Solsonès: Grau de l'Areny - Presó del Capolatell - Trasserra - Camí Vertical de la Lluna Plena

Ruta espectacular, intensa i molt aventurera a la Serra de Busa i a la vessant sud de la Cresta del Sol, a prop de l'embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès.

La ruta combina senderisme per indrets molt bonics i interessants, com per exemple una presó natural i alguns passos equipats, amb un Camí Vertical equipat molt divertit i aventurer que inclou passos equipats, una curta via ferrada i 6 ràpels (Camí Vertical de la Lluna Plena).


___________________________

BREU RESSENYA:

Deixem el cotxe a un petit aparcament al costat de la carretera C-462. Resseguim la carretera en direcció sud, travessant tres túnels. Ascendim per senders i corriols fins el peu de la Serra de Busa. Visitem les Baumes de l'Areny i ascendim pel Grau de l'Areny fins el Mirador del Capolat. Resseguim un corriol i creuem la Palanca (pont metàl·lic) de la Presó del Capolatell o de Busa, utilitzada com a presó a la guerra del Francès. Travessem la talaia de la presó fins el mirador que hi a l'extrem oest. Entrem uns metres a una esquerda espectacular i tornem al Mirador del Capolat. Davallem per un camí molt costerut fins el Coll de Trasserra. Creuem el coll, envoltem les ruïnes del poble de Trasserra, ascendim a una cresta i superem dos passos equipats, molt senzills. Davallem al Coll dels Llengots i resseguim el peu del Tossal del Bisbe en direcció est fins arribar a l'inici Camí Vertical de la Lluna Plena. Ascendim a la Cresta del Sol superant divertits passos equipats amb troncs, grapes, mini grapes, cordes i cadenes. Davallem del cim de la cresta fent 6 bonics ràpels de 30 metres cadascun, resseguim un sender i arribem al punt d'inici.

___________________________

A TENIR PRESENT:

El desnivell real és de 900 metres.

La primera i segona part de la ruta no tenen cap complicació, és senderisme de nivell de dificultat "Fàcil".

La tercera part de la ruta, el Camí Vertical de la Lluna Plena, té passos K2, K3 i K4. Degut al pas K4, anomenat pas de la Sonia (una paret vertical equipada amb minigrapes i cadenes), he considerat la ruta com a "Molt difícil".

Si decideixes no fer el Camí Vertical, aleshores el nivell de dificultat és "Moderat".

Algú ha sabotejat un dels passos del camí vertical, el Pas de l'Ayuta, tallant les minigrapes i el cable de vida. Es tracta d'un pas curt, d'uns 4-5 metres. Nosaltres l'hem superat grimpant per oposició i ajudant-nos d'un arbre.

Cal dur material de vies ferrades i ràpels: talabard, dissipador amb mosquetons, bagues de descans, casc, guants, vuit o revers, assegurador i una corda de 60 metres.

Abstenir-se si es té vertigen.

___________________________

VARIACIONS:

Es pot obviar el Camí Vertical de la Lluna Plena, simplement continuant per la pista forestal i passant de llarg el trencall que duu al Camí Vertical. Aleshores la ruta seria de nivell de dificultat "Fàcil".

___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en tres parts:
- Part 1 : Serra de Busa, amb el Grau i Balmes de l'Areny, Presó del Capolatell i Mirador del Capolat
- Part 2 : Descens de la Serra de Busa, Trasserra i Coll de Trasserra
- Part 3 : Camí Vertical de la Lluna Plena


- Part 1: Serra de Busa, amb el Grau de l'Areny, Presó del Capolatell i Mirador del Capolat

Deixem el cotxe a un petit aparcament al costat de la carretera C-462 i molt a prop d'una llengua d'aigua de l'embassament de la Llosa del Cavall.

Resseguim la carretera durant un quilòmetre, travessant tres túnels. Prenem una pista a l’esquerra i en uns pocs metres girem a la dreta per resseguir un corriol ascendent poc evident.

Enllacem amb una nova pista forestal. Girem a l'esquerra i la resseguim en sentit ascendentdurant uns 100 metres. Aleshores girem a la dreta i ascendim per un corriol indicat amb una marca groga sobre el tronc d'un arbre.

Ascendim per aquest corriol entre el bosc, amb un cert pendent, fins que arribem a una clariana on el pendent se suavitza.

Enllacem aleshores amb una nova pista fins que arribem a un pal indicador de fusta. Allà abandonem la pista i, sense fer cas del pal indicador, girem a l'esquerra per resseguir un sender ample en direcció sud-est.

Anem ascendint pel sender acostant-nos progressivament al peu del cingle. El camí es va estrenyent convertint-se en un corriol.

Abandonem el corriol per ascendir per camí poc evident fins les Baumes de l'Areny, unes balmes molt boniques al peu de la immensa massa del Capolatell.

Retornem al corriol, passem per sota un caos de roques i iniciem l'ascensió pel Grau de l'Areny.

Un cop superat el grau, recorrem un corriol-sender molt bonic que mena a una gran clariana planura. Allà enmig hi trobem una fita. Girem a l'esquerra i caminem en direcció nord fins arribar al Mirador del Capolat, amb unes vistes impressionants.

Resseguim aleshores un corriol que ens duu a la Palanca de la presó del Capolatell, o de Busa, un pont metàl·lic que supera una gran esquerda.

