Via ferrada de Penyaflor ( K3)

Nota: per les característiques d’aquesta activitat no tenía sentit posar-hi un munt de waypoints com faig normalment amb l’intenció de documentar-les, ja que tot el recorregut estaría ple de banderetes. Per això recomano a qui pugui estar interessat en fer aquesta activitat que es miri el vídeo adjunt i l’enllaç que he posat a la web de Roc Jumper. Amb aquestes accions s’aconseguirà un coneixement molt detallat del que significa i la dificultat que té aquesta VF.



Primera vegada que faig una via ferrada, “seria”. Fins ara havia fet alguna cosa més senzilla, amb cordes cadenes i grapes però mai m’havia trobat amb ponts nepalís, ni amb altres tipus de ponts, ni amb trams una mica extraplomats en que les grapes son justetes. Haig de dir que he disfrutat moltíssim d’aquesta ferrada. Està en molt bon estat, molt ben indicada i es divertida de fer.



Els dos ponts nepalísque hi ha estàn pràcticament un darrera de l’altre. El primer es el més llarg ( diuen que fa 18 metres) i es mou bastant quan hi passes, però es fa bé. Estava molt preocupat per com es caminava per sobre d’un cable però a la pràctica no presenten cap mena de problema important, inclús si es mouen, com aquest. El segon es una mica més curt ( 15 metres) i el cable està més tensat, cosa que permet anar una mica més ràpid al passar



La resta de pontsque trobarem tenen travassers de fusta i no son díficils.



Les grapes acostumen a tindre un bon tamany i estàn properes les unes de les altres, cosa que facilita la progressió. Només en trobarem alguna de petita a on no hi caben els dos peus, situades quasi totes en els flanquejos més difícils de la ferrada.



Hi ha dos flanquejos en que o bé les graoes estàn bastant separades i fan difícil d’arribar-hi, o bé, directament, no hi ha grapes i t’has de buscar la vida sobra la roca de la paret, aprofitant les preses naturals que hi vegis. A més del cable de vida i ha cadenes amb el que guanyes capacitat per a maniobrar, però son passos que et fan pensar una mica abans de passar.




Un cop acabada la via ferrada es por optar oer acabar de pujar al cim del Penyaflor o per retornar cap al punt d’inici de la ruta. Nosaltres vam agafar la segona opció. El descens es vertiginós i per fer-lo una mica més senzill hi han posat una quants trams de cadena que ajuden moltissim en el descens



Quan deixes el cotxe a l’aparcament veus que hi ha un cartell junt a un tubo rodó pintat de vermell en que s’explica que els equipadors han hagut de fer front a les despeses de muntatge d’aquesta VF. Demanen una aportació voluntària per que puguin fer front a les despeses i així ampliar la VF,que ja ho ha estat dues vegades. L’accés es gratuit i només es demana una aportaciò monetària




Adjunto enllaç al blog de Roc Jumper a on es fa un resumen molt compler d’aquesta VF