap a una nova collada i ascendim per situar-nos dalt de la Cresta de los Pepes, anomenada així perquè el camí de la cresta, que ara recorrerem, acaba en dues agulles verticals anomenades los "Pepes".

Iniciem el descens per la cresta, en direcció est. La cresta es recorre caminant, perquè encara que hi ha molt estimball a la banda dreta, el pendent és suau a la banda esquerra. Excepte tres trams on cal ascendir, la major part de la cresta és descendent. És un camí molt bonic, amb vistes magnífiques a banda i banda de la cresta.

A la cresta cal superar tres ressalts descendents. El primer ressalt el trobem en direcció est, és a dir, en la direcció en que estem caminant. Per tant, és molt fàcil veure'l. Desgrimpem aquest ressalt, ajudats per unes clavilles, buscant també preses a la roca. És una desgrimpada senzilla, sense massa complicació.

Pocs metres després, el camí queda tallat per un segon ressalt. Aquí hem d'estar atents a dues fites que indiquen el punt a la nostra dreta (vessant nord) per on hem de davallar. Aquesta desgrimpada és més delicada perquè és força vertical, té poques clavilles i el desnivell és més gran que al ressalt anterior. Per si de cas, he assegurat el meu company de ruta amb un cordino, però realment no és necessari encordar-se.

Un cop superat aquest ressalt, continuem en direcció est, resseguint uns metres la roca del ressalt. Tot seguit, pugem amunt per la cresta i tornem a davallar.

Trobem el tercer ressalt, de poca alçada, on cal davallar novament per la banda dreta (vessant nord), però aquest cop no hi ha clavilles. Desgrimpem aprofitant una esquerda a la roca que ens proporciona bones preses per mans i peus.

Continuem per la cresta, acostant-nos cada cop més als mastodòntics i imponents Pepes, que s'alcen davant nostre.


Tram 4: Barranc i ermita-cova de San Chinés, senderisme fins el riu del Barranc de Vadiello

En un punt de la cresta, quan ja som força a prop de los Pepes, trobem una fita i uns pocs metres més avall un arbre. Aquest és el punt on hem de girar a l'esquerra i iniciar el descens en direcció sud.

El pendent és costerut, el camí no està definit i hi ha grava, per la qual cosa és un descens delicat, on hem d'anar amb molta cura de no relliscar. Cal posar els peus sobre la roca i no sobre la grava. Dur bastons és de gran ajut per evitar caigudes.

Davallem seguint la traça, la intuïció i les poques fites que anem trobant. Nosaltres hem decidit aprofitar un torrent sense vegetació i força net de grava per davallar amb major seguretat, encara que ens hem desplaçat una mica del camí "oficial".

En un punt del torrent, quan ja ens acostem a vegetació, girem a l'esquerra i fem un flanqueig pel rocater fins que trobem les fites del camí "oficial". Continuem davallant, amb molta cura perquè aquest tram té més grava.

Entrem en una zona de bosc, resseguint les fites. Hem d'estar atents a la traça perquè hem de girar a la dreta on hi ha una fita per davallar per un poc evident, estret i costerut corriol que davalla fins un pedregós i estret torrent.

Davallem pel torrent, on hi trobem alguna fita, i enllacem amb el Barranc de San Chinés. És un barranc més obert, que ens permet gaudir de la imponent paret de roca que s'alça sobre nostre.

Resseguim la paret de roca, ascendint per un sender, i entrem a la bonica i sorprenent cova-ermita de San Chinés. Sembla que va ser utilitzada com a ermita fins els primers anys del segle XX. Després va ser utilitzada com a refugi durant la guerra civil i, posteriorment, como quadra pel bestiar.

Continuem pel sender, entrant en un preciós bosc, indicat amb fites. Creuem una petita tartera i continuem pel sender fins arribar a una pista forestal. Resseguim la pista a l'esquerra, tot passant per la Font d'Isarri i després per un dipòsit d'aigua, mentre sentim la remor de l'aigua del riu a la nostra esquerra.

Ens desviem de la pista per resseguir el riu del barranc de Vadiello pel seu marge esquerra i retornem poc després a la pista per agafar un sender a la dreta. Aquest sender supera tres desnivells descendents amb graons de fusta.

El sender desemboca en el riu del barranc de Vadiello, que creuem. Ja només ens resta seguir un tram de corriol per accedir a l'aparcament, donant així per finalitzada aquesta intrèpida i aventurera ruta.