Solsonès: Roca de Canalda - Coves dels Moros - Via Ferrada Puig Arnau - Forat Negre - Pont tibetà de la Perdiu

Ruta preciosa i molt aventurera al Solsonès: visitarem balmes i coves penjades d'un imponent cingle, creuarem rius, salts i rieres, ascendirem i davallarem per passos equipats, pujarem per una divertida via ferrada, travessarem un espectacular pont tibetà de taulons metàl·lics i flanquejarem balmes equipades amb grapes i cable de vida.

És una ruta pels amants de l'aventura.

La ruta es pot dividir en tres parts:
- Part 1: Roca Canalda i accés equipat a les Coves dels Moros
- Part 2: Riera de Canalda i via ferrada Puig Arnau
- Part 3: Forat Negre i pont tibetà de la Perdiu

A cadascuna de les tres parts hi ha passos equipats.

El pas equipat per accedir a les Coves dels Moros és fabulós, amb un flanqueig que té força timba. Cal tocar roca amb els peus, perquè no hi ha grapes. És un pas espectacular però senzill.

La via ferrada Puig Arnau està considerada de nivell K2, però crec que és més aviat una ferrada curta de nivell K3. És una via ferrada divertida i entretinguda on cal tocar roca en alguns punts. Les grapes estan una mica separades en algun tram i hi ha dos petits extraploms, però se superen fàcilment gràcies a l'alta densitat de grapes.

El pont tibetà de la Perdiu i els passos equipats a banda i banda del barranc de l'Urdell són fabulosos i molt aventurers. És un indret màgic. Estan considerats de nivell K1, aptes per iniciació i canalla.

_____________________________

A TENIR PRESENT:

El desnivell real és 640 metres, no el que indica Wikiloc.

Cal dur talabard, dissipador, bagues de descans, casc i guants. No cal dur corda ni material per rapelar.

Abstenir-se si es té vertigen.

A la part final de la ruta, el corriol que davalla des del pont tibetà a la riera de Canalda té trams poc definits. Cal anar seguint la traça i buscant el millor camí.

Així mateix, el corriol que ascendeix des de la riera de Canalda a El Reguer té algun tram poc definit, on cal estar atent, seguir la traça i resseguir un filat.

_____________________________

RESSENYA:

- Part 1: Roca Canalda i accés equipat a les Coves dels Moros

Aparquem al voral de la carretera L-401. Creuem un filat i baixem pista avall en direcció sud.

Ben aviat voltem La Casanova, un mas amb gossos que ens borden al passar.

Uns metres després de passar el mas i abans d'arribar a unes torres elèctriques, anem girant a la dreta per enllaçar amb el GR. Aquesta zona s'anomena Les Saleres.

En uns metres trobem una gran fita de pedres. El terrent obert es va estretant i el GR es converteix en un corriol assenyalat amb marques blanques i vermelles. Davant nostre s'alça l'imponent cingle de la Roca Canalda.

Anem resseguint el corriol entre pinedes i alzinars fins que arribem a una bifurcació, on prenem una antiga pista a la dreta en sentit ascendent.

Després de fer una ziga-zaga, la pista desemboca en la carretera L-401. Resseguim la carretera uns pocs metres, la creuem i prenem un corriol ascendent poc visible en direcció nord-est. Hi ha una estaca de fusta a 2-3 metres de l'inici del corriol.

El corriol ens deixa al peu del cingle de la Roca Canalda, a una enorme balma sota la qual hi ha una caseta de pedra, un forn, una antiga bassa d'aigua i el que sembla ser un corral en ruïnes. Aquesta caseta s'anomena Ca La Rita i rep el nom de la darrera pobladora d'aquest indret, a mitjans del segle XX.

Prenem un corriol que segueix el peu del cingle i arribem a una font on raja una mica d'aigua i una balma obrada anomenada Ca L'Andreu.

Continuem caminant pel corriol i ens situem sota el Ditet, una impressionant agulla de roca tocant el cingle.

