Serra de Picancel: Serrat del Teixons, Salga Aguda, Carena dels Gira-sols, Pic de Perris, Serrat del Migdia.

La Serra de Picancel s’allarga de llevant a ponent al nord del municipi de La Quar (comarca del Berguedà). Amb una orografia característica és una serralada modesta però, alhora força atractiva. El circuit s’inicia al Pont del Climent (Vilada) enfilant-se a la carena per la Portelleta; després segueix el cordal enllaçant, d’est a oest, diferents cims i cotes des del Serrat dels Teixons al Serrat del Migdia, passant pel Salga Aguda o Saldaguda, la Carena dels Gira-sols i el Pic de Perris per la seva via ferrada. El paisatge es va repetint amb poques variants tot el trajecte, però mai es fa avorrit: al nord, al fons de la vall Vilada i Borredà i la Serra de Catllaràs; al sud, La Quar, el seu Santuari i el Monestir de la Portella; i a l’oest el Pantà de la Baells, Berga i la Serra de Queralt i la Serra d' Ensija.

A uns 1,5 km passat el nucli de Vilada, per la C-26 que comunica Berga i Ripoll, veurem a la dreta una pista que baixa per una pineda fins a un ample espai on podrem deixar el vehicle (658 m). Passem a l’altra banda del riu Margançol pel Pont del Climent, trobant un pòster informatiu on s'indica les diferents opcions per fer la Volta Picancel - La Portella – Pedret. Per terreny planer seguim direcció a llevant per una ampla pista fins a trobar una cruïlla de camins. Uns plafons de fusta ens marquen el sentit a prendre per anar a la Portelleta (sud), deixant la pista que continua a l’est cap a Borredà.

El sender segueix la riba esquerra del Rec de la Portelleta encara que més endavant passarem a la dreta (fites). De fet l’anirem creuant diferents cops. A poc a poc la pujada va guanyant intensitat en un ambient solitari i salvatge. Al Pla de la Vela podem fer un breu descans tot tenint les primeres vistes de Vilada i la Serra de Catllaràs. Reprenem la marxa en fort ascens fins a la Portelleta (1016 m)

Des d’aquest coll ja tenim la primera visió a ponent del Salga Aguda i a llevant, del Serrat dels Teixons. Ens dirigim a aquest darrer seguint senderó i fites pel conglomerat. Desgrimpem un curt esgraó rocós i arribem al cim en poca estona (1057 m). Ara, el panorama sobre el Salga Aguda i el seu cordal oriental és més complet fent-nos una idea per on haurem de passar.

Retornem a la Portelleta pel mateix camí. En ascens progressiu seguim a ponent (fites) fins a situar-nos al nord del Salga Aguda. Fem un gir al sud i enfilem fins a un mur rocós que superem fàcilment amb una curta grimpada, que ens deixa a l’allargassat cim del Salga Aguda o Saldaguda (1172 m). Estem al punt zenital de la serra i les vistes guanyen amplitud. Davallem pel cordal occidental damunt del conglomerat (restes de pintura blava i vermella i fites); gairebé al seu final, entrem a la zona boscosa de la cara nord de la serra fent un breu descens fins a connectar amb el sender que prové del Pont del Climent per la Font de la Molina; un curt ascens en sentit sud ens deixa al Coll del Tell (986 m).

Continuem a ponent resseguint el viarany desdibuixat (fites) en ascensió constant fins a assolir la Carena dels Gira-sols (1067 m). A partir d’ara comença el tram més «aventurer» fins al Pic de Perris. El descens de la carena pel seu extrem més occidental és perdedor; després de baixar uns metres la tendència «natural» és continuar en sentit sud-oest per una canal emboscada de forta pendent o bé més a la dreta pel conglomerat. Si passa això, hem de recular i tornar a remuntar fins a la base del cim. Un cop hi som hem d’anar cap al nord-oest rodejant una petita cinglera: a nivell de terra, veurem un cable metàl·lic. Seguim uns metres per un pas un xic exposat fins a un replanet des d’on tindrem una vista immillorable del Pic de Perris i de la llenca de conglomerat que dóna accés al fals cim, que des d'aquí sembla més vertical del que és realment. Ajudats pel cable baixem pel rocam en pronunciada pendent uns 10 metres. Continuem el descens dins de l’alzinar endevinant el caminoi a mesura que avancem. Un altre cable ens ajuda a superar un petit pas lateral exposat per l’esquerra. Entrant de nou al bosc i buscant els millors llocs continuem baixant amb l’ajut de les alzines i boixos, fins a arribar a l’emboscada Collada de Pic de Perris (973 m).

