Via ferrada de les Baumes Corcades (K4) i Esperó de la Tosquera (K5)

Una de les vies ferrades més típiques de Catalunya, amb l'al·licient de tenir el pont nepalí més llarg d'Espanya (69 metres). És una via llarga, amb múltiples escapatòries, on la dificultat recau més en la llargada que no pas en els passos (tot i que al final hi ha alguns desploms).

Un cop entrem a Centelles ja dins el poble veiem indicacions que ens guien fins una curta pista, al final de la qual hi trobem un petit aparcament per cotxes (si està ple, el deixem als carrers propers).

La via comença amb un gran mapa explicatiu, força castigat pel sol. Allà se'ns dibuixa, esquemàticament, la via i ens indiquen una cosa molt important: seguir els punts vermells (els grocs són les escapatòries per les quals no cal arnés-dissipador). Així doncs, seguint els punts vermells fem l'aproximació per una pista i un corriolet, que ens deixen al peu del primer tram de la via, on hi ha un seguit d'escales, sense masses complicacions (algun pas requereix elasticitat, però sense dificultat).

Un cop a dalt, obrim un cable de bestiar (un cop ha passat tothom, el tanquem) i seguim els punts vermelles que ens acabaran portant al segon tram de la via, on hi ha el famós pont nepalí. A mitja via tenim dues opcions, seguir amunt cap al pont o anar per baix, els dos camins s'uneixen després del pont. En dies amb molta gent es poden fer llargues cues al pont, podeu escollir el camí que vulgueu.

Un cop superat aquest tram hi ha dos trams de flanqueig, molt llargs i sense masses problemes, però el pas de la gent ha desgastat molt la roca, fent que s'hagi de tirar de cable de vida en alguns trams.

Al final del segon tram del flanqueig hi ha un trencall: podem anar anar amunt, acabant aquell tram o baixar per anar cap a la variant de l'esperó (que, al seu torn, té dues variants).

Si escollim baixar, flanquejarem per un còmode camí sense cable de vida durant uns 5 minuts fins arribar al tram de l'Esperó. Si agafem la opció difícil haurem de pujar per una llarga escala, amb un petit desplom on alguna grapa més seria d'ajudar i superar un altre desplom ben equipat, però amb un canvi de mosquetons complicat.

Un cop a dalt seguirem els punts vermells, creuant la carretera per la que després baixarem. Si seguim pujant arribarem a la part més física de la ruta.

Un tram amb una estètica escala penjant i diferents desploms (repartits entre els dos trams) que posaran a prova la nostra resistència física. Per acabar, seguim les indicacions de via ferrada que ens porten a fer una volta per la falda del Puigsagordi, arribant al llibre de signatures (sense quadern actualment) i un últim desplom, que ens deixarà al cim.

Des d'aquí només ens queda baixar per la carretera (nosaltres vam fer una mica més de volta de la necessària) durant uns bons tres quarts d'hora (no talleu pel mig dels camps, són propietat privada) fins arribar al final al punt on hem deixat el cotxe.

En resum, una ferrada molt maca, amb múltiples escapatòries, ideal per fer algun dia "tonto" que no saps què fer. Pot ser una bona via per iniciar-se en aquest món de les ferrades, sobretot els trams fàcils (traient la part de l'escala i els desploms final i el pont tibetà en funció de la persona). Jo personalment no la faria amb nens ja que les grapes estan separades (cap problema per un adult, un nen pot tenir algun problema en algun pas).

Les vistes sobre la plana de Vic i el Pirineu són constants durant tota la ruta, amb les agradables sorpreses de trobar-nos també diferents fòssils (de petxines principalment) a les roques.

El nom de Baumes corcades li ve per la gran quantitat de coves obertes (baumes) de la ruta, amb la roca amb unes marques (degudes a l'erosió) semblants a la que deixen els corcs a la fusta.

A març de 2020 l'equipament està en molt bon estat