Prosseguim la ruta pel peu de la Roca de Canalda i visitem una nova balma de sostre ennegrit, anomenada Espluga Melera.

Uns metres més enllà ens desviem del corriol a l'esquerra per ascendir a la primera de les Coves dels Moros. Cal fer una grimpada per arribar-hi.

La Cova és espectacular i les vistes són magnífiques. Des d'allà albirem barrancs i masos per on passarem a la part final de la ruta, així com del petit poble de Canalda. Val a dir que a un extrem de la cova hi ha un curiós forat per on es veu el Port del Comte.

Retornem al corriol, caminem uns metres, i ens tornem a desviar a l'esquerra per ascendir a una altra secció de les Coves dels Moros. Com que l'ascensió i flanqueig són exposats, ens equipem.

Ascendim primer ajudats per una corda nuada i després per un cable de vida. Tot seguit iniciem un preciós flanqueig protegit amb cable de vida però sense cap grapa. Cal posar els peus sobre la roca. És un flanqueig exposat però senzill, sense cap complicació.

Arribem a una de les Coves dels Moros, gaudim novament de les vistes i tornem.

Ens traiem el casc, però decidim no desequipar-nos.

Continuem pel corriol en direcció nord i enllacem amb una pista forestal ascendent que recorre el peu de la Roca Canalda.


- Part 2: Riera de Canalda i via ferrada Puig Arnau

Arribem a una cruïlla. Aquí hem d'anar a la dreta, en direcció nord-est, encara que sigui el camí menys evident de tots els que conflueixen a la cruïlla. De fet, en els primers metres no es veu camí, però quan comencem a davallar un corriol es fa evident.

El corriol davalla tot seguint un petit rierol, amb uns trams de camí definit alternat amb trams de camí menys definit. Pel camí anem trobant estaques de fusta.

Arribem a la Riera de Canalda i la font de Pallerols, on raja força aigua. Travessem la riera i en uns metres creuem la riera de l'Urdell, més oberta i ampla.

Ascendim per un prat sense camí definit i enllacem amb una pista forestal indicada amb una estaca.

La pista puja primer però ràpidament davalla, amb unes molt bones vistes de la vall i de la Roca Canalda.

Voregem un filat i enllacem amb la carretera, que seguim durant uns centenars de metres fins que prenem un corriol descendent a l'esquerra que ens duu a la Riera de Canalda. Allà hi trobem un petit i bonic gorg uns metres més avall.

Creuem la riera i ascendim per un corriol que aviat enllaça amb una antiga pista forestal.

La pista es converteix en un estret corriol indicat amb marques vermelles i blanques, que davalla fins desembocar en el Torrent de la Perdiu on hi trobem unes boniques balmes i la Font de les Esplugues, d'on no hi raja aigua.

Uns pocs metres després de la Font de les Esplugues, prenem un corriol ascendent a l'esquerra que ens duu a l'espectacular Salt de la Perdiu.

Reculem i continuem corriol amunt fins que arribem a l'inici de la Via Ferrada de Puig-Arnau. És de nivell K2, però crec que més aviat es pot considerar una ferrada de nivell K3 però curta.

La ferrada té unes grapes curioses, diferents a les habituals. En alguns punts, les grapes estan una mica separades i hi ha dos trams amb una mica d'extraplom, però sense gaire dificultat.

Un cop arribats al final de la ferrada, anem a l'esquerra uns metres i després girem a la dreta per seguir un bonic sender entre pins.

El sender desemboca en el pla del Quer, entre dues cases, una d'elles aparentment abandonada.

Enllacem amb un camí asfaltat i girem a la dreta pel costat de Can Pubilló.

Quan trobem un arbre mort pintat de rosa, baixem per un corriol i anem seguint les marques blanques i vermelles que anem trobant.

Enllacem amb un sender indicat amb una estaca de fusta. Girem a l'esquerra i davallem passant pel costat d'una casa.

El sender es converteix en pista i, quan s'acosta a un conjunt de cases, girem a l'esquerra i resseguim una pista que passa per sobre d'un pas canadenc, per evitar el pas de ramats.