Alguna referència fa esment d’un plafó que indica el començament de la via ferrada. Però, no n’he trobat res de semblant, excepte una marca de pintura vermella al tronc d’un vell roure. Sortim, en direcció oest, de la zona boscosa fins al rocam. Estem a la base de la llarga i costeruda llenca de conglomerat que abans hem vist des de la Carena dels Gira-sols; d’uns 50 metres, la superem posant les mans en algun tram, sense més dificultat. Gairebé al capdamunt l’abandonem per la dreta per terreny herbat fins a un fals cim (1039 m). Aquesta cota no té cap nom però crec que se’l mereix només per l’esforç per arribar-hi i per les vistes que ofereix.

A ponent, just al nostre davant s’aixeca el Pic de Perris. Seguim el llom cap al sud-oest, superem una petita cinglera per la dreta enganxats a la seva paret fins a un collet a sota mateix de la via ferrada. Aquesta supera un tram vertical d’uns 20 metres aproximadament i està equipada amb esglaons i cable de vida. Crec que l’arnés és aconsellable encara que està descrit el seu ascens sense cap material extra. El començament del cable de vida se situa a l’alçada de la segona grapa (de la primera, dedueixo, queda una resta suficient per començar). En finalitzar la primera part de la via, es passa per terreny herbat només amb cable, i per acabar tornem a trobar un curt tram d’esglaons que ens deixa al cim de Pic de Perris (1046 m). Si mirem enrere veurem el cordal recorregut fins ara des del Salga Aguda.

Ara, seguint a ponent i per camí més fàcil, baixem en direcció al Collet de Grau de Rosa (971 m). Més endavant enllacem per la dreta amb el sender que prové del Pont de Climent pel Torrent Fred. Continuem en pujada fins al Collet dels Pins (996 m) on trobem la indicació per apropar-nos al Serrat del Migdia. Seguim sender i fites que ressegueixen el llom del serrat guanyant alçada progressivament. Passem pel lateral d’un fals cim on hi ha instal·lada una corda que ens pot ser d’ajut i arribem al cim del Serrat del Migdia (1073 m). Des d’ell les vistes a ponent guanyen amplitud: la cua oriental del Pantà de la Baells alimentada pel Mergançol, la Serra d’ Ensija i Rasos de Peguera. A sota nostre, al nord, Vilada amb el Sobrepuny i la Serra de Catllaràs pel seu damunt.

Recolem al Collet dels Pins pel mateix camí. El retorn a Vilada el fem pel Rec de Colletons i les Canals de Sant Miquel seguint pintura groga i sender evident. Després del Collet trobem un pal indicador dels Camins de la Portella que es dirigeixen a Sant Miquel (sud). Hem d’obviar aquesta desviació i continuar a ponent fins a retrobar de nou la pintura groga d’un altre sender que ve per la nostra esquerra i que també pertany als Camins de la Portella (pal indicador). Caminoi emboscat i solitari de descens progressiu sense gaires vistes, encara que per la nostra dreta podrem trobar algun espai obert per contemplar la vertical cara nord del Serrat del Migdia. Passada la Font dels Colletons (679 m) el pendent va perdent força. Gairebé sense adonar-nos anem canviant de direcció cap llevant amb la cua del Pantà de la Baells i el Mergançol a la nostra esquerra. Per terreny planer, amb curtes pujades i baixades, arribem al punt d’inici pel Pont del Climent (658 m).