La presó de Busa es troba a El Capolatell, un planell envoltat de cingles, a la serra de Busa. En estar separat del pla per una esquerda profunda queda com una illa natural, rodejada de penya-segats. Va ser usat com a presó durant la Guerra del Francès (a principis del segle xix), ja que només s'hi podia arribar a través d'una rampa o pont, que es posava i es treia quan havien de fer entrar o sortir presoners.

Travessem tot el Capolatell en direcció oest i arribem al Mirador de la Presó del Capolatell, amb unes vistes sensacionals.

Davallem per un corriol en direcció sud i ens endinsem uns metres dins una esquerda, que està equipada amb una corda.

Sortim de l'esquerda, sortim de la presó del Capolatell creuant la palanca, i tornem al Mirador del Capolat.


- Part 2: Descens de la Serra de Busa, Trasserra i Coll de Trasserra

Just al costat de la taula de pedra del mirador del Capolat, hi trobem l'inici d'un corriol descendent que davalla per un grau molt costerut.

Davallem per aquest corriol, fent algunes desgrimpades, i fent ziga-zaga muntanya avall. Cal estar atent en alguna bifurcació per no agafar el camí incorrecte. Cal també vigilar de no relliscar si el terreny està humit o cobert de fullaraca.

Progressivament el pendent es va suavitzant. En un punt del camí, travessem una discreta i estreta cresta, i més tard passem pel costat d'un roure centenari.

Resseguim una cresta, on aprofitem un mirador natural per copsar la bellesa del paisatge, i arribem al Coll de Trasserra, que travessem.

Creuem una ampla clariana i ens dirigim cap a les ruïnes del mas de Trasserra. Voltem les ruïnes i ascendim per una canal a la cresta que es troba al darrera.

En arribar a la dorsal de la cresta, girem a mà esquerra i superem un senzill pas equipat amb corda i un parell de grapes.

Tot seguit davallem per una preciosa canal, força costeruda i estreta. Prosseguim fent un flanqueig pel conglomerat, superant un pas equipat amb cordes. Cal vigilar en la part final d'aquest pas equipat, perquè el terreny està una mica descompost.

Davallem pel conglomerat i arribem al Coll dels Llengots. Cal estar atent i veure un pas entre dues fites, que marca el camí a seguir.

Ens endinsem en el bosc i resseguim un corriol que davalla en direcció oest paral·lel al peu del Tossal del Bisbe.

El corriol està tallat en un punt per la caiguda d'un arbre. Voregem aquest arbre per la seva dreta i enllacem de nou amb el camí, progressivament més ample.

Cal estar atents, perquè en una volta tancada del camí hi trobarem una fita que indica la desviació per anar al Camí Vertical de la Lluna Plena. Girem dons a la dreta i arribem al punt d'inici del Camí Vertical.


- Part 3: Camí Vertical de la Lluna Plena

Ens equipem i iniciem el Camí Vertical ascendint per unes grapes de plàstic, molt properes unes a les altres, sense cap complicació.

Continuem pel pont Darío-Olman, un pont de fusta on els equipadors han gravat els noms de les persones que han contribuït a la construcció d'aquest Camí Vertical.

Prosseguim amb un pas equipat amb troncs i corda, sense cap dificultat, seguit d'un flanqueig equipat amb alguns troncs. Tot seguit, ascendim per un tram de rocater seguit d'una bonica canal.

Arribem al Pas de l’Ayuta, una canal estreta, inicialment equipada amb minigrapes. Tanmateix, ens hem trobat les minigrapes i el cable de vida tallats i deixats al terra de la canal. Algú ha volgut sabotejar la instal·lació.

Decidim pujar igualment, fent oposició a les dues bandes de la canal i ajudant-nos d'un parell d'arbres que trobem enmig de la canal. Cal anar amb cura, però no és un pas gaire difícil.

Continuem ascendint amb molt pendent i arribem al Pas de la Sonia, una paret de conglomerat molt vertical equipada amb minigrapes i cadenes. És de nivell K4, perquè hi ha poques grapes i cal tirar de braços amb les cadenes. És el pas més difícil del Camí Vertical.

Anem amunt, amb fort pendent, passant pel mig d'un caos de roques. Després arribem a dos passos equipats amb cordes, força senzills.

Arribem al tram final de l'ascensió, ja sobre la Cresta del Sol. Girem a la dreta, en direcció est i pugem per la cresta per un pas de nivell K3, equipat amb minigrapes. Enllacem tot seguit amb un segon pas per la cresta, aquest cop de nivell K2, també equipat amb minigrapes.

Un cop superats aquests dos passos, assolim el cim de la Cresta. Les vistes són fabuloses.

Iniciem el descens amb ràpel per la paret sud de la cresta. Fem quatre ràpels de 30 metres.

Tot seguit davallem per la canal per on hem pujat, ens desviem a la dreta a l'alçada del Pas de la Sonia i davallem per un bonic ràpel, semblant a una canal montserratina, també de 30 metres.

Continuem davallant per on hem pujat i ens desviem a l'esquerra per fer el darrer ràpel, molt bonic, de 30 metres.

Ja només ens resta resseguir un sender de retorn per arribar al punt on hem aparcat el vehicle.