Ens desviem uns metres cap al nord per veure La Creueta, una petita creu encastada en una roca.

Continuem pista avall amb terreny conglomerat i quan arribem a una estaca de fusta entre pedres, girem a la dreta per un prat sense camí definit per iniciar la tercera part de la ruta.



- Part 3: Forat Negre i pont tibetà de la Perdiu

Ens endinsem en un corriol en direcció est indicat amb un vell rètol mig rovellat que avisa que aquest camí és per persones experimentades i que cal anar equipat.

Davallem per unes escales fetes de taulons de fusta que baixen paral·leles a la roca de conglomerat.

Arribem a una bifurcació i anem a l'esquerra, en direcció sud.

Ben aviat trobem unes baranes a la dreta i un cable de vida (innecessari) a l'esquerra. Continuem avançant per un pas amb un terra fet de ferros per compensar la inclinació del rocater i arribem al Forat Negre, una balma de sostre baix i molt bones vistes sobre el barranc de l'Urdell.

Tornem per on hem vingut, arribem a la bifurcació i continuem recte en direcció nord.

Passem per sota d'una bonica balma, ajupint el cap per no donar-nos cops amb el sostre de roca, i arribem a l'Amagatall, un forat dins la roca tapat per una porteta de fusta. Sembla que s'utilitzava antigament en temps de guerra.

Continuem en direcció nord i arribem a l'espectacular pont tibetà de Canalda, fet de taulons metàl·lics. Ens equipem i travessem aquest sensacional pont.

El pont està molt ben subjecte i oscil·la poc de costat. Sí que es mou més amunt i avall. Hi ha molta timba a sota. Curiosament, els taulons es van separant cada cop més a mida que avances.

Un cop arribem a l'altre extrem del pont, tornem pel mateix pont al punt inicial, perquè volem ara donar la vota al barranc de l'Urdell per les balmes equipades dels dos cantons.

Iniciem la travessa per la balma de la dreta, equipada amb cable de vida i les grapes imprescindibles. És una travessa divertida i aventurera.

En arribar al final del cable de vida, baixem per unes grapes fins la llera del barranc i pugem pel cantó oposat.

Aquest segon cantó té menys inclinació que el primer i les grapes són pels peus, no per les mans. Realment, és com un malpàs pel conglomerat.

Les grapes van desapareixent i anem caminant pel malpàs en direcció sud posant la mà dreta sobre la roca i avançant com ho faríem en un malpàs convencional.

Arribem al pont, passem d'un costat a l'altre i continuem caminant pel rocater assegurats al cable de vida.

En acabat, ens desequipem i reprenem la ruta entrant en un alzinar sense camí definit. Anem seguint la traça i anem davallant progressivament cap a la riera de Canalda, que es troba a la nostra esquerra.

Un cop arribem a la llera de la riera, la creuem i pugem per un corriol poc visible del marge oposat.

Anem ascendint per aquest corriol, primer ben fressat, i progressivament menys definit.

Després de travessar un curt tram de rocater, el corriol està molt poc definit. Ens podrem orientar perquè ressegueix un filat en direcció sud.

El filat ens duu a una gran clariana i un prat. Passem per sobre del filat i ens dirigim a la masia de El Reguer, el primer mas del poble de Canalda que ens trobem.

Anem per un camí asfaltat ascendent i ràpidament arribem a l'ermita de Sant Julià de Canalda, molt bonica, amb una antiga porta preciosa i les campanes a l'exterior.

Continuem amunt pel camí asfaltat, passant davant d'altres cases i d'un dipòsit d'aigua, i prenem una pista pedregosa que ens duu al mas de La Casanova, per on ja havíem passat, i on els gossos corren a bordar-nos.

Prosseguim per la pista fins que arribem a la carretera i el punt on hem aparcat el cotxe, on finalitzem aquesta aventurera ruta.

Espero que la gaudeixis tant com nosaltres.