Via Ferrada Cascada de Sorrosal, (Broto, Osca)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Aquesta Ferrada està situada en la localitat de Broto (Osca)
Aprofitant que érem a Broto passant uns dies d’estiu, en Josep, l’Antonio i jo, vàrem anar a fer aquesta ferrada, que, amb un important trekking per la part alta del Parc Nacional d’Ordesa i un trepidant descens de barranc combinat amb la travessa de una important cova, (iniciant així el nostre bateig amb espeleologia), és el que va donar de si els tres dies de “relax” al Pirineu d’Osca.
Explico mes/menys, la ferrada:
La ferrada és visible des del poble de Broto i no passa desapercebuda, ja que en la primera part discorre al costat de la gran cascada del Sorrosal. La seva dificultat és moderada (K2) i té una longitud de 610 metres, encara que gran part d'ells són en horitzontal. Això sí, aquesta és sens dubte, un via ferrada de les més originals i variades. Malgrat la seva moderada dificultat té la tercera millor puntuació de totes les ferrades que apareixen a la pàgina web deandar.com, autèntica bíblia per als fanàtics de la vies ferrades.
L'accés al peu de la via es fa en 5 minuts, i la tornada per un sender molt clar de baixada fins al poble en uns 20 minuts. En total es pot fer en unes 3 hores a un ritme tranquil gaudint de l'entorn.
Així dons, ens equipem a Broto i en poc minuts ens plantem a l'inici de la via ferrada, després de creuar a l'altra banda del riu Sorrosal per sobre una passarel.la, arribant a un amfiteatre natural i començant l'ascensió per una zona molt humida, on tot i que feia un dia calorós, ens refresquem per l'aigua que cau de les roques superiors. La cascada de Sorrosal, amb els seus dos espectaculars salts de 40 i 45 m, es troba a la dreta.
En aquesta primera part a més de les clàssiques grapes ens trobem escaletes metàl·liques que segons sembla són l'única solució viable per a aquest tipus de roca. En alguns trams hi ha instal·lades cadenes que ens serveixen de passamans (recordar que el cable de seguretat està per sol ancorar, no per subjectar ni estirar-lo). Després de pujar per un tronc amb esglaons tallats i després un nou tram de grapes i cadenes, arribem a un flanqueig horitzontal cap a la dreta en direcció a la cascada, sense guanyar ni perdre alçada. Aquest flanqueig ens situarà als peus d'un dels trams més espectaculars de tots, una escala metàl·lica amb molts metres d'alçada.
Encara que pujar per la escala és bastant segur, vista des de baix et dóna certa impressió, i més si et poses a pensar que allò es començarà a moure a mesura que pugem. Per sort l'escala està perfectament ancorada a la roca i no es mou ni un mil·límetre, el que ens dóna més confiança a mesura que avancem, de totes maneres ens anem assegurant en cada tram del cable de vida per si de cas, els excessos de confiança mai són bons.
L'escala se’m fa més llarga del que em pensava, en arribar al final dels trams llargs, hi ha altres més curts situats més al 'esquerra, el que fa que hagis de passar d'una escala a l'altra però sense cap dificultat (ja ens em habituat a l’alçada). Després d'acabar aquest trams d'escales arribem a un forat que hi ha a la roca, conegut com la finestra de Broto, amb magnífiques vistes del poble. El túnel o la mina, es una canal que l’home ha fet per desviar aigua del riu i així aprofita-la per regadius de la zona, per tant, evidentment sempre porta aigua, així per aquest tram es fa imprescindible el frontal. Encara que la mina no és molt llarga i entra la llum per l'altre extrem, convé veure on posem els peus sinó volem acabar xops.
Després de creuar la mina, (uns 10 metres), sortim per una mena de finestra a l'altra banda, per adonar-nos que hem anat a parar just sobre el començament de la caiguda d’aigua de la cascada del Sorrosal, que desapareix sota els nostres peus. Ara la ruta discorre per la part esquerra del riu dins d'un barranc, l’indret és realment espectacular. Al fons veiem un tronc de fusta que fa de pont pel que hem de creuar el riu. El tronc-pont es creua fàcil i és curt, encara que no cal fiar-se molt dels cables que fan de passamans perquè són molt inestables, cal fer pràctiques d'equilibri per arribar a l'altre costat, on la ferrada contínua guanyant alçada mentre flanqueja ara per la part dreta del riu (en el sentit de la pujada), fins que arriba a una nova cascada, sempre molt ben equipat i fàcil de fer. La ruta ens deixa on el riu a creat uns gorgs que conviden a banyar-se o simplement descansar una estona gaudint del espectacle immortalitzant el moment amb unes quantes fotografies.
Al veure una corda gruixuda que surt cap amunt, pensem que hem arribat al final de la via i que és el camí de tornada de nou fins al poble, però després de pujar per aquesta corda veiem que la ferrada encara segueix, ara amb un nou tram de grapes que ascendeix per una paret totalment vertical d'uns 15 metres d'alçada, Un cop superat aquest nou tram caminem horitzontalment uns metres, fins arribar als peus d'una aresta ampla i rocosa per on segueix la ferrada...intuïm que això s’està acabant i no tenim ganes!.
Les vistes sobre Broto son molt bones, seguim la ferrada de forma horitzontal la part rocosa del final, i encara que segueix estant equipada amb cable, en alguns trams no cal assegurar-nos si es va amb compte de no ensopegar.
I per fi, encara que està una mica amagat, un cartell ens indica que ja hem arribat al final d'aquest preciosa via ferrada, ara només ens queda anar seguint les marques de pintura de color groc pintades en algun tronc d’ arbre per anar a parar a una plana herbada on trobarem els senyals blancs i grocs del PR, que en sentit descendent ens portaran en uns 20 minuts de nou a Broto, donat per finalitzada aquesta interesant activitat.
Salut i bones caminades!!